Les urnes empitjoren el conflicte pels horaris comercials

Alguns han aprofitat el desgavell general per anar pel camí del mig. Com Desigual, que va decidir saltar-se la llei autonòmica i fins i tot estatal i va obrir diumenge passat sense permís tres de les seves botigues del centre de Barcelona. El grup de moda pagarà car el desafiament. La Generalitat alerta que podria sancionar-lo amb el doble de la recaptació d'aquell dia.

La guerra dels horaris comercials ha empitjorat a Catalunya les últimes setmanes. I no és l'únic front obert a Espanya. La Junta andalusa i el Govern basc interposaran recursos d'inconstitucionalitat contra l'última modificació de la norma estatal. L'any electoral afegeix tensió a unes polítiques comercials que, més enllà d'estratègia econòmica, són sant i senya polític. El Govern del PP ha abraçat la liberalització comercial i des de l'arribada a l'Executiu central ha remodelat la llei per aplanar les obertures de tots els operadors en festiu. Tot i això, només pot marcar línies generals, ja que la competència és autonòmica. I les comunitats, al seu torn, han d'acceptar peticions dels ajuntaments.

Hi ha gairebé tants models com municipis. Al marge dels 10 diumenges obligatoris d'obertura a tot Espanya, a Madrid el comerç pot obrir sempre. Barcelona, a més d'aquests dies comuns, només deixa obrir els diumenges d'estiu als seus barris més turístics. A A Coruña hi ha màniga ampla a les setmanes més festives (Setmana Santa, Nadal, Carnaval...). I a València hi ha llibertat en quatre zones turístiques.

El Govern espanyol vol posar portes a la proliferació de models. L'últim límit el va fixar al juliol. D'una banda, va ampliar fins a 24 el nombre de ciutats que han de tenir zones turístiques delimitades on totes les botigues i grans cadenes puguin obrir quan vulguin.

Però, a més, va remodelar la normativa per resoldre els conflictes entre ajuntaments i comunitats, que a vegades bloquegen la declaració d'aquestes àrees. Va decidir que, en cas de no haver-hi acord perquè el govern autonòmic no en dóna l'aprovació, en sis mesos (el termini expira el 6 de gener) “es declararà zona de gran afluència turística la totalitat del municipi tot l'any”. És a dir: si el conflicte s'enquista, l'Executiu imposa la liberalització total.

Els governs autonòmics han anat fitant les seves zones. Però alguns no donen la batalla per tancada. El Govern andalús, que ha hagut d'aprovar àrees alliberades a Sevilla, Còrdova, Almeria, Granada, Màlaga, Marbella i Jerez, ha anunciat que demanarà empara davant el Constitucional. El del País Basc, amb zones d'afluència turística a Bilbao (només per a l'estiu) i Sant Sebastià (a punt de ser aprovada), farà el mateix. Totes dues creuen que l'Executiu central està envaint competències autonòmiques. Josu Erkoreka, portaveu de l'executiu basc, va criticar dimarts passat que el Govern central té “afany recentralitzador”. La Junta andalusa diu que els articles aprovats al juliol són una “extralimitació” i “deixen sense contingut competències autonòmiques”.

Vint-i-quatre ciutats estan obligades a marcar zones amb total llibertat d'obertura

A Catalunya, és l'Estat el que va recórrer a finals de novembre la norma catalana, que va quedar suspesa de forma cautelar. El Govern català admet que no pot fer res fins que aprovi la nova llei, tramitada per la via urgent. Però aquests enfrontaments, que no són nous, han provocat que en un districte turístic com el de Ciutat Vella moltes botigues que no podrien obrir apugin la persiana en diumenge i donin l'esquena a la norma autonòmica.

Amb la cita electoral molt a la vora, els partits fan malabars. No sempre és fàcil. A Burgos, el govern municipal, del PP, no ha sol·licitat la declaració de zona turística malgrat que pot fer-ho. L'alcalde, Javier Lacalle, va declarar a l'octubre que la liberalització és “la tendència” cap a la qual camina Espanya, però va assenyalar que només acudirà a la comunitat amb una proposta pactada. La decisió, probablement, arribarà després de les eleccions.