Penal d’Estat al Camp Nou

"El president de Catalunya està imputat i el president del Barça també. Al pare abat de Montserrat no li trobarien pas uns temes?", es preguntava Xavier Bosch amb alguna cosa més que sorna al diari Ara. "A aquestes altures del procés cap a la independència i sabent com les gasta l'Estat, no es pot descartar res", escrivia el periodista. L'assumpte ha inundat les tertúlies, xarxes i tribunes de paper, on les eleccions anticipades –en aquest cas, sí– del Barça desplacen el focus de les plebiscitàries del 27-S. Una agenda d'infart.

Bosch coincideix, però, amb l'estupor generalitzat davant la denúncia llançada urbi et orbi sobre un complot d'Estat, que òbviament inclouria el Reial Madrid de Florentino Pérez, contra Josep Bartomeu i el mateix club que presideix des de la fugida de Sandro Rosell. També processat, per cert. El guió de la pel·lícula és d'alt voltatge: els màxims dirigents de la Generalitat i del Barça –grans pilars de Catalunya juntament amb La Caixa i Montserrat– es troben en mans de la justícia. I el temperat Bartomeu ha cridat: “Conspiració!"

L'amalgama històrica

Els vicepresidents Faus i Vilarrubí s’han desmarcat del president, però el fantasma del complot ja té vida pròpia. La "mà negra" de l'Estat ha estat insinuada fins i tot al monumental col·lapse de trànsit produït per una miserable nevada anticipada per activa i passiva als quatre vents. El mateix Ara no dubta a ironitzar sobre el cas. "El Govern ara culpa l'Estat del caos viari de la nevada", informa el diari, que també dóna compte de l'"intercanvi de retrets entre Interior i Territori per la gestió de l'operatiu". La dita popular "porco Governo!" té a Catalunya doble nivell i significat.

“El president de Catalunya està imputat i el president del Barça també. Al pare abat de Montserrat no li trobarien pas uns temes?”, es pregunta Alfred Bosch

El cabalós afer Neymar anima el debat públic amb vocació de ressuscitar la vella amalgama entre política i futbol i caldejar les llars, a l'espera d'estructures d'Estat que resolguin almenys els imponderables del temps i el trànsit. La "síndrome Guruceta" acaba tornant sempre al Camp Nou per distreure l’afició. Però ara el penal tindria dimensions gairebé tel·lúriques. Un autèntic penal d’Estat.

Mentrestant, el procés vaga compungit pels passadissos del sobiranisme oficial, congelat coincidint amb l'onada de fred polar i tenallat per la imponent borrasca de Podem que presagien els "meteoròlegs" del CIS.

"Passat de moda"

"No dic que el complot contra el Barça sigui per haver-li pres Neymar al Madrid, pel nacionalisme del Barça o com a venjança entre excompanys de junta directiva, no existeixi", argumenta Bosch a l'Ara. "Però totes tres raons juntes i confabulades és difícil d'imaginar i, sobretot, com a argument de defensa, de cara al soci, ho trobo pobre, poc efectiu i passat de moda", afegeix l'articulista sobre la "teoria del complot".

“Parlar d’assetjament de poders de l’Estat o vincular el plet amb el ‘procés’ sobiranista remet a èpoques del passat”, llegim en un editorial d’‘El Periódico’

"Ni tan sols sent un dels seus votants més cecs es pot entendre que el cas Neymar, el cas de la sanció de la FIFA, la querella contra exdirectius, els problemes de Messi amb Hisenda, l'acomiadament del director general i del director de futbol, l'enfrontament amb Johan Cruyff, la polèmica amb els Mossos pels Boixos Nois..., siguin culpa de Madrid, del poder o de [el jutge] Pablo Ruz", escriu Emilio Pérez de Rozas a El Periódico.

El mateix diari carrega contra la reacció de Bartomeu. "Mala defensa del president del Barça", proclama l'editorial d'El Periódico. "Parlar d'assetjament de poders de l'Estat o vincular el plet amb el procés sobiranista remet a èpoques del passat, que ja semblaven superades gràcies al millor Barça de la història", afirma l'editorialista, que especula sobre les raons de fons. "Les argumentacions de Bartomeu, sense indici d'autocrítica i amb cert to populista, semblen encaminades a motivar el soci més visceral cara a les eleccions de l'estiu", afirma.

Gestió en entredit

Fins i tot les firmes estrella de l'Ara multipliquen les crítiques a l'estratègia de Bartomeu davant la fulminant imputació cursada pel jutge Ruz. "No és cap secret que el president del Madrid volia Neymar, que té mal perdre i que disposa de tota la llotja del Bernabeu per activar un contacte. I que en la causa 'l'Estat contra el procés' del Barça és una diana de gran repercussió", admet Antoni Bassas amb la seva reconeguda autoritat sobre el cosmos blaugrana i el somni sobiranista.

"Però una cosa són aquestes evidències i una altra és la mala gestió de les directives Rosell / Bartomeu", diu el periodista a continuació. "Van presumir d'haver pagat la meitat del que oferia el Madrid i d''enginyeria negocial'; van pagar una complementària a Hisenda mentre negaven haver fet res malament i sabien que el cas continuaria esclatant", prossegueix el periodista. "Les pròximes eleccions han d'obrir un gran debat sobre un model de governança que impedeixi aquests espectacles quan els presidents ens fallin", conclou.

"De Mèrida a Ítaca"

En el mateix diari, Jordi Borda llança un sever vot de censura sota el títol "De Mèrida a Ítaca", prou gràfic. "L'única via que els queda és clamar contra l'enemic exterior per unir la tropa", escriu el periodista. "L'estelada com a relat per sortir del racó on els propis errors i, sí, un punt de persecució política els han posat ", afegeix Borda abans d'emplaçar a la direcció hereva de l'etapa Rossell. "La pròxima mutació –escriu– l'observarem quan hagin d'explicar que la legislatura que va començar amb un viatge a Extremadura acaba clamant per arribar a Ítaca".

“L’única via que els queda és clamar contra l’enemic exterior per unir la tropa”, escriu Jordi Borda

El mateix responsable de la secció esportiva, Toni Padilla, es declara escandalitzat. "Caça de bruixes o fitxatge mal fet?", s'interroga. "Aquell fitxatge que va ser venut als quatre vents com un fitxatge modèlic i econòmic no va ser ni modèlic ni tan econòmic", escriu el periodista. "Confiem que sí que fos legal, hi hagi o no infraccions a l'hora de pagar impostos", afegeix Padilla abans de posar punt final al cas: "Així és el Barça modern, en què calen sentències judicials per tenir clares els xifres" .

A La Vanguardia, Manel Pérez s'aplica en l'anàlisi tècnica de la qüestió, no sense deixar d'assenyalar la inusitada celeritat del jutge Ruz després de l'"estrany escrit" inculpatori del fiscal José Perals. "El club va ingressar al febrer passat a les arques de l'Agència Tributària, per cobrir totes les possibles responsabilitats fiscals del cas, 13,9 milions d'euros, una quantitat que supera la que reclama el fiscal, 12,2 milions", recorda el periodista amb precisió.

"Com van poder el Barça i Bartomeu deixar de pagar el 2014 els diners que ja havien pagat preventivament el febrer passat quan van presentar les declaracions complementàries?", s'interroga Pérez. "L'escrit del fiscal, acceptat de moment pel jutge, no ho explica", subratlla finalment, deixant obert l’interrogant.

Trons des de Madrid

“També Pujol va sortir al balcó de la Generalitat quan hi va haver ‘el cas Banca Catalana’...”, recorda l’ABC’

A la premsa de Madrid, quilòmetre zero del presumpte complot d'Estat, l'assumpte bull també. "No hi ha nacionalisme sense victimisme: ara és Bartomeu, enfangat i imputat pel frau fiscal del cas Neymar, el que surt amb un ciri trencat i fabula una campanya d'assetjament i enderrocament contra el Barcelona, presumptament castigat pel seu suport al procés independentista de Mas", escriu amb enuig l'ABC abans de tornar a picar el clau. "També Pujol va sortir al balcó de la Generalitat quan hi va haver el cas Banca Catalana... Això va ser ja fa més de trenta anys", conclou el comentarista.

A El Mundo, Salvador Sostres no podia faltar a aquesta cita amb la seva habitual dosi de sofre. "No hi ha cap persecució contra el Barça. El que hi ha és una banda d'incapaços que no està a l'altura moral ni intel·lectual de la presidència que ostenten", escriu. "Que Bartomeu surti ara a reeditar la pitjor versió del nuñisme, amb un victimisme caspós i fals, i culpant Espanya i el Reial Madrid de la seva imputació –prossegueix l’articulista–, és una vergonya per a qualsevol soci del Barça, però especialment per els que amb Laporta i Cruyff vam abandonar la humiliant condició de perdedors i vam aprendre que els altres no són els culpables".

Més enllà del futbol, sector propici al gènere conspiratiu, és un fet que la maquinària de l'Estat s’aplica a fons al front de l'Ebre. "La Fiscalia investiga la Generalitat per encunyar moneda falsa", informa aparatosament El Mundo en relació amb l''emissió' d'una sèrie limitada de monedes d'euro en commemoració del Tricentenari, subvencionada per la Generalitat i realitzada pel Gremi de Filatèlia i Numismàtica. Segons el mateix diari, l'Audiència Nacional va ordenar obrir la investigació després de la consulta del 9-N. Deu n’hi do!

"Radiacions Pujol"

Amb aquest panorama, la llista d'imputats a càrrec del procés podria molt bé no tenir fi, més enllà de l'elucubració esperpèntica sobre l'abat de Montserrat. En tot cas, a hores d’ara ja inclou des del patriarca fundador de la Catalunya autònoma, Jordi Pujol, fins al jutge "constituent" de la virtual República Catalana, Santiago Vidal. Avui ja és gairebé impossible –més aviat suïcida– discernir qui són els responsables de tant de desgavell.

"Ara que el procés sobiranista ha entrat en fase esfilagarsada, mostrant les debilitats de les parts implicades i el perill d'implosió del moviment catalanista, s'ha creat un buit sobre el qual el cas Pujol adquireix una intensitat renovada", va escriure Jordi Amat a La Vanguardia, pocs dies abans que el conseller Santi Vila obrís una esquerda més en la fórmula impossible CDC-Unió-ERC.

L'articulista prediu que les "radiacions Pujol" no només "condicionaran l'acció elefàntica del Govern durant els propers mesos de campanya electoral", sinó que "reactiven dinàmiques tòxiques que mostren la part més bruta del conflicte catalanisme / espanyolisme". Dit i fet.

La propera cita, però, és la compareixença d'Artur Mas davant la comissió del Parlament que investiga la corrupció a Catalunya, per gentil invitació dels seus "aliats" d'ERC. Un plat fort i ben calent després del temporal de fred.