Junqueras l’apòstata
La inclusió dels problemes socials i la corrupció en la proposta d'ERC molesta un sector de l'independentisme
És molt probable que Oriol Junqueras i Artur Mas acabin arribant a un acord sobre com concórrer a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya. No obstant això, després de la conferència programàtica del líder d'Esquerra hem assistit a la moderada lapidació de Junqueras per part dels oracles de l'independentisme, que amb fe de conversos consideren que el republicà no ha estat a l'altura de la proposta desinteressada del president Mas. Sens dubte és de molt mal gust retreure a Convergència la corrupció o l'absència de sensibilitat en polítiques socials. Si el fundador de CDC és un defraudador o si la seu del partit està embargada judicialment, no importa. L'ardor patriòtic és l'ungüent que tot ho cura.
Des de diferents sectors de l'anomenada societat civil es contraposa la vulgaritat de Junqueras amb l'elegància de Mas
També el dolor per la retallada de les partides socials des del 2010. La poció màgica, el temps, actua d'anestèsia contra un frau fiscal que cada any distreu a Catalunya entre 16.000 i 18.000 milions d'euros. Treure aquests temes tan prosaics i barroers contrasta amb la gestualitat elegant d'un Mas que es va oferir a ser l'últim de la llista única que té com a únic punt la independència. És clar que uns dies després, per posar les coses al seu lloc, va ser el partit, CDC, el que va puntualitzar que “no s'entendria que el president Mas no encapçalés la candidatura”. Com si la política de partit no fos també filla bastarda dels interessos tàctics, des de diferents sectors de l'anomenada societat civil es contraposa la vulgaritat de Junqueras amb l'elegància de Mas.
Gasiveria contra generositat. És clar que, amb la llista única, la refundació surt totalment gratis per a Convergència i les polítiques socials s'ajornen fins a aconseguir la independència. Un sol punt al programa i punt. Ara toca anar cap a un crepuscle temporal de les ideologies.
La majoria dels oracles del secessionisme en la societat civil han decidit que la raó és d'Artur Mas. Oposar-s'hi frega l'apostasia.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
