Houdini escapa de la mort

Quan arribo a la sala Fènix, l'actor Felipe Cabezas està caracteritzat de Houdini, en cos de camisa (encara que no encadenat), a punt per fer una passada de gràfics. M'hi acosto i, endut per un impuls, faig indici de clavar-li un cop de puny a l'abdomen. Cabezas empal·lideix un moment i després somriu. Houdini (Budapest, 1874-Detroit, 1926), el gran escapista, va morir —teories de la conspiració a banda— com a conseqüència d'una peritonitis causada pel brutal cop que li va propinar un estudiant durant una demostració de força física per part del mag que se li va escapar de les mans. "Aquesta escena apareix a l'espectacle", explica Cabezas. Poc després la representa. Ell només interpreta alhora Houdini i el seu atlètic oponent en una esplèndida exhibició de mim de ressonàncies chaplinianes.

Houdini, l'art de la fugida, que s'estrena divendres al minúscul teatre del Raval és una singular aproximació a la figura del més famós escapista de tots els temps, el gran mestre del misteri sobre el qual no prevalien les reixes, ni les cadenes, ni les camises de força, ni les esposes, ni els grillons, l'artista prodigiós —amb el seu punt de bondage— que desafiava la cel·la de la tortura xinesa de l'aigua i el claustrofòbic bidó de llet, l'etern evasor (amb perdó de Pujol) que va escapar de 15 presons i que oferia, genial i fanfarró, el seu insuperable xou del perill (per no parlar del truc d'esqueixar-se la primera articulació del polze).

Es tracta d'una obra de petit format però creada a partir d'un gran treball de documentació (un dels llibres en què s'ha basat és el suggestiu La caja de Houdini, d'Adam Phillips, Anagrama 2003) i des d'una absoluta fascinació pel personatge.

“No és un ‘biopic’ oficial, és un muntatge d'arts parateatrals”

L'espectacle, en cartell quatre setmanes, està dirigit per Berty Tovias, un dels principals seguidors dels ensenyaments del mestre de mims Jacques Lecoq, integrant de Dagoll Dagom en la seva primera època i després director de muntatges de Pepe Rubianes. L'actor Felipe Cabezas, que també és l'autor de la dramatúrgia, actua acompanyat únicament per la pianista Mara Lapore. "No és un biopic oficial. És un espectacle de teatre-imatge, d'arts parateatrals, pantomima, marionetes per a adults, clown contemporani", explica l'intèrpret. "La primera pregunta que ve al cap segurament és: 'És d'escapisme?' Doncs no, no és una sessió de màgia. És un monòleg teatral en el qual a partir del gest, les màscares, les ombres i aquests altres elements provem d'indagar en la vida de Houdini". De tota manera, durant la conversa, Cabezas es col·loca unes esposes i després de fer un gir s'allibera. "Les pot obrir qualsevol", aclareix, i recorda que Houdini va ajudar la policia a perfeccionar-les.

Al petit escenari pot veure's un paravent, un penja-robes, un rellotge de paret i un tocador amb mirall sobre el qual descansa un got en què hi ha tancada una carta, un rei de cors. "És Houdini atrapat a l'inici de l'espectacle, que s'estructura com una sessió d'espiritisme en la qual s'invoca el mag perquè escapi de les urpes de la mort ('Res al món pot tenir pres Houdini!'). Pot l'home escapar a la mort i fins i tot després de la mort? Aquesta és la pregunta que es fa Houdini a l'obra. I busca la resposta en els seus records".

Cabezas, actor xilè resident a Barcelona, especialista en Commedia dell'Arte, subratlla la seva identificació personal amb Harry Houdini, en realitat Erick Weisz, hongarès fill d'un rabí emigrat als EUA amb tota la seva família. "El que més ens ha atret de Houdini és que inspira un anhel de llibertat, és un símbol de l'escapisme no només de les presons materials, sinó de les socials. El seu aspecte, baix però fornit, amb la camisa arremangada, la seva lluita amb dents i ungles, sense finor, contra les cadenes, permetia que s'hi identifiquessin els obrers de les fàbriques, l'esclavitud moderna, i es convertia en una imatge simbòlica de la possibilitat d'escapar, d'expectatives i esperances. No debades va ser un ídol de les classes obreres". Cabezas diu que aquest sentiment connecta amb el moment actual i "convida la gent a fugir". Cap on? Cap a Podem? "Cap endavant, o cap a un mateix, cap als records, la base, l'autenticitat".

La funció recrea una sessió d'espiritisme en la qual el mag torna

La funció recrea una sessió paranormal en la qual el mag es materialitza. El que en realitat va contra les creences del mateix Houdini, que tota la seva vida va lluitar per desemmascarar els espiritistes, cosa que el va conduir a enemistar-se amb Arthur Conan Doyle. "Cada 31 d'octubre, el dia de la seva mort, és tradició entre els mags celebrar sessions en què s'invoca el seu esperit i se l'anima a fer l'últim gran acte d'escapisme que és tornar d'ultratomba. Per descomptat mai no apareix, així que els mags es dediquen amb un altre esperit, el festiu, a beure a la seva salut. Nosaltres aquí juguem amb aquesta paradoxa de si torna". O sigui que sentirem el codi Houdini, aquestes deu paraules que va pactar amb Bess, la seva dona per deixar en evidència els mèdiums!. "En realitat mai no s'han revelat", diu l'actor en to de broma, i Bess va deixar d'intentar posar-se en contacte amb ell el desè aniversari de la seva mort: ‘Deu anys són suficients per esperar un home’, va dir". Desgraciadament, Houdini continua sense moure's de la seva tomba del cementiri jueu Machpelah de Queens, a Nova York, una tomba que per cert manté David Copperfield.

La interpretació que fa Cabezas no aspira a ser realista, però s'ajusta al mite del personatge. "Era un visionari i un avançat en moltes coses", sospira amb admiració l'actor, que recorda la faceta de pioner de l'aviació de Houdini, a qui s'acredita el primer vol en aeroplà al cel australià (1910). També assenyala la seva tasca durant la guerra ensenyant als soldats com escapar de les presons alemanyes o dels vaixells torpedinats. Els seus coneixements d'escapisme i de rebentar sistemes de seguretat (revelats en obres com la recentment publicada a Espanya Cómo hacer bien el mal, Capitán Swing, 2013) no van deixar de causar alarma en les autoritats, i Houdini va haver de refrenar el seu proselitisme en aquests camps.

"És molt entretingut treballar amb algú que tothom coneix, encara que molta gent que ve sap de Houdini més que jo", assenyala l'actor. Li costa sortir de la pell de l'escapista en acabar? "No sabria què dir-te", diu Cabezas rient. "Però aquests dies em costa dormir pensant en el muntatge, potser aquesta sigui la resposta. Esperem que vagi bé i puguem portar el nostre Houdini per aquí. A veure si escapem de la Fènix".