La sonda ‘Rosetta’ desvela deserts, penya-segats i cràters al seu cometa

Després de triomfar en un dels aterratges més audaços de la història de l'exploració espacial, les dades científiques de la missió Rosetta aporten ara el retrat més detallat d'un cometa que s'ha aconseguit mai. Sis estudis publicats avui a Science pels responsables dels instruments científics de la sonda detallen la densitat, la composició i l'activitat del 67P Txuriumov-Gerasimenko. En conjunt, aporten el més semblant que té la humanitat a passejar per un paisatge al·lucinant que s'apropa al Sol a més de 20 quilòmetres per segon i que, aquests dies, és a més de 500 milions de quilòmetres de la Terra.

El 67P té quatre quilòmetres de llarg i pesa 10.000 milions de tones, però les noves dades de la Rosetta mostren que aquest colós és menys dens que el suro o la fusta, és a dir, suraria al mar com un iceberg. De fet és molt porós i el seu interior és buit en un 80%, com si fos una esponja o una pedra tosca, segons indiquen les fotografies fetes per l'instrument Osiris, un dels 11 a bord de la Rosetta. És la primera vegada que s'aconsegueix mesurar la densitat d'un cometa de forma directa.

Les més de 15.000 imatges capturades per Osiris han permès classificar els diferents terrenys que hi ha a la superfície del 67P, explica Luisa M. Lara, investigadora de l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) i coautora de tres dels estudis publicats avui a Science. Es poden trobar grans extensions de pols amb dunes que recorden els deserts de la Terra, zones amb cràters i també parts més abruptes que recorden els volcans de llot de Xile, ressalta Lara. Entre totes s'alça Hathor, un penya-segat de 900 metres que la Rosetta va retratar en una de les vistes més espectaculars del 67P. El més sorprenent és que una persona podria saltar des del precipici i sobreviure a causa de la reduïda gravetat, segons la NASA. En teoria, un astronauta podria saltar des d'una nau i caure al 67P, segons els càlculs que Rhett Allain, un físic de la Universitat de Louisiana (EUA), ha fet per l'ESA. També, diu, seria possible saltar prou per abandonar el cometa.

Al 67P una persona podria llançar-se d’un penya-segat de 900 metres i sobreviure

L'equip de la Rosetta ha dividit el nucli de 67P en 19 regions batejades amb noms de divinitats egípcies i intenta ara respondre una pregunta que els assetja: per què té aquesta estranya forma d'ànec de goma? “Segons els nostres models alguna cosa falla perquè el cometa no podria haver perdut tant material per l'efecte del Sol per tenir aquesta forma”, explica Lara. Una altra de les possibilitats és que cap i cos siguin en realitat dos cometes que van xocar i van quedar units. Encara no se sap quina d'aquestes dues possibilitats és la certa, però sí que s'ha descobert una enorme esquerda "que recorre el coll de l'ànec com si fos un collar”, ressalta Lara. Les noves dades confirmen que aquesta zona del coll és la més activa, és a dir, on la llum del Sol està provocant més profusió de vapor d'aigua i altres gasos. Malgrat això el cometa aguantarà d'una peça desenes i fins i tot centenars d'òrbites més, assenyala Lara.

El mòdul ‘Philae’ despertarà

Bona part dels paisatges fotografiats en el 67P desapareixeran o canviaran aviat. El cometa està ara aproximant-se cap al punt de la seva òrbita més propera al Sol. La Rosetta serà la primera nau humana que presenciï com l'activitat al cometa es dispararà a mesura que augmenta la seva temperatura, fent que la seva superfície es torni més “explosiva” amb rajos de gas. “La Rosetta seguirà el cometa fins a finals d'aquest any i possiblement més enllà”, explica Matt Taylor, cap científic de la sonda Rosetta. “Observarem l'activitat del cometa fins que arribi al seu màxim per després baixar i tornar a veure els canvis al nucli i fins i tot mesurar quant ha canviat el volum total”, ressalta. Fins ara, les missions espacials a cometes s'havien limitat a fer breus passades de llarg, mai s'havien aturat per orbitar entorn del nucli.

Els responsables de la missió també esperen que el Philae, el mòdul que va aterrar al cometa al novembre, torni a activar-se aquest any entre el maig i el juny. “Alguns membres de l'equip creuen que els accidents a la superfície del cometa estan protegint el Philae, cosa que podrà fer que sobrevisqui fins i tot al periheli [punt de l'òrbita més proper al Sol]”, conclou Taylor.

En la col·lecció d'estudis publicada han participat, a més de Lara, investigadors de l'IAA, la Universitat de Granada, el Centre d'Astrobiologia i de l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial.

Ple de compostos orgànics

Aquests cossos són fòssils del Sistema Solar. Estan fets dels materials primordials que, fa més de 4.500 milions d'anys, van servir per formar els planetes, inclosa la Terra. Entre aquests materials primigenis, mostra ara la Rosetta, hi ha abundants compostos orgànics fets de carboni, hidrogen i oxigen. "La superfície del cometa sembla que no té gens de gel, però està carregada de material orgànic i això suggereix que es va formar a baixes temperatures, lluny del Sol", explica a Materia Matt Taylor, cap científic de la missió Rosetta. Les dades apunten que el 67 P prové del Cinturó de Kuiper, als afores del Sistema Solar.