Turisme i Forestals són les carreres amb pitjors sortides

La Diplomatura en Turisme i l'Enginyeria Tècnica Forestal són les dues carreres universitàries amb menys opcions al mercat de treball espanyol. Tant en una com en l'altra, un de cada dos titulats han acabat fent una feina per a la qual no els calia cap mena de qualificació: ni la universitària ni cap estudi previ més enllà del graduat escolar. El llistat amb les titulacions amb menys sortides laborals és part del primer mapa d'ocupabilitat que està elaborant el Ministeri d'Educació, a les dades del qual ha tingut accés aquest diari.

El 45% de titulats espanyols treballen per sota de la seva qualificació, segons les primeres grans xifres d'aquest informe, el contingut del qual es va publicar parcialment fa un mes. Aquest percentatge, que dobla la mitjana europea, denota un desfasament entre l'oferta i la demanda i reflecteix també una realitat molt específica del mercat espanyol, amb les taxes més altes d'atur del continent, un 50% de desocupació juvenil, i la ressaca d'una bombolla immobiliària que ja va esclatar. Poc menys de la meitat d'aquest percentatge de titulats (el 20%) han trobat una feina que requereix una formació mitjana i el 24,4% es dediquen a alguna cosa que no requeria cap tipus d'estudi previ.

Les dades més detallades de l'informe, analitzats per EL PAÍS, ofereixen una fotografia fixa de les carreres amb més sobrequalificació, recollides en el gràfic adjunt. Encapçalen la llista diferents diplomatures (Turisme, Gestió i Administració Pública o Relacions Laborals), enginyeries (Tècnica Forestal, Tècnica de Mines) i llicenciatures com Història de l'Art o Geografia.

Per elaborar aquest primer mapa de titulacions i sortides professionals, el Ministeri ha fet un seguiment dels últims quatre anys de vida laboral de més de 190.000 universitaris de centres públics i privats de 146 titulacions. Són alumnes que van acabar les seves carreres en el curs 2009-2010. Entre ells, els metges són els més ben situats a l'hora de trobar feina, juntament amb altres carreres científiques (òptics, farmacèutics, enginyers electrònics...). És la primera gran fotografia fixa de l'ocupació i les universitats, realitzada amb dades d'Educació, la Seguretat Social, l'Institut Nacional d'Estadística i la Conferència dels Consells Socials de les Universitats Espanyoles.

Les dades relacionades amb la sobrequalificació d'aquest informe no agafen per sorpresa els degans i responsables universitaris consultats. “Nosaltres mateixos ens vam adonar que calia elevar el nivell”, explica Concepción García, degana de la Facultat de Comerç i Turisme de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). El gruix dels treballadors analitzats en l'estudi es van matricular en el pla antic previ a l'Espai Europeu d'Educació Superior (llicenciatures, diplomatures i enginyeries). La Complutense va assumir el grau de Turisme —que s'impartia com a diplomatura en un centre adscrit— una vegada implantada la transformació europea, el Pla Bolonya.

“No, no m'estranyen aquests resultats”, afirma Germán Glaría, director de l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Forestal de la Universitat Politècnica de Madrid. Dues de les especialitats d'aquesta titulació —Indústries Forestals i Explotacions Forestals— encapçalen el llistat. Glaría aporta dos arguments de pes. D'una banda, la crisi immobiliària i d'obra pública ha rebaixat “considerablement” la necessitat dels estudis d'impacte ambiental que requerien algunes construccions. De l'altra, afirma que la demanda real d'aquest tipus de perfils es veu “sobrepassada” per la quantitat d'universitats que ofereixen aquests títols. Va començar la UPM fa 30 anys i ara ja en són tretze.

El degà de l'escola tècnica considera responsables d'aquest desequilibri entre oferta i demanda les comunitats autònomes —que són les que atorguen els permisos per a noves universitats— per “obrir un excés d'escoles en llocs sense demanda sobre aquest tema”, i els campus: “Les universitats haurien de tenir en compte les demandes i sortides d'un títol abans d'engegar-lo”.

“El ministeri hauria de divulgar molt més les informacions relacionades amb el mercat de treball i les oportunitats laborals, promoure i facilitar que la gent conegui les dades que es tenen, però que es divulguen poc”, afegeix al debat José María Peiró, fundador de l'Observatori d'Inserció i Assessorament Laboral de la Universitat de València. Aquest expert en sortides laborals reclama que el primer mapa estatal es repeteixi en anys posteriors i que se segueixi l'evolució dels primers 190.000 titulats analitzats per elaborar aquest treball. La tendència, afegeix, és que la trajectòria professional millori i s'ajusti més al perfil adequat “a mitjà i llarg termini”.