L’any que Facebook ens va manipular i altres estudis que van arrasar

De sobte, tothom es va escandalitzar per una cosa que mai ha estat un secret: Facebook, com Google i ara també Twitter, manipula el que veiem per fer més eficient la seva plataforma. La xarxa social dirigida per Mark Zuckerberg realitza innombrables intervencions per administrar el que es mostra en els nostres murs i, de vegades, publica els resultats en revistes científiques per compartir el coneixement adquirit. En aquest cas, un experiment sobre com es contagien les emocions que es va convertir en una petita tempesta d'indignació, i és l'article científic que més soroll ha fet al llarg del 2014.

Facebook va intervenir deliberadament en la plataforma de 700.000 persones perquè veiessin menys publicacions tristes (amb paraules negatives) o felices (amb paraules positives) dels seus amics, i així poder comprovar si al cap del temps això provocava que els usuaris mostressin influència negativa o positiva en els seus escrits. En efecte, al llarg de la setmana següent es complia l'esperat: les publicacions eren més positives si s'havien llegit menys frases negatives, i viceversa. Escàndol. "Facebook manipula les emocions", van titular els mitjans setmanes després de publicar-se l'estudi. 

Aquest treball, titulat Evidència experimental de contagi emocional a escala massiva a través de xarxes socials i publicat a la revista científica PNAS, va ser l'article científic més difós de l'any que ara es tanca. Més de 300 notícies van enllaçar l'estudi i més de 3.600 internautes el van compartir a Twitter, entre altres variables que recull Altimetric per valorar l'impacte social d'un article.

El de Facebook lidera la seva llista d'estudis amb més difusió del 2014, seguit de forma involuntària per un treball mexicà molt més àrid i menys polèmic. I tot per culpa d'una cadena d'errors que van permetre que es publiqués una frase que mai va hauria de quedar negre sobre blanc: "Hauríem de citar aquí l'estudi de merda de Gabor?", posaven entre parèntesi els autors enmig d'un paràgraf. Una nota interna d'un esborrany que, convenientment piulada a Twitter, es va convertir en un dels lapsus de l'any en l'àmbit acadèmic. No van ser les seves troballes sobre la pigmentació dels peixos variats el que va fer d'aquest estudi el segon més difós de l'any.

En tercer lloc d'aquesta llista hi ha un polèmic treball que relacionava els edulcorants artificials amb la diabetis i l'obesitat, seguit per un estudi publicat a Nature sobre cèl·lules pluripotents i un dels èxits de l'any: el decisiu descobriment que els gossos defequen orientats pel magnetisme de la Terra. Aquesta troballa li va valer a l'equip de científics el prestigiós premi IgNobel d'aquest any, els guardons de la ciència més gamberra.

L'estudi espanyol de més impacte en mitjans i xarxes socials ha estat la primera salutació 'telepàtica' de la ciència

En el lloc 9è dels estudis que més soroll han provocat es troba el primer treball amb signatura espanyola. És l'experiment realitzat per investigadors de la Universitat de Barcelona i l'empresa Starlab, en el qual van aconseguir transmetre telepàticament el pensament, un simple "hola" pensat per un subjecte situat a l'Índia que va arribar fins a un de situat a França. Encara que el mecanisme de tecnologia cerebral és encara rudimentari, es tracta d'un pas que va merèixer l'atenció de tot el món.

Un altre dels treballs espanyols que més difusió ha aconseguit aquest any ha estat un macroestudi sobre com afectava (negativament) la càrrega laboral de les infermeres de nou països europeus. També van aconseguir molta repercussió mediàtica un article realitzat per l'equip d'Atapuerca que posava "cap per avall" l'evolució dels humans després de l'anàlisi de l'ADN més antic, i un altre treball que va aportar el retrat d'un europeu de fa 7.000 anys.

Dels cent estudis que més repercussió han aconseguit el 2014 segons Altimetric, la institució més reconeguda és Harvard, amb 15 articles, i les disciplines que més interès han despertat han estat la medicina i les ciències de la salut, seguides per la biologia i la física.