Mor el fiscal que va acusar Cristina Fernández d’encobrir l’Iran

El fiscal argentí Alberto Nisman va ser trobat mort diumenge a la nit al lavabo del pis on vivia, situat al barri Puerto Madero de Buenos Aires. Al costat seu hi havia una arma i un casquet de bala. Nisman, de 51 anys, tenia previst comparèixer aquest dilluns davant la comissió de legislació penal a la Cambra de diputats, a petició de diversos grups opositors, per exposar els termes de la seva denúncia contra la presidenta de l'Argentina i altres col·laboradors. Nisman havia denunciat dimecres Cristina Fernández per “fabricar la innocència” dels terroristes que van causar la mort de 85 persones en l'atemptat amb cotxe bomba contra la seu de Buenos Aires de l'Associació Mutual Israelita Argentina (AMIA) el 18 de juliol del 1994.

A les quatre de la matinada, la fiscal encarregada d'investigar la mort del fiscal, Viviana Fein, va confirmar que s'havia trobat una arma del calibre 22 al seu domicili. Però demanava precaució abans d'aventurar cap hipòtesi: "Hem trobat una arma. Ara hem de trobar els detalls de la causa de la mort. No puc assegurar si va ser suïcidi o no. Us demano prudència".

Una hora després, el Ministeri de Seguretat va difondre un comunicat el contingut del qual reproduïm tot seguit gairebé íntegrament:

Els efectius de la custòdia de Nisman, pertanyents a la Policia federal argentina, havien alertat la seva secretària a la tarda de la falta de resposta a les insistents trucades telefòniques. En constatar que l'home tampoc responia al timbre de casa seva i que el diari del diumenge encara es trobava a la bústia, van decidir notificar-ho als familiars.

El fiscal disposava de 10 efectius de la Policia federal argentina per a la seva custòdia personal.

La custòdia llavors va recollir la mare de Nisman al seu domicili i la va portar a la torre Le Parc. En intentar entrar-hi, la dona va constatar que la porta es trobava tancada amb la clau col·locada al pany per dins.

Els familiars van sol·licitar llavors al personal de manteniment de l'edifici que cridessin un manyà per poder accedir al pis.

Al vespre, la mare va entrar a l'habitatge acompanyat per un dels custodis, trobant el cos de Nisman a l'interior del bany de la seva habitació, bloquejant la porta d'entrada.

Immediatament es va notificar a la justícia de torn. Davant la presència del jutge De Campos i de la fiscal Fein, personal policial va aconseguir ingressar al bany. Al costat del cos de Nisman, que es trobava a terra, es va trobar una arma de foc del calibre 22, a més d'un casquet de bala.

La diputada opositora Patricia Bullrich va declarar al canal TN que aquest dissabte va parlar amb Nisman per telèfon tres vegades. I en el transcurs d'aquestes xerrades, segons Bullrich, el fiscal li va dir que havia rebut diverses amenaces. També li va dir que era conscient que s'exposava a moltes crítiques davant la gravetat de les seves acusacions, però ell assegurava que se sentia tranquil i així deia que l'hi havia explicat a la seva filla de 15 anys.

El fiscal sol·licitava que la seva compareixença, a petició de l'oposició, fos reservada. I els parlamentaris oficialistes havien sol·licitat que es televisés. Aquest va ser el principal tema que va tractar Bullrich amb el fiscal dissabte. I, segons la diputada opositora, el fiscal li va dir: “Jo per anar al Congrés i dir el que ja vaig dir en mitjans públics no té sentit. Necessito que la compareixença sigui reservada per donar més informació”.

A més de la presidenta, el fiscal acusava en la seva denúncia el ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, al diputat oficialista Andrés Larroque, els dirigents socials kirchneristes Luis D'Elia i Fernando Esteche, l'exjutge d'instrucció Héctor Yrimia i el referent comunitari iranià Jorge Yussuf Khalil.

Nisman va basar la seva denúncia, sobretot, en escoltes telefòniques. Disposava d'un informe de 300 pàgines que no havia fet públic perquè oferia noms dels serveis d'intel·ligència que havien de mantenir-se secrets. No obstant això, en el resum de la seva denúncia acusava la presidenta de crear una trama diplomàtica paral·lela per negociar amb l'Iran impunitat a canvi de petroli. Aquesta suposada negociació es va materialitzar, segons Nisman, en el principi d'acord que van signar l'Iran i l'Argentina el gener del 2013 i que encara no ha estat ratificat per l'Iran.

No obstant això, el ministre d'Exteriors, Héctor Timerman, va presentar una carta de l'exsecretari general d'Interpol, Ronald Noble, a càrrec de l'organisme en la data de l'acord, en què aquest desmentia l'acusació de Nisman. “Mentre era secretari general d'Interpol”, va escriure Ronal Noble a Timerman la setmana passada, “en cada ocasió que vostè i jo parlem i ens vam veure en relació amb les notificacions vermelles d'Interpol [ordres de cerca i captura] emeses en relació amb el cas Amia, vostè va indicar que Interpol havia de mantenir les notificacions vermelles en vigor. La seva posició i la del Govern argentí van ser consistents i ferms”.

Des de dimecres fins a aquest dilluns, Cristina Fernández no va voler pronunciar-se sobre les acusacions de Nisman. Però des del Govern argentí es va atacar amb duresa el fiscal. El cap de Gabinet, Jorge Capitanich, va declarar la setmana passada que la seva denúncia era "absurda, absurda, il·lògica, irracional i ridícula i viola articles essencials de la Constitució nacional”.