Mas-Colell presenta uns Pressupostos que no augmenten la despesa social

Els empleats públics de la Generalitat l'any que ve recuperaran la paga extra de Nadal després de tres anys consecutius amb retallades a la nòmina. Però davant la insuficiència de recursos, l’Executiu d'Artur Mas ha posposat la recuperació de la despesa social, que ha retrocedit fins a nivells del 2004. El conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va posar ahir èmfasi en l'esforç per “protegir” aquesta despesa, que suposa el 71,2% dels Pressupostos per al 2015. “No podem anar més enllà en la reducció de despesa sense perjudicar la prestació de serveis”, va advertir Mas-Colell, qui des del 2010 ha aplicat una tisorada del 15,6% als serveis de l’Estat del benestar.

La despesa dels departaments s'incrementarà el 2015 el 5,6%, sobretot per la recuperació del sou i la jornada dels empleats públics, que tenen un cost de 610 milions. Sense aquest efecte, aquestes partides creixen el 2,5%. El pressupost de Salut quedarà igual que enguany, mentre que el d’Ensenyament augmentarà el 0,4%. El de Benestar guanyarà un 10%, però per la integració de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS) en els comptes de la conselleria. Exclosa aquesta operació, el total de la despesa financera de la Generalitat amb prou feines s'incrementarà el 0,8% respecte al 2014.

Mas-Colell va advertir que la salut de les finances catalanes encara és feble malgrat la incipient recuperació econòmica. La Generalitat tindrà el 2015 unes necessitats de finançament de 22.481 milions, però només disposa de 19.981 milions. Això deixa un forat de 2.500 milions que el conseller vol cobrir fonamentalment amb recursos que haurà de negociar amb el Ministeri d’Hisenda. En concret, el departament reclama els fons de la disposició addicional tercera corresponents al 2008 (759 milions), la compensació per l'impost de dipòsits bancaris (635 milions) i una bestreta del fons de competitivitat del 2015 (789 milions). La Generalitat Valenciana també ha optat per incloure aquesta última partida als seus Pressupostos. “Reclamarem a l’Estat els deutes històrics i ingressos que creiem justificats”, va sostenir.

La negociació amb Hisenda es donarà, malgrat això, en un context de tensió entre els executius central i català pel procés sobiranista. El titular d’Economia va negar que tingués un pla b. “No ho tinc previst [que no arribin els fons], han d'aparèixer, ens juguem els serveis públics”, va ressaltar. No obstant això, sí que va apuntar a una alternativa per la qual va dir que seguirà batallant: la flexibilització dels objectius de dèficit en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Mas-Colell admet la “probabilitat”

Mas-Colell va subratllar que, a diferència dels socialistes, “el Govern del PP” ha carregat les retallades sobre les comunitats. Aquestes, va explicar, són responsables d'un terç de la despesa de l’Estat i només se'ls deixarà registrar una sisena part del dèficit del conjunt del sector públic espanyol. Els comptes catalans per a l'any que ve tenen com a objectiu el 0,7% del producte interior brut (PIB), però Mas-Colell va reclamar ahir que es corregeixi aquest indicador fins a almenys l'1,5%.

En cas d'aconseguir que el Consell de Política Fiscal i Financera permetés que el dèficit assignat fos de l'1,5% del PIB, Mas-Colell disposaria de gairebé 1.650 milions d'euros més que hauria de cobrir amb deute. En la negociació per flexibilitzar els objectius de dèficit, el conseller —que va qualificar de “barbaritat” el repartiment realitzat per Hisenda— tindrà com a principal basa les males dades amb les quals es preveu que les comunitats tanquin l'any. “Aquesta política ha fracassat. I ho veurem a finals d'any”, va vaticinar el conseller.

ERC es decanta per la pròrroga i el PSC per una esmena a la totalitat

L’Executiu català va destacar en la presentació dels Pressupostos l'ajust realitzat en l'últim lustre. Entre el 2010 i el 2014 la Generalitat ha reduït el dèficit públic del 4,53% a l'1,95% del PIB, cosa que suposa un drenatge de 7.660 milions d'euros. Ho va fer gràcies a una pujada de la pressió fiscal i a una retallada de la despesa en el sector públic del 22,5%. El conseller va indicar, a més, que el dèficit estructural —això és, eliminant el component cíclic— ja va ser el 2013 del 0,24% del PIB, mentre que el saldo primari va ser positiu. “L'ajust ja està fet”, va assegurar.

El deute públic pujarà fins als 67.192 milions, l’equivalent al 32,7% del PIB. La memòria que acompanya els Pressupostos indica que l'any que ve es requeriran 8.054,6 milions d'euros, de manera que el deute es convertirà en la segona partida més gran dels comptes, per darrere de Salut. D'aquesta quantitat, 5.290 milions corresponen a amortitzacions, mentre que 1.714,6 milions aniran destinats al pagament d'interessos, que disminuiran per primera vegada en deu anys.

Mas-Colell no va voler avançar el dèficit públic amb què la Generalitat acabarà el 2014 una vegada que Artur Mas hagués anunciat divendres passat a s’Agaró que s'incomplirà el límit de l’1%. Així i tot, Mas-Colell va admetre que “és evident” que “hi ha la probabilitat real” que “no es concreti” el traspàs a l’Àrea Metropolitana de Barcelona de les depuradores de la conurbació de la capital catalana. D'aquesta manera, la Generalitat només hauria ingressat 311,6 dels 2.318 milions que va preveure en privatitzacions per al 2014.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va explicar que el ple per a l'aprovació se celebrarà els dies 4 i 5 de febrer del 2015. CiU ahir va anunciar que començarà a negociar amb ERC primer, i amb els socialistes després, encara que els dos grups ja han anunciat que no donaran suport als comptes. “Hi ha molta incertesa, però si no ens prenem de debò l'exercici dels Pressupostos n’afegiríem més”, va dir Mas-Colell. Fonts de l’Executiu van explicar, a més, que els Pressupostos són la forma més factible per recuperar la paga dels funcionaris. De moment, ERC segueixen decantant-se per una pròrroga, mentre que la resta dels grups presentarà una esmena a la totalitat. ICV-EUiA va criticar els Pressupostos perquè considera que “cronifiquen” les retallades; el PP els va titllar d’“irreals” i la CUP va criticar la falta d'estructures d’Estat.