Mor Ralph Baer, pare del videojoc domèstic

Va inventar la “caixa marró”, com es va anomenar de manera informal la Magnavox Odyssey, la primera consola domèstica que va sortir al mercat el 1972. Aquest dissabte, Ralph Baer (Rodalben, Alemanya, 1922) va morir a casa seva, a Manchester (Nou Hampshire, EUA) als 92 anys. D'origen jueu, va escapar amb la seva família de l'Alemanya nazi als Estats Units la tardor del 1938, i va ser el primer a convertir la televisió en un centre d'entreteniment interactiu.

Abans de descobrir les bondats de l'oci electrònic va servir a l'exèrcit dels EUA. Després de graduar-se com a tècnic de ràdio el 1940, el 1943 va ser cridat a files. El van destinar a Londres, en una unitat d'intel·ligència militar. Al final de la contesa, de tornada a la vida civil, va començar a treballar en una incipient indústria tecnològica a Sanders Associates. Després d'anys d'insistència va aconseguir la llum verda dels seus superiors per fer realitat la seva idea. El 1966 va mostrar el primer prototip de la seva Brown Box. No els va convèncer del potencial de l'invent i va canviar d'empresa. Sanders estava especialitzada en tecnologia militar. Encara que el seu dia a dia l'ocupava la creació d'equipament de quiròfan, altaveus i plaques amb circuits integrats, Baer va considerar que un incipient parc de 40 milions de televisors representava un mercat interessant per a la seva idea.

El 1972 Magnavox, la seva nova empresa, va crear la primera consola de videojocs. No tenia res a veure amb el que avui s'entén com a tal. Es tractava d'un aparell robust, amb una ranura per introduir les targetes on es guardaven els jocs. Aquest model va arribar a disposar d'un catàleg de 27 títols. La consola, amb un preu de 100 dòlars, va vendre més de 100.000 unitats.

Un dels jocs amb més èxit era una simulació de tennis, un prototip del ja mític Pong d'Atari, en el desenvolupament del qual van treballar Steve Jobs i Steve Wozniak, quan només eren dos amics que necessitaven diners amb un somni: crear els ordinadors Macintosh. A Baer se'l considera precursor dels jocs de temàtica esportiva amb un futbol arcaic, hoquei suposadament sobre gel, handbol i el ja citat tennis. Les diferències entre esports o la seva mecànica exigien certa abstracció, ja que la consola era en blanc i negre, la lentitud acusada i la grandària dels píxels considerable.

En la seva curiositat per explorar noves formes d'interacció digital va crear també el primer simulador de caça. Odissey tenia una pistola de llum que creava la il·lusió de caçar ànecs al televisor. Deu anys després els models Master System de Sega i Famicom de Nintendo rellançaven aquesta idea.

La seva capacitat inventiva el va portar a crear el primer passatemps mental que unia electrònica, programació i habilitat amb la memòria. Simon, un popular joc en el qual s'ha de repetir una seqüència de llum, color i so amb quatre botons va ser fruit de la imaginació de Bauer, encara que el va comercialitzar la firma de joguines MB tant al mercat americà com a Europa.

Bauer va tornar a Sanders, on es va jubilar el 1987. Va dir adéu a la indústria que ell mateix va fundar abans que s'enlairés. L'hegemonia de Magnavox va durar només cinc anys, fins que Atari va llançar el seu model 2600. L'inventor d'una categoria de producte la xifra de negoci del qual és avui comparable a la del cinema, va perdre la batalla entre el seu país d'adopció i el Japó. El relleu d'Atari el va prendre una centenària empresa dedicada als jocs, Nintendo, a la qual es va sumar Sega, també japonesa. En la següent generació van arribar Sony i Microsoft al terreny de joc. Des de llavors, la competència és constant i amb dues filosofies molt acusades. Mentre que a Occident triomfen els jocs més competitius i pensats en l'acció, a l'Àsia agraden les mecàniques repetitives, una mica més relaxades.

Al llarg de la seva vida va registrar 50 patents als EUA i més de 100 a tot el món. La seva última aparició pública va ser el 2006, quan va decidir donar els seus prototips i documentació dels invents a la institució cultural Smithsonian de Washington. El llavors president George W. Bush el va condecorar amb la Medalla Nacional de Ciència i Tecnologia per la seva aportació a la indústria.