Mor el periodista i escriptor Joan Barril

Joan Barril i Cuixart ha mort aquest matí. Va néixer a Barcelona l’any 1952 i després d'estudiar Filosofia i Lletres a la UB va començar molt aviat la seva trajectòria periodística, que sempre ha anat paral·lela a la d’escriptor.

Barril va treballar i col·laborar en diversos mitjans de comunicació com EL PAÍS, on va formar part de la seva redacció, Ràdio 4, La Vanguardia, El Periódico i COM-Ràdio. També va ser director del setmanari El Món i cap d’opinió del Diari de Barcelona. A la televisió va presentar i dirigir a BTV el programa Qwerty, dedicat als llibres i la literatura, i al Canal 33 el programa cultural L’illa del tresor, juntament amb Joan Ollé.

El periodista va guanyar del Premi Ciutat de Barcelona en tres ocasions, per la sèrie Crònica sentimental de Catalunya (1984), pel recull d’articles Àlbum de cromos (1987) i pel programa la R-pública, que va conduir de l’any 2001 al 2005 a COM-Ràdio.

Fundador i editor de l’editorial Barril & Barral, l’escriptor va ser guardonat per la seva obra literària en diverses ocasions. De la seva obra literària cal destacar les novel·les Parada obligatòria (Premi Ramon Llull, 1998), Tots els ports es diuen Helena (Premi Ramon Muntaner, 1998), Gairebé una parella (2001), Certes mentides (Premi 23 d’Abril 2002), Les terres promeses (Premi Sant Joan Unnim 2010) i El caçador d’ombres (2012).

Des del 2005 i fins a finals d’octubre, quan va haver de deixar la feina per la seva malaltia, Joan Barril conduïa i dirigia el programa El cafè de la República a Catalunya Ràdio, que s’emet de dilluns a divendres i consisteix en una anàlisi de l’actualitat diària d’una hora que cada dia arranca amb una banda sonora que ha esdevingut inconfusible.

La seva figura responia al concepte de Kapuscinski que el bon periodista és una bona persona en el sentit que sap escoltar els altres i no vol imposar els seus criteris.

El conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, ha remarcat aquest dissabte que Joan Barril era “un mag de les paraules”, i l’ha qualificat com una persona extraordinària. En un comunicat, ha assegurat que el periodista “tenia una capacitat de viure intensament, amablement, reflexivament, amb una mirada serena i pausada, sovint perplexa per tot el que anava intentant desxifrar”. “Era una persona a qui li agradava compartir la vida amb els amics, amb la família, amb una mirada romàntica sobre la realitat”, ha expressat Mascarell. Ha ressaltat la seva aportació en termes literaris, radiofònics i periodístics amb “la seva prosa sempre poètica i la seva habilitat per crear imatges i imaginaris complets a través de la sintaxi i de la musicalitat de les paraules”. Mascarell ha subratllat que en les seves narracions era capaç d’utilitzar les paraules amb un “mestratge” que convertia les seves narracions en construccions literàries perfeccionistes, que li permetia “construir amb quatre fils un cistell molt sòlid i ben travat”. “Barril sempre intentava compondre una mirada global sobre la realitat que l’envoltava a partir de les petites coses, i ho feia amb aquesta mirada particular i serena que tenia”, ha destacat.Ha recordat que quan li van encarregar el primer editorial de L’Avenç el 1976 a partir d’una reflexió inicial entre tots, “ell sabia donar-li el to, l’estil, la forma perquè prengués una solidesa com a relat complet”.

Per la seva part, el conseller de Presidència, Francesc Homs, ha destacat la seva capacitat d'anàlisi "sempre crítica, però a la vegada constructiva".

Edicions 62, que ha publicat les darreres obres de Barril, editarà properament la darrera novel·la del periodista, La dona immòbil. Joan Manuel Serrat era un dels grans amics de Barril, que va escriure la lletra de la cançó Mírame y no me toques