La indecisió de Rajoy amb Madrid i València provoca nervis al PP

Mariano Rajoy ha exercit aquest dijous una particular forma de pressió psicològica a la qual comencen a acostumar-se alguns dels dirigents del PP. Es va passar més de cinc hores, en una visita a la fàbrica Ford d'Almussafes (València) i després en un dinar amb empresaris, a pocs metres d'Alberto Fabra, president de la Comunitat Valenciana, parlant amb ell, i aparentment no li va dir ni una sola paraula ni va fer cap gest que pogués fer pensar no només a l'interessat, sinó a tothom qui observava l'escena, si el president té pensat que sigui ell el candidat del PP a les eleccions autonòmiques del 24 de maig. Aquest dijous li va tocar a Fabra, però altres dies li passa a Ignacio González o Esperanza Aguirre.

Els sondejos interns són desfavorables als reptes dels populars

I així han transcorregut ja diversos mesos; arriba el febrer promès, el PP està en campanya amb anuncis per treure profit a la baixada d'impostos aprovada pel Govern en any electoral, però encara no té candidats. I els nervis s'estenen no només a Madrid i València, on la situació és especialment delicada i el PP s'ho juga a tot o res, sinó a moltes altres autonomies i, sobretot, ajuntaments en què els aspirants volen saber al més aviat possible si es compta amb ells o no per llançar-se a la cursa electoral.

La situació arriba a l'extrem que aquest divendres està previst que es reuneixi el comitè electoral nacional, presidit per Alicia Sánchez-Camacho, però només per elegir Juan Manuel Moreno com a candidat a Andalusia. Les eleccions s'han avançat en aquesta comunitat i Moreno ja no pot esperar més, entre altres coses perquè Rajoy assisteix demà a Torremolinos per presentar-lo com a candidat.

El comitè electoral ratificarà el seu nom i el dels altres vuit caps de llista provincials d'Andalusia. Però no dirà res, almenys això és el previst, sobre les altres decisions pendents. Caldrà esperar encara alguns dies més, malgrat que tots els consultats confien que l'afer estigui resolt per al comitè executiu nacional del dia 16.

El més estrany és que les decisions més difícils, Madrid i València, semblen preses fa temps, encara que no anunciades. És habitual en Rajoy: decideix una cosa però n'allarga l'anunci fins al límit per si de cas passa qualsevol cosa —una imputació, un escàndol, un moviment del rival— que canviï els seus plans. Aquesta decisió presa implica, segons totes les fonts consultades, que tant Alberto Fabra com Ignacio González, actuals presidents de Madrid i València, seran candidats, i que Esperanza Aguirre serà l'escollida com a candidata a l'alcaldia de la capital en detriment de Cristina Cifuentes, delegada del Govern espanyol a Madrid.

Malgrat que molts en l'entorn de Rajoy desitjarien que Aguirre no fos la candidata, per tots els seus problemes —implicació dels seus col·laboradors directes en les trames corruptes Gürtel i Púnica, l'incident amb la policia municipal de Madrid—, el president sembla haver optat per ella perquè en les enquestes obté més bon resultat que Cifuentes —per ben poc, i també amb el problema que genera molt rebuig—, però sobretot perquè els sondejos interns són desfavorables al PP. Els estrategs, amb Pedro Arriola al capdavant, donen per fet que és gairebé impossible que el PP continuï governant la capital sigui qui sigui el candidat.

En aquestes condicions, Rajoy hi posaria Aguirre per deixar-la a la seva sort i evitar la crítica interna que s'hauria perdut Madrid perquè ella no encapçalava la llista. Ni ella ni el seu entorn podrien mai reclamar-li res, i seria el final de la seva carrera política sense que ell hagués fet res per fer-la fora.

El cas de Fabra és particular. A l'entorn de la cúpula del PP, molt distanciada de Fabra els últims mesos, es va pensar en algun moment a buscar-li un substitut, com Isabel Bonig, una dona amb trajectòria al PP valencià. Però les enquestes internes amb què treballa Arriola també donen aquesta comunitat pràcticament per perduda, sigui qui sigui el candidat, encara que al PP valencià asseguren ara que la irrupció de Podem, curiosament, ha posat “més barata” la majoria absoluta per al PP. Però a Génova no ho veuen així, i en aquestes condicions, expliquen diverses fonts, no té sentit fer l'operació Bonig ara i cremar-la definitivament.

El problema transcendeix més enllà de Madrid i València. Fins i tot presidents que en principi no estan en dubte, com Ignacio Diego, de Cantàbria, han vist especulacions en la premsa local sobre el seu futur per la indecisió de Rajoy. A Múrcia també hi ha una guerra oberta. I a les Canàries l'única cosa certa és que José Manuel Soria, ministre d'Indústria, no serà el candidat, però la batalla també és de fons. Pel que fa a les alcaldies, tothom espera una decisió per començar la campanya. Però a Génova els diuen que cal esperar i que en qualsevol cas aquesta serà “una campanya de sigles, no de candidats”, de manera que no han de preocupar-se.