Amb l’Iglesias hem topat

Any nou, vida nova. D'acord, i jo vaig córrer la San Silvestre Vallecana amb Anne Igartiburu i Cristina Pedroche abans de fer les campanades de la meva urba vestida amb un picardies dels xinesos talment com elles a La 1 i a La Sexta respectivament, el que passa és que a mi no m'agrada sortir tant a càmera. No, de debò, et seré sincera: el 2015 em fa una mandra que t'excretes. Sí, ja sé que a la feina cal venir supermotivada, superpositiva i superentusiasta, i més a principis de curs, que et creues amb prebosts que ni et dirigeixen la paraula la resta de l'any i et feliciten l'any nou com si t'acabés de tocar la loteria. A tu, no a ells, que ja vénen contents de casa cada dia per la increïble sort d'haver-se conegut. Doncs això, que l'any nou no ens ha fet gens de gràcia a les feinetes de segons quins oficis.

Acabo de llegir-me tota la llista de totes les cites històriques que hem de glossar per no perdre el tren de la història, i m'han entrat uns cruiximents que ja pots riure dels que devia agafar Pedro Sánchez després de penjar-se de l'entrecuix d'un molí de vent d'Iberdrola al programa de Jesús Calleja. Per cert, que, posats espectacularment de relleu els seus poders per la pressió de l'arnés corresponent, vaig trobar el líder socialista més ben dotat que la mitjana dels seus contrincants, que sigui dit amb tot el respecte a Susana Díaz, que tampoc es queda curta en aquest aspecte.

Però al que s'ha dit, que és participi. Que sí, que ja, que d'acord. Que sé que estic cavant la meva pròpia tomba confessant la meva fluixesa davant del panxó que ens espera. Però, tal com ha sentenciat Luis de Guindos que a Espanya ningú ja no té por de perdre la feina, i per a mi el que diu aquest home va a missa d'una al Serrano, he decidit parlar sense sostenidors, talment com la Pedroche i la Igartiburu en el minut més vist de l'any. Aquí, entre campanyes d'imatge, afers de llit, i punyalades pròpies i alienes, els que trauran el fetge per la boca el 2015 per conservar la feina són tots els polítics contra un. Sí, dona, un així amb barba i un pentinat bíblic com si fos el primer home sobre la faç de la Terra abans de mossegar la poma. I no ho dic jo, ho diu el president del Govern de la nació en persona. Adam, així, amb totes les lletres, va anomenar Rajoy a qui segons les enquestes pot expulsar-los a ell i als de davant del paradís del bipartidisme. Ai, germans, coses veredes. Ja l'hi va dir el Quixot a Sancho: amb l'Iglesias hem topat.