“Vaig encarregar que matessin els estudiants i ho destruïssin tot”

Els 43 estudiants de l'Escola Normal Rural d'Ayotzinapa han deixat el món dels desapareguts i han entrat oficialment al dels morts. Des d'ahir, les autoritats mexicanes els consideren morts i afirmen, sense cap ombra de dubte, que van ser detinguts, assassinats i incinerats. I tot per una terrible confusió: els sicaris de Guerreros Unidos els van prendre per integrants d'un càrtel rival, Los Rojos. Aquesta conclusió, rebutjada rotundament per les famílies, obre el camí al tancament d'un cas que més ha commocionat el país en la història recent. De fet, la seva persistència en les primeres planes, alimentada pels dubtes sobre la investigació oficial, havia transformat el cas en un hoste incòmode per a l'Executiu, un focus d'erosió i protesta davant del qual el president, amb una acceptació popular que ara mateix frega mínims històrics, ha decidit girar full: “Estic convençut que aquest instant, aquest moment de la història de Mèxic, de pena, tragèdia i dolor, no ens pot deixar atrapats; no ens podem quedar aquí”.

En aquest nou capítol de la tragèdia d'Iguala ha jugat un paper fonamental la recent detenció de Felipe Rodríguez Salgado, àlies El Cepillo. Aquest sicari de Guerreros Unidos, líder d'una cèl·lula de 10 malfactors, va ser l'home que, segons confessió pròpia, va rebre la instrucció del seu cap de liquidar els estudiants. El nucli de la seva esfereïdora declaració parla per si mateix: “El Chucky [el seu cap] em va trucar per telèfon i em va dir que m'entregarien dos paquets amb detinguts i que eren de Los Rojos […] Eren entre 38 i 41, no els vaig comptar; alguns venien lligats amb cordes o emmanillats, i altres amb cops i sang […]. En arribar a l'abocador de Cocula, vam fer baixar els estudiants de les camionetes. Em vaig adonar que alguns, els que estaven a baix, ja s'havien mort, crec que per asfíxia. Quedaven vius d'uns 15 a 18 estudiants […]. Li vaig encarregar a El Pato que s'encarregués de tot, d'interrogar-los i liquidar-los i que ho destruís tot […]. El Pato ja havia fet estirar quatre detinguts i els va disparar al clatell”.

Amb aquesta explosiva confessió a la mà, el Govern mexicà va decidir sortir en tromba i posar punt i final a les especulacions sobre la tragèdia d'Iguala. Per fer-ho va posar davant de les càmeres el procurador general, Jesús Murillo Karam, i el director de l'Agència d'Investigació Criminal, Tomas Zerón. Tots dos van fer un repàs intens de les investigacions efectuades: 487 informes pericials, 386 declaracions, 99 detinguts, 95 telèfons mòbils investigats, 14 escorcolls… D'aquesta bateria de proves van destacar les restes òssies (algunes identificades per l'ADN com a pertanyent al normalista Alexander Mora Venancio), les traces de la pira que suposadament va devorar els cadàvers, les confessions dels sicaris i els agents municipals, els reconeixements dels supervivents, així com les connexions i ubicacions dels telèfons mòbils aquella nit. Tot això els va permetre oferir un quadre final, “una veritat històrica” del que havia passat, i que, en essència, correspon amb la reconstrucció oficial que s'ha difós des de novembre passat.

El relat s'inicia la tarda del 26 de setembre, quan els normalistes van entrar a Iguala (Guerrero) amb la intenció de recaptar fons per a les seves activitats i de prendre per la força quatre autobusos per assistir a la commemoració de la matança de Tlatelolco a la Ciutat de Mèxic. La seva arribada a una localitat sotmesa a l'imperi del cartell de Guerreros Unidos no va passar inadvertida. Els falcons van alertar els seus caps, entre ells, el mateix alcalde i la seva dona, dos importants integrants de l'organització criminal. L'ordre de detenir-los va acabar en bogeria. La Policia Municipal d'Iguala, una terminal del narcotraficant, va iniciar una feroç persecució que va deixar sobre l'asfalt sis morts i va permetre la captura de 43 aterrits estudiants. Per esborrar empremtes, se'ls va posar en mans dels agents del municipi veí de Cocula, igualment corruptes. Els sicaris estaven convençuts que entre els estudiants hi havia membres del cartell rival, Los Rojos. I de la captura es va passar a l'extermini. Els normalistes van ser lliurats als sicaris al paratge de Lomas del Coyote. En dues camionetes, van ser traslladats fins a un recòndit abocador de Cocula. Apilats com bèsties, un damunt de l'altre, la majoria van arribar morts per asfíxia. Als supervivents, una vegada a l'abocador, els van matar d'un tret al clatell. Els seus cadàvers van ser incinerats en una immensa foguera i les restes, sempre segons aquesta versió, llençades en bosses d'escombraries al riu San Juan.

Malgrat l'abundància de testimonis aportats, la intenció governamental de girar full serà difícil de dur a terme. El mateix procurador general va reconèixer que mentre no s'arrestin tots els implicats la investigació seguirà oberta. Entre els pròfugs hi ha els caps policials d'Iguala i Cocula i també els lloctinents de Guerreros Unidos que van donar l'ordre de matar els estudiants. Els seus testimonis són claus per acabar de dissipar els últims dubtes. Però n'hi ha un de fonamental: per què els sicaris van prendre els estudiants per un cartell rival. Murillo Karam va assenyalar que no hi ha cap prova que indica que hi hagués infiltrats del narcotraficant entre els estudiants. I si això és així, què va provocar aquesta terrible confusió?

Tampoc li resultarà fàcil al Govern, en ple any electoral, restaurar la confiança. Les famílies dels morts s'han distanciat de les tesis oficials. Per molts d'ells, l'Executiu no té credibilitat i es nega a arribar al final de la trama. “Repudiem la manera d'actuar del Govern, pretenen tancar de forma descarada el cas i no els importa el mal que causin a les famílies. No n'hi ha prou amb les declaracions dels assassins, volem una demostració científica. Els pares seguim en la lluita”, va assenyalar el portaveu de les famílies, Felipe de la Cruz. “Falta massa informació, no podem permetre que aquest cas es tanqui d'un dia per l'altre”, va afirmar el representant dels normalistes, David Flores.

Sota aquesta borrasca, alguns mitjans han arribat a insinuar la responsabilitat de l'Exèrcit i de la Policia Federal en la matança. Una imputació que desmenteixen les autoritats mexicanes. Però la foguera difícilment s'apagarà. Les protestes per la tragèdia d'Iguala segueixen convocant milers de persones i, en un país que s'ha vist sacsejat en pocs mesos per una successió d'escàndols en les més altes esferes, qualsevol espurna pot aprofundir la crisi.