Desbandada de periodistes a la llegendària revista ‘The New Republic’

The New Republic, creada el 1914 i consolidada al llarg d'aquests 100 anys com una icona intel·lectual de la premsa nord-americana, va ser adquirida el 2012 per Chris Hughes. D'aquesta manera va quedar en mans d'un dels membres de l'equip fundador de Facebook i un dels joves més rics dels EUA. Al setembre, Hughes va fitxar Guy Vidra com a director executiu. Vidra és, amb 40 anys, l'exdirector de Yahoo! News, càrrec que va ocupar després de liderar el departament financer de The Washington Post. Però si l'arribada del jove Hughes a la revista va comptar amb el suport de la redacció, el cas de Vidra sembla que agafat la direcció contrària.

Des de dijous a la nit han dimitit Franklin Foer, director de la revista, i Leon Wieseltier, editor literari i líder intel·lectual de la publicació des de fa diverses dècades. Divendres al matí s'hi van sumar més de 20 signatures de periodistes i columnistes que estan considerats com a referents del sector. Tots ells han rebutjat un gir a la trajectòria de la revista, que traslladarà la seu principal a Nova York, reduirà les edicions impreses de 24 a 10 a l'any i serà reformulada com una “publicació digital”. En una carta oberta van demanar que es retiressin els seus noms de la manxeta immediatament.

Hauríem de qualificar-ho com el que és: una pèrdua terrible i un excés”, va assegurar David Remnick, director de 'The New Yorker'

Periodistes de dins i fora de la redacció de The New Republic parlen d'un xoc entre dues cultures. La reconstrucció dels esdeveniments dels últims mesos que ha publicat POLITICO retrata un Vidra irrompent a la redacció d'una institució centenària parlant de “trencar coses” i d'estratègies tan disruptives com podia sonar aquest llenguatge propi de Sillicon Valley en una redacció ancorada en la tradició.

The New Republic acabava de celebrar fa poques setmanes, a Washington, la seva festa de centenari. Els convidats, des de l'expresident Bill Clinton fins a la jutge del Tribunal Suprem Ruth Ginsburg, reflecteixen la talla d'una publicació per la qual han passat Philip Roth, Virginia Wolf o George Orwell. A la cita, Hughes i Vidra van escenificar la seva divisió amb la redacció en parlar de l'èxit de la publicació a Internet mentre els editors defensaven un llegat que -amb els comptes sanejats o no- el món del periodisme dels EUA considera indubtable.

“Si utilitzem els clixés dels nous mitjans per encobrir la destrucció d'una institució d'autèntic rigor i intel·ligència, llavors hauríem de qualificar-ho com el que és: una pèrdua terrible i un excés”, va assegurar al Times David Remnick, director de The New Yorker i un dels veterans de la revista. En una altra instància, Remnick va parlar de l'anul·lació dels valors i ambicions dels seus orígens, així com la impossibilitat de “no ser pessimista”.

“Frank Foer no abandona The New Republic perquè no és un editor prou bo. Se'n va perquè Chris Hughes no és un amo prou bo”, va escriure divendres Jonathan Chait, un dels periodistes que acabava de dimitir, a The New York Magazine. Chait va parlar de la revista, una planter de periodistes i directors concebuda en part al despatx del president Theodore Roosevelt abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial, com “un fonament essencial del pensament progressista nord-americà”.

La revista mudarà la seva seu principal a Nova York, reduirà les seves edicions impreses de 24 a 10 a l'any i serà reformulada com una “publicació digital”

Chait fa referència també a un dels arguments que ha sobrevolat la conversa sobre les dimissions a The New Republic, i és si una capçalera amb una trajectòria impresa tan àmplia i tan fidel als seus valors fundacionals pot adaptar-se al context tecnològic actual. Cap mitjà nord-americà s'ha escapat de la crisi econòmica i d'ingressos pel descens de la publicitat i la irrupció d'Internet. La seva competència, des de The New Yorker fins a TIME o Newsweek, ha navegat per la crisi amb més o menys sort. Però Chait assegura que la clau no és tecnològica sinó de perspectiva.

“El problema és que Hughes i Vidra estan afectats per la creença que poden copiar la fórmula que va transformar The Huffington Post i BuzzFeed en èxits de beneficis, cosa que és segurament errònia, i que aquesta fórmula es pot aplicar a The New Republic, cosa del tot equivocada”, afirma.

Els canvis defensats per Hughes els últims mesos -va reconèixer a The New York Times que “ja no pensava en una revista” sinó en una “publicació digital”- passen per buscar formats que serveixin a les audiències de la web, per molt que s'allunyin del periodisme d'investigació i de llarg format, les anàlisis o la crítica cultural que va consolidar la marca als seus orígens.

El que ha passat a The New Republic és l'últim exemple del xoc que es pot produir entre dues cultures fins ara oposades, els líders de la innovació a Califòrnia i els que van consolidar els pilars del periodisme, però no sempre irreconciliables, com demostra l'aterratge de l'amo d'Amazon, Jeff Bezos, a The Washington Post. Bezos, de moment, ha consolidat i respectat les arrels del diari de la capital. El temps dirà si segueix l'exemple de Vidra o, en canvi, l'èxit de la seva estratègia conciliadora venç sobre la “disrupció” que acaba de desmantellar una revista de referència.