“Estic molt adolorida, però somric”

Ahir era una il·lusió anhelada però tèrbola, aquest matí s'ha fet realitat. María Goretti, la gallega de 37 anys, víctima de la síndrome de sensibilitat química múltiple, dormirà aquesta nit al seu pis del carrer Sant Antoni Maria Claret. El seu desnonament ha estat aturat.

“Ahir vivia en xoc perquè pensava que em desallotjaven i ho perdia tot. Ara estic en xoc perquè la vorera s'ha omplert de gent, han parat el desnonament i torno a tenir esperances”, ha expressat l'afectada, prostrada a la cadira de rodes, sorpresa per la mobilització que ha generat el seu cas. Prop de 60 persones de diferents col·lectius socials s'han concentrat a les nou del matí al seu domicili per  impedir-ne el desallotjament. I donar-li suport. Mitja hora més tard dos mossos li han comunicat que el desnonament s'havia aturat.

La ruleta ha canviat de direcció i la sort sembla somriure la María. A partir d'ara s'agilitaran els tràmits per accedir al pis de protecció oficial. Així ho ha manifestat Toni Tallada, responsable de la plataforma 500 x 20, després de parlar amb quatre administradors dels Serveis Socials que s'han mostrat favorables a la mesura. “Ara falta portar el que s'ha parlat a la pràctica. Nosaltres estarem damunt de la causa per ajudar, pressionar i aconseguir que surti tan aviat com sigui possible”, ha explicat Tallada, qui, a més, ha avançat que també treballarà per aconseguir la renda mínima d'inserció (RMI).

“L'únic problema ara és la normativa de la taula d'emergència, que exigeix a l'afectat cobrar alguna cosa per ingressar al pis de protecció oficial”, ha indicat Tallada, mentre subratlla que és una condició incoherent. La María no té ingressos. “Tornarem a negociar amb els Serveis Socials. No sé com ho solucionaran, però hauran de posar-se a pensar. Hi hauran de posar remei”.

L'Ajuntament ha assegurat a EL PAÍS que manté el compromís d'atenció amb la María, malgrat entendre que “l'afectada mostra certa negativa” a rebre les ajudes previstes. Fonts del Consistori han revelat que “els Serveis Socials li han ofert diferents ajudes que ella ha rebutjat sempre”. Per exemple, assistències per a la cobertura de necessitats alimentàries i de medicació, la tramitació per a un nou habitatge i el servei d'atenció domiciliària.

La María nega aquesta versió. Assegura que l'Administració “maquilla” una ajuda que mai acaba de donar. I denuncia que hi ha una mala gestió dels Serveis Socials basada en la falta de comunicació, una gestió del treball lenta i un desconeixement real de la seva malaltia. “No sé on seré demà, però segur que hi aniré sense por. Avui al matí pensava que tenia un peu a la tomba. Però segueixo aquí, i molt agraïda. Estic molt adolorida, però somric”. Entre els seus plans encara no hi ha rendir-se.