“S’empenyien per fer-se lloc i aconseguir que els evacuessin”

Aquesta vegada el capità, l'italià Argilio Giacomazzi de 62 anys, va ser l'últim a abandonar el vaixell. L'incendi del ferri italià Norman Atlantic es va saldar, després de més de 36 hores d'infern a l'Adriàtic, amb almenys deu morts i un desplegament de la Marina italiana que va permetre al primer ministre, Matteo Renzi, rescabalar-se, fins i tot sense nomenar-lo, del trauma nacional que va suposar la tragèdia del Costa Concordia el 2012. Renzi va agrair a la roda de premsa de final d'any "l'impressionant treball realitzat" per tots els qui van participar en el rescat.

Encara que Renzi va insistir que "es va evitar una hecatombe" gràcies a la dedicació del personal de salvament, les xifres sobre el nombre de passatgers seguien ballant a última hora de la tarda d'aquest dilluns, quan en roda de premsa el ministre italià d'Infraestructura i Transport, Maurizio Lupi, va fixar en 427 els rescatats. Amb una llista oficial difosa diumenge per les autoritats gregues de 478 persones (inclosos 56 tripulants), l'incendi de la nau que cobria el trajecte entre Patres (Grècia) i Ancona (Itàlia) amb escala a Igumenitsa (davant de l'illa grega de Corfú) podria concloure amb un balanç de morts encara més elevat si es confirma que aquest desfasament en les xifres corresponen a desapareguts. La millor de les hipòtesis consisteix que diverses persones renunciessin a embarcar-se en l'últim moment o abandonessin la nau a l'escala. La pitjor és que es tracti de passatgers que morissin en les gèlides aigües de l'Adriàtic víctimes del pànic i la confusió dels primers moments.

Segons el registre de l'organització internacional Paris Mou, en una inspecció tècnica el 19 de desembre es van detectar deficiències en el sistema de seguretat de la nau que no van impedir que l'embarcació es tornés a fer a la mar. Un de les fallades anotades va ser el mal funcionament de les portes tallafoc. La Fiscalia de Bari ja ha anunciat l'obertura d'una investigació criminal.

Una de les passatgeres, la soprano grega Dimitra Theodossiou, va assegurar al diari La Repubblica que va veure "escenes terribles [...], homes de diferents nacionalitats, turcs, pakistanesos, iraquians, que en comptes de donar la prioritat a dones, nens i ancians, els empenyien i pegaven per fer-se lloc i aconseguir ser evacuats abans". Teodora Douli, de 56 anys, esposa de la primera víctima identificada, va explicar als mitjans italians des de l'hospital de Galatina (Pulla), on va ser ingressada, que ella i el seu marit, de 67 anys, van estar a l'aigua "més de quatre hores" i que es va adonar que ell havia mort quan "per fi" van arribar a socórrer-los. Van caure al mar en intentar arribar a un bot salvavides.

Quan a la matinada de diumenge es va declarar el foc al garatge del ferri, carregat amb més de 200 vehicles —i, segons testimonis dels passatgers, diversos camions cisterna amb oli—, un fort temporal amb ones de més de sis metres s'abatia a l'Adriàtic. Les flames van empènyer els més de 300 passatgers que no havien trobat lloc als bots salvavides a la coberta superior de la nau, i després fins a l'heliport (el punt més alt del vaixell), a l'espera de ser evacuats. Els rescats, a comptagotes donada l'escassa capacitat de càrrega dels helicòpters (únic mitjà capaç d'accedir a la nau) i a les difícils condicions meteorològiques, van prosseguir durant la nit de diumenge a dilluns sota el comando operatiu de Roma i en estreta cooperació amb les autoritats gregues i albaneses. Tirana manté en estat d'alerta el port de Vlorë, ja que el Norman Atlantic està a tan sol set milles nàutiques de la costa d'Albània, i no descarta que el remolcador italià que havia aconseguit enganxar l'embarcació diumenge aconsegueixi moure la nau, malgrat que continuïn actius diversos focus de l'incendi.

A les imatges del mig centenar de passatgers desembarcant del buc de càrrega Spirit of Piraeus a Bari se sumava el desplegament de mitjans a Bríndisi (Pulla) en espera —com a molt aviat passada la mitjanit— del buc amfibi de la Marina militar italiana San Giorgio, amb més de cent nàufrags a bord. Aquesta nau va servir de suport als helicòpters durant el rescat.