“Per a nosaltres la nit del 26 de setembre no ha acabat”

Els familiars dels estudiants de magisteri segrestats i desapareguts fa tres mesos a Guerrero, estat del sud de Mèxic, van tornar a recórrer ahir els carrers de la capital de país, Mèxic DF, acompanyats per estudiants, sindicats i societat civil en la seva croada per aclarir què va passar la nit del 26 de setembre.

Els pares i mares de les víctimes rebutgen la versió oficial de la Fiscalía, que dóna els estudiants per morts a les mans de sicaris del càrtel local Guerreros Unidos. Durant la manifestació, menys nombrosa que en altres ocasions -d'unes 3.000 persones, segons l'agència France Press- es va tornar a sentir una vegada rere l'altra el lema central de les protestes: “Els han de tornar vius, els volem vius”.

La cinquena marxa del moviment ciutadà transversal i no partidista que ha generat l'esdeveniment d'Iguala, la ciutat on van ser segrestats, va sortir de la plaça d'Ángel de la Independencia encapçalada per tres files de pares i familiars mostrant les fotografies dels normalistes d'Ayotzinapa, una petita localitat propera a la capital de Guerrero, Chilpancingo.

Després de recórrer el passeig de Reforma, una de les artèries de la ciutat, el trajecte va acabar a la plaça de la Revolució. “Si pensaven que ens quedaríem asseguts esperant el Nadal i gaudint de les vacances és que no han entès res. Si no hi ha Nadal per a nosaltres no hi ha Nadal per a ells”, va exposar un dels portaveus en un escenari col·locat a l'esquena del monument a la insurrecció mexicana del 1910.

Els familiars van protagonitzar una altra concentració durant la Nit de Nadal als voltants de Los Pinos, la residència del president Enrique Peña Nieto, a qui responsabilitzen explícitament. “El govern no ha respost ni ha solucionat el problema. Exigim càstig als culpables i justícia per als desapareguts”. La investigació ha provocat ara com ara més de 70 detencions, inclosa la de l'alcalde d'Iguala, José Luis Abarca, i la seva esposa María de los Ángeles Pineda, presumptes autors intel·lectuals del segrest.

Els familiars van protagonitzar una altra concentració durant la Nit de Nadal als voltants de la residència de Peña Nieto 

La versió oficial de la Fiscalia, segons els testimonis de tres sicaris detinguts, és que els estudiants van ser víctimes de l'acció concertada del narco i la policia municipal, que seguint les ordres del regidor van atacar a trets els estudiants, els van segrestar i els van lliurar al càrtel local. Amuntegats en una furgoneta els van traslladar fins al poble veí de Cocula, on els haurien executat i calcinat en un abocador, i haurien llançat les restes en bosses d'escombraries al corrent del riu San Juan.

Els perits tan sol han identificat fins ara entre les restes trobades al riu un dels 43 detinguts per la policia d'Iguala, Alexander Mora Venancio, de 19 anys. El treball d'identificació de la resta de cossos pot allargar-se encara diversos mesos. A causa del grau de descomposició de les proves trobades, les autoritats mexicanes han remès les restes a un laboratori d'Innsbruck, a Àustria, especialitzat en proves forenses d'ADN.

El contingent de familiars i amics dels estudiants continua sent molt escèptic amb tots els detalls del procés comunicats per la Fiscalia. “Per a nosaltres la nit del 26 de setembre no ha acabat. Només hi ha incertesa, ràbia i desesperació. Per a nosaltres, continuen vius”, va assenyalar José Luís Méndez Pérez, estudiant de 19 anys de l'escola normal d'Ayotzinapa.

“Els trobarem allà on els tinguin, a la zona més fosca de les casernes militars. Ells van participar-hi, van ultratjar i van humiliar els nois”, afirma un dels portaveus. La conjectura de la implicació de forces de seguretat federals en el succés, defensada pels familiars, ha estat descartada pel Govern, que manté que l'exèrcit no va sortir aquella nit de les dependències que té a la mateixa ciutat d'Iguala.

Delegacions de diferents universitats del país, com la Unam o la Politècnica, que des de l'inici estan treballant conjuntament amb l'entorn dels normalistes d'Ayotzinapa, van tornar a constituir un dels nuclis de la protesta. “Hem d'aprofitar l'efervescència del moviment i aconseguir més impacte. Volem que això no quedi només en una mostra d'indignació”, va assenyalar Alejandro Velázquez, estudiant de Filosofia de la Unam.

En el tancament de l'acte, abans d'anunciar el retorn a Guerrero per cuidar les seves famílies i reorganitzar el rumb de la seva missió, els pares van aprofitar per llançar un missatge que sintetitza el desafiament, en forma d'impugnació de les institucions, en què s'ha convertit el moviment: “Els demanem que no votin fins que apareguin els nostres fills. A Guerrero hi haurà eleccions l'any que ve. Però cap partit roí és digne. Mentre no ens els lliurin no hi haurà pau”.