Jutges de l’Audiència denuncien que el Govern espanyol ataca la seva independència

Tres magistrats de la secció primera de l'Audiència Nacional han demanat empara al Consell General del Poder Judicial en veure pertorbada la seva independència per les declaracions fetes per tres dirigents del PP, dos dels quals pertanyen al Govern central. Els jutges demanen al Poder Judicial que intervingui perquè cessin aquestes ingerències.

Manuela Fernández, Javier Martínez Lázaro i Ramón Sáez van ser els tres magistrats que el 4 de desembre van firmar l'ordre d'excarceració de l'etarra Santiago Arrospide Sarasola, Santi Potros, després d'aplicar una norma europea i descomptar al període màxim de 30 anys de compliment de condemna a España els deu anys que va passar tancat en presons franceses. Aquesta decisió va provocar una allau de crítiques, entre les quals van destacar la de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i del portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, com exposen els magistrats en el seu escrit de sol·licitud d'empara presentat al Consell General del Poder Judicial.

“Això no es pot fer com ho ha fet la secció primera de l'Audiència”, va dir Santamaría. “Em sembla lamentable”, va afirmar el ministre Fernández Díaz. “Hi ha una secció que està a favor d'aplicar una doctrina judicial d'una determinada forma que sempre és favorable als terroristes”, va declarar Hernando.

Els tres magistrats afirmen que, amb les seves declaracions, els dirigents del PP els van assenyalar com a jutges “injustos i prevaricadors”. “Suggerir que un tribunal dicta resolucions injustes deliberadament per imposar la seva pròpia voluntat al marge de la llei és atribuir la comissió d'un delicte de prevaricació”, entenen els jutges, que apel·len, a més, a la confiança de la societat en el bon funcionament de la justícia com a base essencial de l'Estat de dret. “La informació i l'emissió d'opinions sobre les decisions de jutges i tribunals no han de minar gratuïtament aquesta confiança”, afegeixen. Per això, demanen empara a l'òrgan de govern dels jutges, presidit per Carlos Lesmes, perquè cessin aquestes ingerències del Govern i el PP.

La petició d'empara s'ha presentat després que 13 dels 18 magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem firmessin, el 18 de desembre passat, un escrit de protesta contra les ingerències del Govern. En un gest insòlit, els 13 magistrats, liderats per Luciano Valera i entre els quals n'hi havia diversos que pertanyien al sector conservador, van qualificar de lamentable, en aquest cas, l'actitud del ministre de l'Interior, van manifestar el seu neguit i van demanar al president del Poder Judicial, Carlos Lesmes, que el Govern “posi límit” a aquestes manifestacions.

Lesmes no va voler entrar en el fons de la qüestió i va emplaçar els magistrats a sol·licitar empara al Poder Judicial. Ara ho han fet, i hauria de respondre'ls.

La doctrina aplicable als etarres sobre la norma europea ha estat objecte de discrepàncies. Set dels nou magistrats que la setmana passada van votar en contra que els etarres puguin acumular les penes havien dictaminat recentment a favor d'aplicar als presos espanyols l'acord europeu. Tres d'ells (Antonio del Moral, Andrés Martínez Arrieta i José Ramón Soriano) ho van fer al març, instant l'Audiència a descomptar els anys de condemna. Quatre més (José Manuel Maza, Julián Sánchez Melgar, Francisco Monterde i Andrés Palomo) van firmar al novembre una sentència en la qual van considerar que l'acord europeu tenia "efecte directe" sobre la legislació espanyola.

La situació ha canviat entre aquelles resolucions i la que es va adoptar dilluns passat sobre el pres Kepa Pikabea, perquè el 3 de desembre va entrar en vigor la norma espanyola que trasllada l'acord europeu i restringeix l'acumulació de penes. Però a l'etarra se li va aplicar una llei inexistent quan va recórrer a l'alt tribunal.

Després d'aquestes divergències, jutges de dues seccions de l'Audiència Nacional tenen previst portar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea la llei espanyola que desenvolupa l'acord marc pel qual els presos poden descomptar-se al seu país els anys de presó que hagin passat en un altre Estat de la UE. Segons fonts judicials, jutges de les seccions primera i tercera de la sala penal preparen la presentació d'una qüestió prejudicial que aclareixi els seus dubtes sobre la llei orgànica aprovada a Espanya, que impedeix aplicar l'acumulació de penes en les condemnes anteriors al 15 d'agost del 2010 (data límit perquè entrés en vigor l'acord europeu).

El tribunal de justícia europeu, amb seu a Luxemburg, és l'únic òrgan que pot determinar si la norma espanyola respecta la disposició europea. L'opció de preguntar al tribunal europeu ja es va plantejar al novembre al ple de l'Audiència Nacional que pretenia resoldre com s'havia d'aplicar el conveni europeu als etarres, però no va haver-hi acord. La possibilitat de plantejar una qüestió prejudicial també es va debatre i es va arribar a votar al ple de la sala penal del Suprem, però va ser rebutjada per nou vots a sis.