“Ara la primera prioritat europea és facilitar la inversió productiva”

Valdis Dombrovskis (Riga, Letònia, 1971) és el vicepresident de la Comissió Europea encarregat de l'Euro i Diàleg Social. I, per tant, de vigilar els pressupostos dels 28 Estados membres. Físic, format en un laboratori alemany, pertany al Partit de la Nova Era, de centredreta i nacionalista. Com a ministre d'Economia i primer ministre de Letònia va ser al capdavant de la política d'austeritat radical per rescatar el seu país d'una recessió de cavall.

Amb el seu col·lega finlandès, de la mateixa edat, Jyrki Katainen (a la cartera de Creixement), forma un tàndem de vicepresidents econòmics de la línia dura. Ara completa les receptes pròpies d'aquest enfocament amb el càntic a la prioritat de la inversió.

Pregunta. La devaluació interna va donar resultat a Letònia i els altres països bàltics.

Resposta. L'ajust fiscal de 2008 i, sobretot, de 2009, va ser molt ampli. Va suposar el 17% de l'economia de Letònia. Només Grècia ha fet més. Amb aquest programa sever vam aconseguir restaurar l'estabilitat financera. L'estabilitat financera és el requisit perquè els consumidors consumeixin, els bancs prestin, les companyies inverteixin i l'economia creixi. Ho vam fer amb els nostres propis mitjans.

P. Van tenir ajuda europea.

“Ens critiquen tant per ser massa estrictes com per ser massa flexibles”

R. Sí, també tenim un préstec internacional a l'equilibri macroeconòmic de 7.500 milions d'euros. Dels quals només n'utilitzem 4.000. El 2010 ja havíem restaurat el creixement econòmic interanual i en els últims anys Letònia ha figurat entre els països de la UE que han crescut més ràpidament.

P. Però a altres països els ajustos fiscals durs han fracassat, o han funcionat molt menys, com a Grècia o Portugal.

R. Si un país afronta una inestabilitat financera, no hi ha cap altre camí que restaurar-la. Si no vol fer-ho, qui pagarà pel seu dèficit i el seu deute? Espanya és un altre exemple d'un ajustament necessari, va fer la reforma laboral, la reforma financera i unes altres que han desembocat en l'actual creixement econòmic.

P. Però encara és un creixement feble, a Espanya i sobretot al conjunt d'Europa.

R. Espanya és el segon Estat membre en intensitat de creixement.

P. Altres països vulnerables estan pitjor.

R. Les experiències són diferents a cada país i tots encaren dificultats. Però per iniciar la recuperació el més important és una actuació decidida, incloent-hi les necessàries reformes estructurals.

P. L'ajust fiscal s'ha mostrat més eficaç en països petits, exportadors i flexibles que en altres mitjans i grans on l'austeritat ha desembocat en gairebé depressió.

R. És veritat que alguns efectes d'arrossegament afegeixen dificultats a l'escenari econòmic. Si l'entorn està en crisi, resulta més difícil exportar. Letònia només ho va aconseguir dos anys després. Per això a escala europea la primera prioritat d'aquesta Comissió és estimular les inversions productives, així com reforçar les reformes estructurals i mantenir la responsabilitat fiscal, en concordança amb l'Enquesta de Creixement per a 2015. Si no fem tot això ens arrisquem a tenir una economia molt feble o a l'estancament del conjunt de la UE.

P. Però acaben d'aprovar una relectura del Pacte d'Estabilitat molt poc ambiciosa. Amb prou feines ofereix més que no incloure les inversions dels Estats membres destinades al fons Juncker en el càlcul del dèficit pressupostari.

R. Ens critiquen des dels dos bàndols. O per massa estrictes. O per massa flexibles.

P. Massa poc generosos! No han rescatat la “clàusula d'or” per la qual tota inversió pública productiva, no només la destinada al fons Juncker, s'hauria d'excloure del càlcul del dèficit públic.

“Grècia restaura la seva estabilitat: convé que mantingui aquesta evolució”

R. Però aquesta regla no hi és al Pacte d'Estabilitat. I estimular la inversió no és només una qüestió de quantitat. Hem inclòs una “clàusula d'inversió” [en el document de relectura de la política pressupostària aprovat la setmana passada]. Gràcies a ella, els Estats membres podran endarrerir temporalment els seus ajustos per aconseguir els objectius individuals de dèficit a mitjà termini si fan inversions productives de clars efectes positius futurs [amb certes condicions]. Si es vol invertir ara ja ho poden fer i, després dels efectes positius d'aquestes inversions, recuperar el terreny cap a l'objectiu de dèficit. Això és aplicable ja per als fons comunitaris que estan a la disposició dels Estats membres, o per a les inversions a les xarxes transeuropees o per als projectes cofinançats pel Fons Europeu d'Inversions Estratègiques [el fons Juncker]. Algunes de les restriccions anteriors s'han suprimit. Per exemple, hi havia una restricció segons la qual l'excepció d'una circumstància econòmica difícil només podia activar-se si afectava el conjunt de l'eurozona. Ara ens circumscrivim més a cada país. No en modifiquem les regles, les reinterpretem per facilitar les inversions i les reformes estructurals.

P. Quin escenari preveu per Grècia després de les eleccions?

R. La Comissió no interferirà en la lliure decisió dels ciutadans grecs. No ho farà. El que ha passat és que hem suspès les negociacions sobre l'evolució del rescat amb el Govern sortint i esperarem que hi hagi un nou Govern per reprendre-les. Amb el principi que a Europa els compromisos que s'adquireixen, es compleixen.

P. Grècia pot crear un altre risc sistèmic a l'eurozona?

R. No comentaré aquesta qüestió. El que és indubtable és que Grècia ha tornat al creixement econòmic, que l'atur s'ha reduït lleument, que exhibeix un superàvit primari [sense comptar-hi interessos]. Està restaurant la seva estabilitat financera i el que convé ara és que mantingui aquesta evolució.