Una treva per al ciment

Després de set anys de caigudes sense pausa, el consum de ciment a Catalunya va créixer per primera vegada el mes d'octubre. Ho va fer a un ritme del 4,3%, si bé l'acumulat anual continua registrant una caiguda del 12,7%. Els 1,11 milions de tones produïts fins a l'octubre és una caricatura de la xifra de 2007 —el 17% de llavors— i un sinònim d'incertesa per al sector, incapaç d'endevinar un canvi de tendència. Dijous passat un executiu d'una fàbrica de ciment contextualitzava la dada d'aquesta manera: “Sembla que puja el consum no tant perquè la construcció repunta, sinó perquè el consum no podia caure més”.

La veritat és que les administracions tornen a elevar la seva inversió en obra pública i que els fabricants volen espantar els fantasmes dels últims anys, en els quals les plantes que no han tancat han reduït la seva producció. De les set instal·lacions existents a Catalunya només la de Cementos Molins a Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat) ha escapat a aquesta generalitat i produeix al 100% de la seva capacitat. De la resta, dues estan fora de servei i no tenen previsions de tornar a funcionar i les altres estan a la meitat de la seva capacitat, buscant una escletxa d'esperança en les exportacions, que s'han duplicat en un any, i que han permès que la producció hagi crescut un 23% des de principis d'any.

Fins fa un any i mig, César García en feia 44 que treballava a la planta de Vallcarca (el Garraf). En aquesta última crisi havia sobreviscut a dues regulacions d'ocupació, però a la tercera ja no va resistir. Als 58 anys se'n va anar a casa prejubilat.

Davant la caiguda de consum, Portland Valderrivas va decidir tancar la planta Vallcarca i concentrar tota la seva plantilla a Catalunya, unes 145 persones, a les seves instal·lacions de Santa Margarida i els Monjos. La companyia ha destruït en set anys 130 llocs de treball i manté a la venda Vallcarca, que només obre unes setmanes per produir un 10% de la seva capacitat i així no perdre els drets d'emissions de diòxid de carboni, que les fàbriques de ciment poden apuntar-se com a beneficis.

“Te'n pots anar o continuar aguantant. Nosaltres creiem que el sector no recuperarà un nivell normal de consum fins a 2020 o 2021”, explica Javier Fainé, director de relacions amb inversors de Portland, del grup FCC. Quan parla de recuperació es refereix a uns volums que duplicaran el consum actual però que estaran a la meitat del que es produïa el 2007, en ple boom de la construcció. El sector ha deixat de pensar en vaques grasses.

En els últims mesos eren insistents els rumors que Lafarge compraria la planta de Vallcarca. Miguel Varela, director de Recursos Humans de la companyia francesa a Espanya, admet aquesta rumorologia però assenyala que aquesta operació “oficialment no era certa”. La compravenda estaria vinculada al possible tancament de la històrica fàbrica de ciment de Montcada, cada vegada més encalçada per les denúncies veïnals. Més enllà d'aquesta possible operació, Varela diu que està content de com Lafarge ha aconseguit esquivar la caiguda de producció, sense acomiadaments i amb salaris congelats.

Molins és l'única fàbrica que manté una planta al 100% de la seva capacitat, la de Sant Vicenç dels Horts. Una altra, la que va comprar el 2013 a Sant Feliu de Llobregat a Cemex per 40 milions, està tancada i no hi ha previsions de reobertura. Actualment a la planta activa hi treballen unes 160 persones, res a veure amb les 230 a les quals va arribar a donar feina el 2011. Més del 50% de la seva producció se'n va a l'estranger.