La concentració de plàstics més gran que hi ha al mar és a la profunditat

Els mars i els oceans s'han convertit en un gran abocador. Estudis recents estimen que 270.000 tones de plàstic, uns cinc bilions de trossos de totes les mides, suren per tot el món. Es necessitarien, asseguren els investigadors del 5 Gyres Institute, 11.000 camions de transport per retirar tots els residus plàstics del mar. Tot i això, els experts sempre han considerat que aquestes xifres no eren les que s'esperaven, tenint en compte la ingent quantitat de residus que genera l'ésser humà. Un estudi dirigit per la Universitat de Plymouth i publicat per la Royal Society Open Science revela que fins i tot als llocs més profunds i remots de l'oceà es pot trobar l'empremta contaminant de l'activitat humana.

En alguns fons marins es poden trobar fins a 4.000 milions de fibres microscòpiques de plàstic per cada km²

Segons aquest estudi, en alguns fons marins es poden trobar fins a 4.000 milions de fibres microscòpiques de plàstic per cada quilòmetre quadrat. Una concentració quatre vegades més gran que en les aigües poc profundes i costaneres. De fet, aquestes dades resolen part dels dubtes que tenien els científics. “L'estudi aclareix el que podríem anomenar el misteri dels plàstics al mar, ja que estudis recents mostraven que l'abundància de plàstics que suraven a la superfície de l'oceà era inferior de l'esperada. Alguna cosa no quadrava. On era tot el plàstic que anava a parar als oceans?”, es pregunta la investigadora Anna Sánchez-Vidal, líder de l'equip d'experts del Grup d'Investigació Reconegut de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona, que ha participat en l'estudi.

Els resultats de l'estudi revelen la gran concentració de plàstic que hi ha als fons marins; es poden trobar des d'1,4 fins a 40 mostres (d'entre 2 i 3 mil·límetres de longitud) per cada 50 mil·lilitres de sediments. I en proporció, el raió, en un 56,9%, és el compost més trobat. La resta: polièster, poliamides, acetat i acrílic.

Les ingents quantitats de plàstic que no se sabia on eren, en realitat s’havien esmicolat en fibres microscòpiques que s’han anat acumulant”, explica un expert

La gran pregunta que abordava els científics era saber per què no hi havia les quantitats de plàstic esperades al mar. “Les ingents quantitats de plàstic que no se sabia on esren, en realitat s'havien esmicolat en fibres microscòpiques que s'han anat acumulant, i continuen fent-ho, als fons marins, des de l'Antàrtida fins a l'Àrtic, és a dir, molt lluny de les àrees de procedència i, per tant, a escala planetària”, explica Sánchez-Vidal.

Les escombraries marines, especialment el plàstic, és un greu problema mediambiental que afecta els ecosistemes marins. Segons els càlculs dels investigadors que han fet l'estudi, per al qual han analitzat mostres de sediments i corals profunds recollides en 16 punts de mostreig al Mediterrani, l'Atlàntic nord-oriental, l'Àrtic i l'Índic meridional, l'àrea en la qual es concentra la quantitat de plàstics més important abasta més de 300 milions de quilòmetres quadrats de superfície –l'oceà Pacífic n'ocupa 165 milions–. “El descobriment de microplàstics a les àrees estudiades suggereix que el seu impacte podria ser encara més perjudicial del que es pensa sobre l'hàbitat marí”, apunta Richard Thompson, professor de la Universitat de Plymouth i coordinador de l'estudi.