Brussel·les eleva a un 2,3% la previsió de creixement per a Espanya el 2015

Espanya comença a aixecar el cap, amb una recuperació que guanya velocitat però que no aconsegueix treure's de sobre el que és podria qualificar de depressió al mercat laboral, amb una desocupació que seguirà per sobre del 20% almenys fins a finals de l'any vinent. La Comissió Europea ha millorat dràsticament les previsions per a l'economia espanyola, que pujarà a una velocitat de creuer a un 2,3% el 2015, la qual cosa suposa la revisió a l'alça més contundent de l'eurozona.

La demanda –malgrat la sensacional devaluació interna, les expectatives de recuperació i el repunt de l'ocupació alimenten el consum–, la millora de les condicions financeres i el desplom del preu del petroli expliquen aquesta millora, tot i que el sector exterior és la mala notícia: modera la seva aportació al creixement. Brussel·les considera que Espanya, després d'haver tancat el 2014 dins del previst, incomplirà les seves metes de dèficit, amb un saldo fiscal negatiu del 4,5% del PIB (el compromís és del 4,2%) aquest any i del 3,7% el 2016 (respecte al 2,8% exigit): la Comissió veu riscos per aquesta banda a causa de la reforma tributària promesa pel Govern de Rajoy i, sobretot, perquè el 2015 és any electoral.

En tot just tres mesos, des del novembre passat, la Comissió es veu obligada a corregir a l'alça fins a sis dècimes de PIB l'horitzó econòmic d'Espanya, i dóna la raó al Govern espanyol, que havia criticat obertament el pessimisme de Brussel·les al novembre, en unes previsions que tenen conseqüències polítiques: d'elles depèn en part el grau de compliment dels objectius fiscals que estima el braç executiu de la Unió, que en funció d'aquests números pot aconsellar més retallades i reformes als Governs. Brussel·les és ara més optimista que ningú: tant l'FMI com el Govern espanyol xifren el creixement d'aquest any en el 2%, encara que l'Executiu de Rajoy ja ha avançat que també revisarà a l'alça el seu pronòstic.

Espanya creixerà aquest any un punt més que l'eurozona, el PIB de la qual pujarà un 1,3% després d'una millora en les previsions de dues dècimes. L'atur, no obstant això, multiplica per dos el dels socis de l'euro i segueix registrant taxes dramàtiques, malgrat l'acceleració del creixement. La taxa d'atur baixarà fins al 22,5% aquest any i fins al 20,5% el proper, després de quatre anys consecutius de rebaixa dels costos laborals unitaris: una cosa que, dit d'una altra manera, vindria a ser una retallada salarial que pràcticament no té comparació a Europa. Les previsions de Brussel·les passen per un creixement molt tímid dels costos salarials en els propers anys: la devaluació interna no desapareixerà de la nit al dia. La bona notícia és que això millora la competitivitat exterior d'Espanya. La dolenta, que la recuperació per la via del sector exterior s'ha revelat com una de les fal·làcies d'aquesta crisi: és la demanda interna la que torna a fer revifar l'economia espanyola.

Tot són enhorabones a Brussel·les per a Espanya, després d'uns quants anys de trompades. La Comissió posa com a exemple el Govern espanyol de la senda reformista que haurien d'adoptar altres països. “Després de tres anys de recessió, l'economia espanyola va començar a créixer el 2014 i sembla consolidar-se per la millora en el mercat de treball, de les condicions financeres, de la confiança i de la caiguda dels preus del petroli”, assegura l'informe que presentaran al migdia el vicepresident Valdis Dombrovskis i el comissari Pierre Moscovici. Immediatament després, Brussel·les enumera els riscos: “Els alts nivells de deute privat i públic i el despalanquejament”, amb l'Estat, les empreses, els bancs i les famílies obligats a deixar anar llast per aquesta banda. “La velocitat de l'ajust extern, a més, es reduirà”, afegeix el document.

La recuperació europea també guanya presència, malgrat que hi ha nous factors que poden empitjorar l'horitzó. La caiguda dels preus del petroli i la política monetària expansiva del BCE, que de passada ha permès una forta depreciació de l'euro, expliquen l'ímpetu de la reactivació de l'eurozona. No obstant això, Europa ha d'afrontar mitja dotzena de riscos encara més grans. El més immediat és Grècia, després de la decisió d'ahir a la nit del BCE de tallar als bancs grecs les línies de liquiditat. El més preocupant és una combinació de tendències deflacionistes i elevada desocupació que sembla que ha de durar: la inflació serà negativa al conjunt del 2015, i es recuperarà fins a l'1,3% el 2016, molt lluny de l'objectiu del banc central (el 2%); l'atur seguirà en màxims aquest any, per sobre de l'11%, per suavitzar-se a partir del proper exercici, però encara en taxes històricament elevadíssimes, del 10,6%, i amb diversos països que presenten números grotescos, de Gran Depressió: Grècia (22% el 2016) i Espanya (20,7%) són anomalies ja no europees, sinó mundials.

Les previsions econòmiques de Brussel·les serveixen com a guia de tendències, però han fallat sistemàticament, i de vegades estrepitosament, durant els últims anys. Les previsions del novembre passat van ser incapaços d'anticipar amb precisió el tancament del 2014: van errar per dues dècimes amb només un mes i mig per endavant. Brussel·les, no obstant això, és realista; no llança les campanes al vol, a diferència d'alguns Executius: “El ritme de la recuperació segueix sent lent a Europa com a conseqüència del llegat de la crisi”, arrenca el llarguíssim informe, de gairebé 200 pàgines. En termes europeus, el més preocupant és que la crisi ha escombrat d'Europa aquest relat de convergència: la recuperació és molt desigual, malgrat que aquest any hi haurà creixement als 19 països de l'euro. Aquesta divergència es deu al diferent ritme de les reformes (o retallades), al grau d'ajust dels balanços bancaris, al procés de desendeutament molt acusat en alguns països i a mitja dotzena de raons més. Però, en general, dificulta les coses a l'eurozona.