La meitat dels ajuntaments paga els proveïdors fora de termini

Més de la meitat dels ajuntaments catalans paguen els proveïdors més enllà dels 30 dies de termini que fixa la llei. Així consta en la documentació que 705 dels 947 municipis han remès al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Les corporacions locals –consistoris, consells comarcals i diputacions– acumulaven des del gener fins al setembre 487 milions d'euros en deutes comercials. Només les 14 ciutats més grans i les quatre diputacions tenen pendents de pagament 173 milions. Entre aquestes ciutats, Badalona, Reus i Lleida són les que més tard abonen les factures.

Las administracions estan obligades a saldar les factures dels proveïdors per llei en un màxim de 30 dies des de l'entrega de la mercaderia. La norma introdueix una excepció: que les dues parts pactin un termini diferent. En aquest cas, el pagament s'ha de fer en un màxim de 60 dies. La Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMM), no obstant això, va portar a Brussel·les aquest precepte, ja que entén que aquesta ampliació només pot ser l'excepció a la norma. La prova que això no és així és el mètode d'Hisenda perquè les administracions estimin els períodes de pagament: el comptador comença 30 dies després que s'hagi emès la factura. “No podem admetre que l'Administració faci trampa. Com a primer contractant del país, el sector públic ha de fer front a les factures amb els proveïdors i ells han de pagar immediatament els subcontractistes”, explica el president de la PMM, Antoni Cañete.

Entre els grans municipis, Badalona –governada pel PP– és el que paga més malament: ho fa a 79,3 dies, cosa que significa que a la pràctica salda els deutes amb els proveïdors a cap de 109,3 dies d'haver presentat la factura a l'Ajuntament. Això és més del triple del temps previst per la llei. De la mateixa manera, Reus compleix al cap de 87 dies i Lleida, de 86 (amb els 30 de marge que deixa Hisenda inclosos). La ciutat de Barcelona només paga quatre dies fora de termini, mentre que Sant Boi de Llobregat ho fa fins i tot abans que venci el termini legal: al cap de 28 dies.

Entre els municipis de menys de 50.000 habitants i les entitats locals, Vila i la Vall de Castellbò (Alt Urgell) paga a 243 dies i el Consell Comarcal de l'Alt Camp ho fa a 231 dies. Fonts d'aquesta entitat van explicar que, en efecte, abonen les factures tard per falta de liquiditat. El tercer lloc l'ocupa Roquetes, que salda els seus comptes amb 184 dies de retard. Des de l'Ajuntament van explicar que el Consistori ha anat rebaixant la morositat amb els proveïdors comercials, tot i que el tram final de l'any és el més complicat, ja que arriba el moment de la paga extra de Nadal i el venciment de diversos préstecs.

Mollet del Vallès paga als proveïdors a 102 dies (132 reals). El seu regidor d'Economia, Josep Garzón, explica que una part d'aquest retard és degut al fet que no aconsegueix cobrar el deute de la Generalitat. “Encara no hem percebut el corresponent al Pla de Barris del 2008”, es queixa el regidor. Garzón explica que l'Ajuntament té molts serveis conveniats amb la Generalitat, entre els quals els de ocupació o formació han requerit més recursos arran de la crisi. No obstant això, els diners del Govern català no arriba, especialment dels departaments de Benestar i Ensenyament. Per exemple, el 10% del pressupost municipal, explica, va a l'Institut Municipal de Serveis als Discapacitats, que depèn de fons de la Generalitat.

Les dades d'Hisenda, no obstant això, no incorporen en el seu mètode de càlcul els deutes entre administracions. “Durant molt temps el sector públic s'ha finançat a través dels proveïdors. I aquesta morositat ha suposat el tancament massiu d'empreses. Ha estat la causa més important de cessaments d'activitat i pèrdues de llocs de feina”, afirma Antoni Cañete. Entre els que sí que paguen a temps hi ha Ascó (Ribera d’Ebre), Naut Aran (Vall d’Aran), Alcarràs (Segrià), Solsona (Solsonès) i Celrà (Gironès).