Una advocada va gravar la Infanta amb un rellotge espia al jutjat

Almenys una part de l'enregistrament furtiu de les imatges de la declaració judicial com a imputada de la infanta Cristina, del 8 de febrer del 2014, la va efectuar suposadament una advocada, María del Carmen Jiménez, i va fer servir un rellotge espia amb càmera oculta.

El dispositiu de filmació estava allotjat en un rellotge gran, negre, amb corretja negra de cautxú, segons els informes pericials de la policia i les declaracions dels testimonis (advocats i funcionaris) que incriminen Jiménez i, a més, el seu company aquell dia, Francisco José Carvajal. L'advocada es va treure el rellotge en dues ocasions i el va aguantar a la mà a una altura oportuna per captar els plans examinats. El vídeo de mala qualitat d'imatge, so i enquadrament va ser divulgat per la plataforma a la xarxa Wouzee i el diari El Mundo, que figura com a accionista del portal d'Internet, segons el jutge.

Els dos lletrats imputats de forma provisional per un delicte de suposada desobediència “hi van anar amb l'única intenció de gravar clandestinament”, afirma el jutge de Palma Manuel Penalva, que els atribueix “un pla complex dissenyat” amb força antelació.

L'instructor detalla que els dos advocats se'n van anar abans de concloure la declaració de la Infanta, que no van preparar la compareixença i que amb prou feines es coneixien. Carvajal i Jiménez van substituir l'advocat Javier Saavedra, que havia acudit a un parell de declaracions de la causa, en defensa del testaferro Robert Cockx. La situació d'aquest imputat no va ser, ni de bon tros, objecte de les 1.080 preguntes, i llunyanament en una dotzena.

En la seva interlocutòria, l'instructor analitza de forma minuciosa els croquis de la situació dels lletrats a les bancades i els relats creuats d'advocats i funcionaris. En la interlocutòria en la qual es disposa que el cas està a punt per a judici es barregen totes les hipòtesis i les diverses versions sobre horaris i situacions a la sala. L'escrit incideix en l'actitud estranya dels implicats, que en la seva defensa van llançar una prova pericial adversa, i van llançar sospites sobre funcionaris.

La imputació neix de l'anàlisi dels plans gravats, el tir de càmera, el comportament dels imputats i la seva “actitud estranya”, segons han declarat altres col·legues. Se citen les hores i les dates de l'enregistrament furtiu i de la seva successiva publicació, identificant el lloc des d'on es va registrar la compareixença de la Infanta.

El jutge no ofereix una referència sobre l'ús d'un dispositiu que va poder fer Francisco José Carvajal. Suposa que va poder utilitzar-lo per sobre de l'abric i, en tot cas, se'l veu coordinat en els moviments amb la seva companya. "No hi ha error o confusió possible", assegura sobre alguna de les seves tesis el jutge Penalva.

El jutge del cas Nóos José Castro havia resolt en una interlocutòria del 28 de gener la prohibició terminant d'introduir a la seu judicial qualsevol "terminal telefònic, tauletes, ordinador portàtil o qualsevol altre dispositiu apte per a la captació d'imatges o sons". Els controls policials previs i a l'inici de la declaració van anar des de l'escorcoll de la sala i canvi dels panys fins a la revisió de maletes i vestidors dels lletrats i funcionaris.