Xavier Sala i Martín, un patriota a TV-3 i a Guinea Equatorial

Xavier Sala i Martín és un economista de prestigi. És catedràtic a la Universitat de Columbia, és assessor del Fòrum de Davos i d’altres institucions de renom. Fa trenta anys que resideix als Estats Units. Podria arribar més lluny en la primera divisió de la civilització humana, però Sala i Martín ha preferit dedicar-se a l’alliberament de la nació catalana.

Com a economista manté unes sòlides posicions liberals que esgarrifen l’esquerra

És un comunicador amb una personalitat singular, per les americanes, la manera col·loquial com parla i per la capacitat que té per filar el seu discurs amb exemples entenedors. Com a economista manté unes sòlides posicions liberals. Esgarrifen l’esquerra però són les seves conviccions, fonamentades en les seves investigacions. Com a independentista, Sala i Martín té més de propagandista que no pas d’acadèmic i divulgador.

'Win-win-win'

És difícil enxampar Sala i Martín reconeixent algun inconvenient econòmic a la independència. Transmet que l’Estat català és una aposta win-win-win. Per demostrar que el benestar català pot ser un espectacle de llums i de colors, Sala i Martín lidera un grup de prestigiosos economistes independentistes d’arrel anglosaxona, el Col·lectiu Wilson. Els membres del Col·lectiu Wilson tenen molta tirada entre les elits burgeses que han abraçat la nova Convergència independentista. A Convergència, Sala i Martín és altament estimat però difícilment serà un dia conseller, perquè suposaria declarar la guerra a l’esquerra i als membres del partit que encara tenen alguna empremta socialdemòcrata.

Sala i Martín ha anat evolucionant cap al missatge netament polític, i és aquí on es mostra més dèbil. Una ensopegada greu va ser una tertúlia a RAC1, el gener del 2013. Va acusar La Vanguardia, amb un llenguatge molt dur, d’assetjar Laporta mentre oculten corrupteles de Duran i Lleida perquè “aquest senyor és útil per boicotejar el procés”. Aquell mateix any Sala i Martín, sense abandonar RAC1, deixava La Vanguardia i passava a col·laborar en els mitjans de la Corporació Catalana i es convertia en conferenciant de l’ANC.

Lliçons de drets humans

A Sala i Martín li agrada comparar l’autodeterminació de Catalunya amb la lluita pels drets dels negres als Estats Units. Al seu llibre És l’hora dels adéus? Rosa Parks apareix al primer capítol. Establir paral·lelismes entre lleis racistes i la Constitució espanyola és caminar per damunt d’una fina capa de gel. Tot i això, els adeptes a la independència ho troben encertadíssim. Fins i tot Artur Mas acostuma a veure punts en comú entre el procés i la lluita de Mandela contra l’apartheid. Sala i Martín també ha establert lligams entre la independència de les nacions d’Amèrica i la de Catalunya, com si no comptessin com a fet diferencial el colonialisme i el fet que el Perú o Bolívia són en un altre continent.

Más información

Enric Juliana, el punyalet de Lampedusa

Paco Marhuenda, l’aneguet lleig

Pilar Rahola, la mare carbassera

Una performance política de Sala i Martín que va tenir especial èxit entre els seus fidels és una lliçó de democràcia que va donar a José Manuel Durão Barroso a la reunió de Davos del 2014. Sala i Martín va recriminar al president de la Comissió Europea que defensés que Catalunya es quedaria fora de la UE si es proclamava independent: “Em vaig dirigir al senyor Barroso dient que em semblava una inconsistència el seu propi discurs, perquè estava molt orgullós de la democràcia europea... Quan els catalans li preguntin per què els pren la ciutadania europea i els la donen als dels Balcans, vostè què els dirà, senyor Barroso? Vostè els haurà de dir que els expulsen perquè van tenir els nassos de votar. Està disposat a donar-los aquesta resposta? Està disposat a explicar-ho a la resta del món?”.

Sala i Martín va relatar tot això als mitjans catalans, com si fos un heroi dels drets humans, pocs dies després de la trobada de Davos. El més curiós és que ho va explicar per telèfon des de Guinea Equatorial, on havia estat convidat pel Govern de Teodoro Obiang a participar en un congrés que va organitzar per modernitzar l’economia de la dictadura més antiga d’Àfrica.