Pagar per jugar

Són dos clubs, de fet, dues seccions integrades en entitats característiques de l’associacionisme català. Els Lluïsos de Gràcia és un club de bàsquet fundat el 1945 que va néixer sota el paraigua d’un ens sociocultural sorgit fa més de 155 anys a la Vila de Gràcia. El CP Sarrià és la secció de futbol nascuda el 1952 sota l’empara de les entitats que van iniciar una tasca de promoció del lleure el 1896 a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.

El club de bàsquet dels Lluïsos té un pressupost a l’entorn de 120.000 euros aquesta temporada, compta amb uns 300 socis, 22 equips, una escola de bàsquet i 52 entrenadors. Tots aquells que hi juguen han de pagar la quota de soci dels Lluïsos, 16,5 euros, i 10 mensualitats de 44 euros. Rafa Román, el president del club, explica: “És una secció sense ànim de lucre. L’equipatge i els desplaçaments se’ls paguen els xavals”.

El club de futbol del CP Sarrià té una estructura similar. 23 equips i un pressupost d’uns 300.000 euros. Joan Ceron, el seu vicepresident esportiu, relata: “Només tenim tres persones contractades, dos entrenadors i un coordinador, tot i que força jugadors del nostre primer equip fan alhora de monitors, però com tots els altres, no cobren. Tenen un contracte de voluntariat i només els paguem una compensació per les despeses”.

Tots dos clubs, el CP i els Lluïsos, desenvolupen també una tasca social i d’integració. Tots dos compten amb beques per solucionar els casos d’alguns nens de famílies que no poden pagar les quotes. “Tenim cinc nois becats. Són de famílies que tenim documentat que no poden pagar i el club se’n fa càrrec”, diu Ceron. “Aquest any l’Institut Barcelona Esports ens va homologar com a club. A començaments de temporada vam decidir subvencionar el pagament de les quotes de famílies en dificultats i en el percentatge que determinin”, informa Román. El CP col·labora amb l’eix de comerciants del barri, i els Lluïsos fa dos anys van ser el primer equip de bàsquet de Catalunya a integrar tres equips d’intel·ligència límit i acaba de rebre de Special Olympics el Premi al Compromís Solidari.

Tant el CP com els Lluïsos tenen dificultats amb els seus terrenys de joc. El camp del CP és a Can Caralleu, però tres dels seus equips s’han d’entrenar en altres camps per manca d’horaris. La dificultat més gran que afronten els Lluïsos és la remodelació de la seva pista. El seu primer equip juga la Copa Catalunya, la competició més important a l’àmbit català. La seva pista no compleix els requisits, però la Federació Catalana li ha donat un permís especial. El seu primer equip és líder i aspira a pujar a la categoria superior, l’EBA, pertanyent a la Federació Espanyola, com ja va fer dos anys. “Vam ser el primer equip 100% amateur en aquesta categoria”, proclama amb orgull Román.

L’entrada en vigor de les noves lleis que tracten l’esport federat com a professional amenaça tots dos clubs. “Si s’apliquen les mateixes exigències a l’esport amateur, haurem de reduir molt l’activitat o plegar veles”, adverteix Ceron. “A la nostra junta som set, ningú remunerat. Si es porten a terme els nous projectes de llei, haurem de buscar un professional. Cada vegada hi ha més dificultats i menys subvencions”, conclou Román.