Badia del Vallès, un municipi eternament insostenible?
La Generalitat amplia la subvenció a la població, incapaç de ser autònoma econòmicament
Badia del Vallès és un municipi d’allò més singular. Els seus 13.500 habitants viuen agrupats en 200 grans blocs de pisos de protecció oficial concentrats en un quilòmetre quadrat. És un poble dormitori on els pocs negocis s’ubiquen als baixos dels edificis d’habitatges. No hi ha indústria perquè no hi ha sòl. A això se li afegeix que és el municipi amb la renda mitjana més baixa de Catalunya. Amb tot aquest caldo de cultiu, Badia del Vallès és un municipi insostenible, no ingressa prou diners per cobrir totes les despeses. Es manté gràcies a una subvenció especial que rep de la Generalitat i que suposa una quarta part del pressupost municipal.
Però el problema endèmic que pateix Badia no s’ha aconseguit superar durant les dues dècades que fa que és un municipi independent (abans del 1994 era un nucli que gestionaven Barberà i Cerdanyola del Vallès). En canvi, les necessitats socials han augmentat. Per això l’Ajuntament de Badia ha demanat que es torni a revisar el sistema de finançament que rep per part de la Generalitat. El projecte, que s’està tramitant al Parlament per via d’urgència i es podria aprovar en les properes setmanes, suposa un increment d’un milió d’euros de la subvenció, que l’any passat va ser de 3,1 milions.
La revisió del finançament es produeix per “garantir la viabilitat econòmica del municipi”, segons consta a la memòria, ja que l’actual no és suficient. Hi ha dos motius principals. D'una banda, l’Ajuntament calcula que l’aportació de la Generalitat que rep per pagar els serveis no obligatoris que presta, com els Serveis Socials, Igualtat o Esports (és l’únic municipi amb aquesta subvenció), només cobreix la meitat de la despesa real que suposen (uns sis milions anuals). Això es podria solucionar amb més diners. Però el problema real i estructural és el municipi en si, el seu perfil econòmic i social.
La subvenció de la Generalitat va ser de 3,1 milions l’any passat, una quarta part del pressupost municipal
Les dades parlen per si mateixes. El valor cadastral mitjà a Badia és de 16.253 euros, mentre que la mitjana catalana a municipis d'entre 10.000 i 20.000 habitants és de 59.593 euros, segons dades del 2012. Això es tradueix en el fet que l’impost sobre béns immobles (la principal font d’ingressos per a qualsevol municipi) és de 66,7 euros, mentre que la resta de catalans paga anualment 255 euros de mitjana. Altres impostos, com el d’activitats econòmiques, són residuals, ja que Badia és un municipi bàsicament residencial. Tampoc té espai per expandir-se. Els seus 13.500 habitants s’agrupen en 200 grans blocs de pisos aixecats en menys d’un quilòmetre quadrat, cosa que fa de Badia el quart municipi català amb més densitat.
En canvi, el municipi té un alt nivell de despesa social. I és que Badia del Vallès s’ha enquistat en el darrer lloc del rànquing de riquesa, amb una renda per càpita de 12.300 euros (dades del 2010), lluny dels 29.600 de Matadepera (el més ric) i dels 16.900 euros de la mitjana catalana. La taxa d’atur a finals de l’any passat era del 26,72%. Tot això fa que el 33% dels badiencs rebin l'assistència dels Serveis Socials.
A aquest panorama no ajudava el sistema de finançament vigent, que preveu una reducció progressiva de l’aportació de la Generalitat, dels 3,7 milions d’euros el 2008 als 3,1 milions l'any passat, un 16% menys. I aquesta quantitat s'havia de reduir fins als 2,7 milions el 2018, quan caduca el conveni. La manca de diners i els retards en el pagament per part de la Generalitat, especialment greus el 2011, van fer que Endesa tallés la llum a les escoles, l’auditori i la deixalleria pels rebuts impagats. L’austeritat encara es nota ara. Un dels dos ascensors de l’Ajuntament s’ha tancat per estalviar.
Aquestes dificultats econòmiques fan que l’Ajuntament no pugui destinar diners a inversions o a aspectes bàsics com el manteniment urbà. “No estem parlant de fer un poliesportiu, sinó de canviar una bombeta o arreglar els panots del carrer”, admet Eva Menor, alcaldessa de Badia del Vallès. Alguns veïns es queixen d’això. “És un abandonament total i hi ha moltes voreres aixecades. És la Badia de les tanques, que has d’esquivar mentre camines”, critica Pedro Fabrés. “Tot està molt deteriorat, els passos de vianants, la carretera... I en alguns llocs hi ha risc d’entrebancar-se”, explica Enrique Funes. “Sí que el municipi està més deixat els darrers anys, però tampoc està tan malament i la gent també és molt deixada”, es queixa Maria Lluïsa Muixí, de 70 anys, i amb cadira de rodes. L’alcaldessa admet que aquesta situació no li agrada. “Una ciutat que es deteriora urbanísticament es deteriora socialment”, alerta.
Badia assegura que vol ser autosuficient i per això ha augmentat la pressió fiscal els darrers anys. L’impost sobre béns immobles (IBI) ha passat dels 57 euros per habitant el 2010 als 66,7 dos anys després, però el rebut es continuarà encarint un 10% anual fins al 2018. Una altra manera de fer créixer els ingressos via IBI seria augmentar el valor dels habitatges, però són de protecció oficial fins al 2025. “Les possibilitats d’augmentar-ne el valor només seria possible, atès el règim de protecció existent, per una operació pública de transformació integral que suposés eventualment l’enderroc d’algunes edificacions i la construcció de noves”, proposa la memòria del nou sistema de finançament. Es tracta d’un projecte ambiciós i difícil d’executar a curt termini. Com a mesura més immediata, l’Ajuntament vol treure l’amiant dels blocs de pisos, per revaloritzar els habitatges, un projecte valorat en 1,6 milions que el municipi vol que pagui la Generalitat com a titular dels habitatges protegits. “Volem trencar amb la imatge que som un municipi subvencionat. Hem augmentat la nostra capacitat fiscal, però ja hem fet tot el possible”, apunta Menor.
Paral·lelament, l’Ajuntament també vol fomentar la ubicació de noves indústries i serveis en els pocs solars que queden lliures per incrementar l’ingrés via impostos, encara que aquest projecte es troba en un estat molt embrionari. Tot i això, l’alcaldessa admet que l’augment d’impostos serà limitat. “A Badia no se li pot treure més suc. El que no podem pretendre és pagar els mateixos impostos que Barberà, perquè la renda no és la mateixa”.
La taxa d’atur frega el 27% i una tercera part de la població rep l’assistència dels Serveis Socials
Menor entén el nou finançament com una “justícia i solidaritat territorial”. “Passa com a Barcelona, on els impostos de la gent de l’Eixample ajuden a mantenir zones com Nou Barris”, afegeix. “Tot rau en un problema estructural, però això no és culpa nostra. Badia es va crear com es va crear”, etziba l’alcaldessa.
Per què Badia ha de continuar com a municipi independent? Bàsicament perquè la integració en un altre municipi es veu difícil. Badia és una patata calenta, i ja ho era abans d’independitzar-se el 1994. Llavors, tal com recorda l’alcaldessa, es va plantejar la possibilitat de fusionar-se amb Sabadell. “El seu alcalde, Antoni Farrés, aleshores s'hi va avenir, però a canvi reclamava quedar-se amb la Universitat Autònoma de Barcelona o amb Bellaterra, per compensar. Cerdanyola no ho va acceptar i Badia es va independitzar perquè ningú volia fer-se càrrec de la criatura”.
La Generalitat tampoc vol entrar en aquesta possibilitat perquè considera que forma part de l'autonomia municipal. Des de Governació es mostren convençuts que el poble pot tirar endavant amb el nou finançament i "potenciant les polítiques de benestar i d'ocupació". Menor es mostra oberta a parlar d’altres formes de gestió del poble, tot i que admet les dificultats. “Jo aposto per mancomunar serveis amb altres municipis, però quan és el germà pobre qui ho ofereix és difícil que t’ho acceptin, tenim poc a oferir a canvi”, lamenta. L’alcaldessa considera que els ciutadans no acceptarien perdre la independència. “Hi ha un sentiment molt arrelat perquè és un municipi que s’ha fet a si mateix”.
Al carrer, els veïns estan dividits. Uns, com en Rafael, defensen continuar ser independents. “Estem bé així, que la Generalitat ens doni un cop de mà”. D'altres, com la Victòria, pensen que passant a un altre municipi l’Ajuntament desapareixeria i s’estalviaria en sous. I uns tercers, com Magdalena Andreu, no es posicionen i apel·len al realisme. “Si ens integréssim a Sabadell seríem un barri marginal, ara almenys som un municipi i no hem d’anar a queixar-nos a Barberà o a una altra ciutat”.
Un origen artificial
Per entendre la casuística de Badia s’ha de mirar enrere, al seu origen, totalment artificial. Als anys 60 es va projectar des dels despatxos polítics aixecar un exèrcit d’edificis, endreçats de forma singular dibuixant el mapa d’Espanya, per donar cabuda a l’onada migratòria del sud del país. El 1973 es va acabar la construcció del nucli, llavors batejat com a Ciutat Badia i gestionat conjuntament entre Barberà i Cerdanyola. Després d’un referèndum, el 1994 va esdevenir independent i va adoptar el nom actual.
Durant el debat parlamentari de creació del nou municipi, la llavors consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, assegurava que el fet de ser independent permetria a Badia "disposar dels instruments jurídics per transformar la seva realitat present i crear –això esperem– noves activitats comercials i industrials", segons consta a l'acta de la sessió del 9 de febrer del 1994. Llavors es va fixar el sistema de finançament de Badia, que segons Cuenca, havia de tenir un caràcter "excepcional" i "transitori" que només duraria 10 anys per no crear un greuge amb altres municipis, que havien criticat aquesta subvenció. Els estudis de la Generalitat indicaven que al cap d'una dècada el municipi seria capaç d'autofinançar-se.
No ho veia tan clar el llavors alcalde de Sabadell, Antoni Farrés, que va augurar els problemes amb els que Badia s’ha topat 20 anys després, com la manca d’autonomia financera, i alertava que els habitatges i les infraestructures es van construir al mateix temps, i va afirmar que això provocaria un envelliment simultani: “El deteriorament serà sobtat i caldrà solucionar-ho tot al mateix temps”, amb el cost que això implica. Farrés també apuntava que, en realitat, “la independència de Badia no la veu clara ningú”, criticava que no s’havia produït un debat profund i proposava que la solució del municipi passava per “integrar-se en el seu entorn”.
