Castigar els culpables
No pot haver-hi impunitat pels dispendis opacs de consellers i directius de Caja Madrid
La imputació de 78 persones més per l'ús de les targetes black suposa un impuls de l'acció judicial contra tots els consellers i directius de Caja Madrid i Bankia que van carregar a aquesta entitat grans despeses en alimentació, electrodomèstics, roba, hotels, restaurants de luxe, discoteques o llenceria; i que, en conjunt, van acudir als caixers o finestretes per retirar fons en efectiu fins a 2.938 vegades, sobre la base del sistema opac creat a aquest efecte. D'aquesta manera s'amplia molt el camp dels presumptes responsables penals en un cas fins ara limitat a les imputacions dels expresidents Miguel Blesa i Rodrigo Rato, i de l'exdirector financer, Ildefonso Sánchez Barcoj.
Editorials anteriors
Sense perjudici del dret de defensa dels afectats, és evident que les targetes opaques funcionaven al marge de la legalitat. Es tracta de delimitar quins delictes s'han comès, qui en són els culpables i com avança la devolució de les quantitats gastades. El magistrat prova de delimitar en quines condicions i qui va tenir dret a utilitzar targetes de Caja Madrid i Bankia per a despeses legals, i qui les va emetre i utilitzar amb una altra finalitat.
Tampoc no estan faltats d'interès els raonaments amb els quals el jutge, Fernando Andreu, apunta els delictes d'administració deslleial o d'apropiació indeguda per part de les persones contra les quals dirigeix la seva acció. D'aquí es dedueix que una cosa són les despeses professionals o de representació, en principi correctes, i una altra la desviació d'aquestes finalitats, fins a convertir l'ús de les targetes en una remuneració irregular.
Referent a això, la resolució del jutge del cas Bankia esmenta una sentència del Tribunal Suprem sobre un afer diferent, però en el qual també hi havia en joc si les despeses personals es poden carregar o no a una targeta d'empresa. L'alt tribunal resol que aquesta conducta és condemnable, en relació amb un matrimoni que va carregar a la seva empresa 450.000 euros per la instal·lació d'aire condicionat al seu domicili, àpats de caps de setmana, mobles i viatges.
Més enllà de les conseqüències generals que han d'extreure's sobre el bon ús de les targetes d'empresa, és clar que la desmesurada despesa en negre de consellers i directius exigeix una investigació ben portada i un final judicial. Aquest capítol no és el més onerós de l'enorme escàndol, però sí el que més fàcilment ha permès comparar el tren de vida del comú de les persones durant els anys de duríssima crisi amb el d'exconsellers i exdirectius de Caja Madrid —membres de partits polítics inclosos— que van gaudir de capricis i van retirar diners despreocupadament d'una entitat molt mal gestionada, gràcies a l'ús d'un mitjà de pagament en negre amb suport institucional.
Irregularitats tan concretes i punyents com aquestes han de rebre una sanció rigorosa.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.