El diàleg entre els EUA i Cuba exposa la divisió de la dissidència

Un plat va quedar buit en la taula de l'esmorzar disposat per a la trobada entre la dissidència cubana i Roberta Jacobson, la cap de la delegació nord-americana que va iniciar aquesta setmana el diàleg per a la normalització de relacions amb Cuba.

L'absència de Berta Soler, la líder de les Damas de Blanco, és la imatge més gràfica de la divisió que la notícia del restabliment de relacions diplomàtiques entre els enemics històrics ha provocat entre els cubans que fa anys que intenten fer sentir la seva veu dissident a l'illa.

El Govern nord-americà havia convidat vuit opositors a compartir una trobada amb la funcionària nord-americana de rang més alt que visita Cuba en més de 30 anys, per tancar la seva última jornada de feina abans de tornar a Washington.

Era una “oportunitat de discutir les seves perspectives, escoltar bé les seves discrepàncies, de vegades, o el suport a la nova política”, va explicar posteriorment Jacobson. “És molt important escoltar les seves perspectives i veure com els podem ajudar en el futur”.

Així ho van entendre activistes com Miriam Leiva, que dóna suport als canvis, o Antonio Rodiles, del projecte Estado de Sats i que com Soler és molt crític amb la forma en què s'han dut a terme. Tots dos, igual que Elizardo Sánchez, de la Comissió Cubana per als Drets Humans i la Reconciliació Nacional, Guillermo Fariñas i els expresoners polítics del Grup dels 75 Héctor Maseda, Martha Beatriz Roque i José Daniel Ferrer van acceptar acudir a la trobada, en la qual cadascú va expressar els seus punts de vista, segons Leiva.

“Jacobson va exposar l'interès del Govern nord-americà a mostrar el suport a l'oposició cubana, a la dissidència, al respecte dels drets humans a Cuba, al desig que progressi el poble cubà”, va explicar la fundadora de les Damas de Blanco, encara que fa anys que es va desvincular del grup que ara lidera Soler. La diplomàtica nord-americana va estar “molt oberta a escoltar”, va asseverar.

Soler no obstant això manté una altra visió. La seva decisió de no assistir a la trobada respon, va explicar posteriorment, al desig de deixar patent la seva incomoditat amb el que considera una presència “desequilibrada” de les opinions sobre el procés iniciat el mes passat entre Washington i l'Havana, fet que assegura que ja havia indicat a les autoritats nord-americanes, sense èxit.

“És molt important que en aquestes converses, contactes, hi hagi un balanç”, va insistir, encara que va negar emfàticament que aquesta acció constitueixi una fractura de l'oposició a l'illa.

En una trobada posterior per gravar un dels debats crítics que després puja al web en el seu projecte “Estado de Sats”, Rodiles i Fariñas van anunciar que, malgrat haver acudit a la trobada matinal amb Jacobson, no assistirien a la recepció organitzada a la tarda al mateix lloc, la residència del cap de la Secció d'Interessos, en “solidaritat” amb el gest de Soler.

L'acte organitzat per Rodiles va tenir lloc gairebé a la mateixa hora en què Elizardo Sánchez, Ferrer i Maseda havien organitzat una roda de premsa a la qual van convocar els mateixos mitjans de premsa convidats al debat de Rodiles. Una altra mostra de la divisió? “S'ha exagerat en els mitjans les diferències existents entre la dissidència”, va rebatre Sánchez.