_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Transparència, però poca

Cal acabar amb l'opacitat administrativa, però aquest pas encara no compleix aquest propòsit

Si el propòsit de la Llei de Transparència és contribuir al fet que els ciutadans estiguin informats sobre com es prenen les decisions o com es gestionen els fons públics, les més de 500.000 dades de l'Administració de l'Estat publicades ahir electrònicament ofereixen només una primera i vaga resposta a aquests objectius. Tot i així, és positiu començar a consolidar la idea que les administracions públiques no tenen un dret general a l'opacitat i que, en endavant, hauran de respondre als requeriments d'informació dels ciutadans.

Editorials anteriors

Espanya ha estat un dels últims països de la Unió Europea sense una legislació d'aquesta mena. Cap govern anterior va considerar necessari facilitar-ho —Zapatero va aprovar un projecte quan era a punt de dissoldre el Parlament— i, per tant, correspon a l'Executiu del PP el mèrit d'haver promogut la primera llei en la matèria que entra en vigor, i que comença a ser aplicada de manera efectiva.

És veritat que els primers resultats oferts resulten decebedors. Haver col·locat al portal de la transparència unes taules amb les retribucions d'alts càrrecs permet exercicis més aviat anecdòtics, com el de comparar els baixos sous del cap del Govern i dels ministres amb els més elevats dels seus subordinats directes. Però no es disposa dels registres d'entrada i sortida dels ministeris, ni de les deliberacions prèvies a les decisions.

A més de les zones d'ombra informativa previstes per la llei (seguretat i defensa, interessos econòmics o comercials, política econòmica, relacions exteriors), s'exclou durant un any la transparència de les comunitats autònomes i dels ajuntaments. El portal electrònic tampoc no satisfà la necessitat que els viatges d'alts càrrecs i parlamentaris pagats per l'erari estiguin a disposició del públic. I està a mig fer la preparació del Consell de la Transparència, encarregat d'administrar el sistema i que, com se sap des de l'aprovació de la llei, no és un òrgan independent: està vinculat al Ministeri de Hisenda.

Però es pot (i cal) exigir informació no publicada. Són els ciutadans els que han d'obrir camí al nou procediment establert per la llei i demanar les dades que calguin. Amb una normativa que hagués permès l'accés lliure a tots els contractes signats per les diverses administracions —o si aquestes administracions haguessin estat obligades a penjar a Internet les requalificacions de terrenys—, s'haguessin pogut evitar o dificultar alguns dels fets greus que han disparat la inquietud ciutadana pels abusos de diners públics als quals hem assistit.

Per això cal saludar el començament de l'aplicació de la Llei de Transparència. Ser exigents amb aquesta llei és la millor manera de posar data de caducitat al secretisme que ha actuat com a llevador de la corrupció.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_