Èxit d’una vacuna experimental de l’ebola en la primera fase de proves en voluntaris

Mentre l'ebola continua provocant víctimes a l'Àfrica Occidental, els primers assajos en humans amb una de les vacunes experimentals més avançades ofereixen dades prometedores. Aquesta immunització ha resultat segura en voluntaris sans i ha aconseguit que desenvolupin una resposta immune contra el virus.

L'objectiu de l'assaig, conegut com a fase 1, era analitzar si el tractament produïa efectes secundaris en 20 voluntaris sans. Però els resultats preliminars de l'assaig, que es publiquen avui al New England Journal of Medicine, també indiquen que tots els participants van desenvolupar anticossos contra l'ebola i d'altres, a més, van tenir una major resposta immune. És alguna cosa similar al que ja s'havia observat en micos, als quals aquesta vacuna va aconseguir protegir al 100% del contagi. Ara falta veure si la resposta immune registrada en els voluntaris és suficient per frenar el contagi en humans.

“Amb aquests resultats positius del primer assaig en humans amb aquesta candidata a vacuna, continuem amb el pla accelerat per fer assajos més grans i determinar si la vacuna és eficaç”, ha dit en un comunicat Anthony Fauci, director de l'Institut d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels EUA, que ha codesenvolupat aquesta immunització. Aquests assajos es farien a Libèria amb un nombre molt més elevat de treballadors mèdics i persones amb un alt risc de contagi.

La vacuna assajada conté ADN de les variants Zaire i Sudan del virus. La primera és la responsable de l'actual brot a l'Àfrica Occidental, en el qual ja s'han registrat 15.935 casos i 5.689 morts, segons les últimes dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). El tractament ha estat desenvolupat pels Instituts Nacionals de Salut (NIH) dels EUA i l'empresa Okairos, adquirida per GlaxoSmithKline. Aquesta vacuna utilitza un virus de ximpanzé desactivat per portar aquests fragments d'ADN viral a l'organisme perquè aprengui a reconèixer i combatre una de les proteïnes que recobreixen el virus de l'ebola.

Falta veure si la resposta immune registrada en els voluntaris és suficient per frenar el contagi en humans

En aquest assaig, deu dels voluntaris van rebre una dosi baixa i deu més, una d'alta. Tots van desenvolupar anticossos contra el virus. Un altre signe prometedor és que nou voluntaris (set de dosi alta i dos de baixa) van produir a més una quantitat més elevada de cèl·lules del sistema immune conegudes com a limfòcits T i que en micos van ser clau per protegir-los de dosis letals del virus.

La vacuna cAd3-ZEBOV és una de les dues candidates més avançades, segons l'OMS. L'altra (rVSV-ZEBOV) és la desenvolupada per l'Agència Canadenca de Salut Pública en col·laboració amb la farmacèutica Merck i va començar a provar-se en pacients sans a l'octubre. En paral·lel, una versió de la cAd3-ZEBOV específica contra la variant Zaire s'està provant en 60 voluntaris al Regne Unit i amb un altre grup similar a Mali.

Decisions difícils

“Es pot dir que aquesta vacuna ha passat la primera fase d'assajos en humans amb èxit”, opina Rafael Delgado, de l'Hospital Universitari 12 de Octubre i membre del comitè científic que està assessorant el Govern espanyol durant aquesta crisi de l'ebola. No obstant això, es tracta de resultats provisionals, adverteix. “Ara com ara no hi ha cap demostració d'eficàcia, però sí que sabem que és raonablement segura i que es pot passar a les fases 2 i 3 per provar-ne l'eficàcia en persones amb el risc d'infecció”, afegeix.

Les següents fases de prova d'aquesta vacuna es durien a terme a Libèria, un dels països més afectats pel brot actual. Els responsables de la vacuna ja estan negociant amb el Govern d'aquest país per dissenyar aquests assajos clínics, informen els NIH, en els quals es podria provar l'eficàcia d'aquesta vacuna comparada amb altres candidates. Abans caldrà recaptar més dades d'aquest assaig, que va començar al setembre i té una durada de 48 setmanes, i dels altres que estan en marxa. No s'espera que hi hagi un anunci de la nova fase d'assajos fins a començaments de l'any que ve any, diuen els NIH.

Els assajos clínics necessaris per provar l'eficàcia de les vacunes obligaran a prendre “decisions difícils”, alerta Daniel Bausch, metge especialista en malalties tropicals de la Universitat Tulane dels EUA, en un editorial publicat amb els resultats del nou estudi. L'expert es pregunta si es poden fer assajos clínics “clàssics” en els quals un grup rep un placebo en lloc d'un candidat a vacuna o si per contra es compararan les dues vacunes candidates més avançades en només dos grups, cosa que dificultaria esbrinar-ne l'efectivitat real. Tot i que es tracta d'una opció polèmica, experts de l'OMS han reconegut que l'ús de placebo en un grup permetria saber més ràpid si una vacuna és eficaç, segons The Guardian. "Encara hi ha discussió sobre aquest problema i no s'ha pres una decisió ferma", explica Delgado.