Dakota Johnson: “No tot el que es veu en pantalla és meu”

El llinatge de Dakota Johnson no pot ser més llarg. Tippi Hedren, Melanie Griffith, Don Johnson i fins i tot Antonio Banderas són, o han estat, família d'aquesta jove. "Sempre vaig tenir clar que seria actriu. Primer, perquè ho porto en la sang i, segon, perquè no sé fer res més", se sincera en anglès encara que admet que sap una mica de castellà, però no se sent còmoda quan el parla.

Malgrat el seu arbre genealògic, com a qualsevol altra jove de 25 anys, el que li interessa és fer el seu propi camí. “Tots volem trencar el motlle familiar, el cartell de ser la filla de, la néta de”, afegeix. I per desfer-se'n, no hi ha res millor que protagonitzar amb Jamie Dornan una pel·lícula com 50 sombras de Grey, la versió cinematogràfica del gran best-seller eròtic escrit per E. L. James, que s'estrena a Espanya el proper 13 de febrer. L'últim que qualsevol pensaria en veure-la encarnar la submisa Anastasia és què n'opina la seva família. “També vaig tenir els meus dubtes per la magnitud del projecte, la seva popularitat, però em va atrapar aquesta història d'amor tan intrigant”, confessa.

És una fantasia decadent que parla del despertar sexual i defensa el dret de la dona a no sentir-se avergonyida de la seva sexualitat”

Johnson de vegades s'assembla al seu pare i en altres, a la seva mare. Ella mateixa ho diu. També confia a tenir l'humor de Melanie i la fortalesa de la seva àvia, dues dones que, com ella mateixa defineix, han tingut una carrera “sorprenent” com a actrius. De totes dues, el mateix que de Johnson, va aprendre a sentir-se còmoda en la indústria, i de Banderas, si en va aprendre alguna cosa, no ho diu perquè el seu representant li ha recomanat no dir res del que va ser el seu padrastre.

El seu tarannà segueix sent tímid, tot i que assegura que de l'Anastasia n'ha après a parlar en públic, a sentir-se més còmoda davant la gent, i riu quan recorda com es va presentar a Hollywood, quan va fer de Miss Globus d'Or durant la cerimònia de lliurament d'aquests guardons ara fa uns anys. En totes les fotos apareix carregada d'esquena com si volgués desaparèixer de la llum pública. I ara ho fa nua davant les càmeres. "No tot el que veus en pantalla és meu!", proclama l'actriu.

Pregunta: Per protagonitzar 50 sombras de Grey s'ha de sentir molt còmoda amb el seu cos.

R. Sempre ho he estat. Els meus pares són de ment oberta i gens conservadors. Però tot i així també pensava que estaria espantada durant tot el rodatge i no va ser així.

P. Què la va fer sentir-se més còmoda?

R. Pensar la por que em farien les escenes de sexe o nua però adonar-me que no són res comparades amb el moment d'abans, en què ho estàs valorant.

P. Per què la va intrigar tant la història?

R. Perquè la pèrdua de la virginitat és el moment més assenyalat, o dels més assenyalats, d'una dona. I, per descomptat, la curiositat. Si l'Anastasia i jo ens assemblem en res és que les dues som discretes i curioses.

Dakota Johnson també és juganera. Diu que està nerviosa per la repercussió que tindrà l'estrena d'una cinta que, dirigida per Sam Taylor-Johnson, s'espera que superi els 50 milions d'euros de recaptació durant el seu primer cap de setmana als EUA. Només de la novel·la en què s'inspira s'han venut més de 100 milions de còpies a tot el món. Melanie la va llegir primer. Don no ho va fer mai. I Dakota assegura una mica ruboritzada que ni va parlar amb els pares abans d'acceptar el paper i dóna per fet que no veuran la pel·lícula. “Ni vull que la vegin!”, exclama torbada. No té res a veure amb la qualitat de la cinta. S'imagina que hi haurà gent a qui no li agradi. I altres que posaran el crit al cel. A ella li agrada la controvèrsia i assegura, rebel però amb honestedat, que la gent se sorprendrà positivament amb la pel·lícula. “És una fantasia decadent que parla del despertar sexual i la defensa el dret de la dona a no sentir-se avergonyida de la seva sexualitat”, afegeix.

El primer treball en pantalla li va oferir Antonio Banderas, quan la va dirigir amb la seva mare a Locos en Alabama.Tenia deu anys. Però en van haver de passar set més per estar segura que volia ser actriu. Ho va saber mentre veia El malalt imaginari. Fins aleshores va viure contenta al ranxo de la família a Colorado (EUA), amb el seu ruc Elvis, la seva serp St. Ignatius i un grapat de gossos, cavalls, porcs i algun xai. Podia haver estat pitjor i haver triat els lleons, com a la seva àvia al santuari animal de Shambala. Però quan va veure l'obra de Molière la va posseir el desig de deixar de disfressar-se i ser una altra persona en la vida real i fer-ho al cinema. “Així puc ser jo mateixa en la vida real”, resumeix Johnson. Afirma que és algú que es nega a passar-se la vida pensant en el que els altres n'opinaran. “Però se'm fa molt estrany i remot veure'm en la pantalla”, remata amb una rialla pròpia, sense vergonya però divertida de veure aquesta altra que no és ella interpretar els papers que Johnson tria.