“A la gent li interessa la cultura, el problema és que sovint no li arriba”

Parlar amb Aina Clotet (Barcelona, 1982) ens porta a parlar de cinema, de teatre, de televisió… però, sobretot, o més ben dit, per sota de tot això, ens porta a parlar de la vida, de la societat, de la cultura, del món. Ha passat una temporada als Estats Units i ha tornat encantada (“veus Paramount Pictures, veus Universal… i al·lucines, però a mi m'ha servit per valorar molt casa nostra”, diu) i el dia 28 estrena Rastres de sàndal, una pel·lícula que ha recorregut diversos festivals (Premi del públic a Mont-real) amb una temàtica dramàtica: l'adopció, la injustícia social, la lluita per la pròpia identitat…

Ets una persona implicada en qüestions socials, no només per la teva participació activa en els moviments del 15-M. Es nota també en la teva feina com a actriu…

A més de com a actriu m'interessa formar-me com a persona i la meva professió m'ho permet. És una feina que et fa més tolerant, pots veure el món amb unes altres ulleres i així cada cop entens més les reaccions, les actituds. Intento escollir projectes que m'enriqueixin personalment.

"Tinc una feina que em fa més tolerant perquè veig el món amb unes altres ulleres i l'entenc més bé"

Quins, per exemple?

Elisa K em va introduir en el complex món de l'abús i vaig entendre tota una sèrie d'emocions, de castracions, de problemàtiques socials, des d'un lloc on segurament és difícil d'entrar. El paper de Rastres de sàndal m'ha apropat al món de l'adopció, de la recerca d'identitat… I he buscat dins meu les meves pors per compartir-les amb el meu personatge. A Els nens salvatges, on tenia un paper secundari, van ser els problemes educatius. Vull dir que he tingut la sort de fer projectes que et desperten una consciència social i et fan veure problemes que et fan créixer.

La teva implicació en temes socials fa que et busquin per a aquests projectes?

Doncs no ho sé, crec que és més l'atzar. Segurament hi ha alguna cosa de sinergies intuïtives i energies de la vida que et van impactant i t'apropen a persones a les quals ets afí… I fan que jo, amb la pell clara i rossa, pugui fer d'índia…

"He tingut la sort de fer projectes que et desperten una consciència social i et fan veure problemes que et fan créixer"

Però potser sí que tens trets una mica indis…

[Riu] Ara ho veig total! Els indis s'ho creuen. A Holanda, en una presentació, molts indis em preguntaven quan aniria a Bollywood. Em miraven les arrels dels cabells i em deien que jo no podia ser rossa.

Què ens expliques del teu personatge a Rastres de sàndal?

És una noia burgesa, de classe mitjana-alta, que ha de canviar per buscar-se a si mateixa, per assumir la seva història, els seus origens. I ho fa gràcies a l'amor. Descobrirà un altre país però també descobrirà el seu propi, aquest Raval que per a ella era gairebé un altre país, a prop de casa però amb cultures que no coneixia per res. Aquest viatge li treu prejudicis, la comença a fer a riure, fa una transformació física i psíquica. El missatge és, realment, aquest: obrim-nos!

La productora i guionista, Anna Soler-Pont, ha volgut formar un equip gairebé 100% femení. Com us ha anat?

"Apostar per un equip de dones és una reivindicació de l'Anna Soler-Pont que, per desgràcia, s'ha de fer"

Ha estat una experiència positiva en tots els sentits. És una reivindicació de l'Anna que, per desgràcia, s'ha de fer. El millor és la paritat. Però el que passa amb la dona al món és tan escandalós que s'ha de dir. I hem de reconèixer que al cinema hi ha una desigualtat absoluta. I, a sobre, el fet d'anar a l'Índia, una societat amb castes, tan dura amb la dona… M'agradaria que quedés com una anècdota i que amb el temps no ens haguem de plantejar fer coses com aquesta.

Has estat al sorteig de la seu del Mundial d'atletisme del 2019 i has tornat molt indignada per la designació de Doha…

És molt trist que hagi guanyat una ciutat d'un país on la desigualtat és absoluta, on la dona té un paper degradant, a banda del tema dels diners que van posar sobre la taula. A mi què m'importa que tinguin petroli? Per favor! La delegació era tota d'homes i hi havia alguna dona. Jo, malèficament, ho veia tan fals…

Comèdia o drama? Potser has fet més drama…

En cinema he fet més drama, és veritat, però en teatre i televisió he fet més comèdia. M'encanta la comèdia.

"A Catalunya tenim un teixit teatral cada cop més ric i amb més capacitat"

Consideres que l'humor és una eina potent per fer crítica?

Molt. Sóc ferma reivindicadora del sentit de l'humor. És el que et fa entendre i viure en un món tan complex. M'agrada el matxembrat, que la comèdia parteixi de la realitat, que sigui propera, i que es tractin situacions dures amb humor, aquest crec que seria el meu codi. Sóc pallassa, m'agrada molt l'humor absurd. Jo faria esquetxos!

El teatre està vivint un moment creatiu interessant, tot i la crisi…

Crec que l'exemple el tenim a l'Argentina, on es respira teatre. La gent del carrer, allà, està totalment connectada al teatre. És interessant aquest moviment teatral, com Timbre 4, de Tolcachir, que converteix pisos en escenaris. Aquí comença a haver-hi coses semblants i molt maques. La companyia IndiGest, o Prisamata, amb Iván Morales, que van fer Sé de un lugar… Tenim un teixit teatral cada cop més ric i amb més capacitat. Hi ha gent boníssima, aquí. Sóc molt defensora del talent de la gent d'aquí. I crec que encara n'hi ha més que no es veu. Que no està tenint l'espai per fer-ho.

Algunes institucions no ajuden gaire…

"Puc dir amb la boca ben plena i sense cap mena de por que estic a favor de la consulta i de la democràcia"

Gens. Jo reivindico molt la relació entre la societat i la cultura, que la cultura arribi a la gent. Això és responsabilitat dels dos costats però també ho és molt de l'educació, de com hi arribem; no és pas que a la gent que no li interessi. La gent és intel·ligent i li interessa allò que li arriba, el problema és que de vegades no hi ha els camins ni les vies perquè arribin a la gent.

Pensem en el mateix nom?

Wert… Seria millor no parlar-ne. No és que faci mandra, és que és un senyor absolutament sord, capaç de menysprear la cultura i incapaç de veure que tots els països rics tenen la cultura a la primera divisió. No és qüestió de governs de dretes o d'esquerres, la cultura cal prioritzar-la perquè és allò que et fa tenir un pensament lliure i crític, no condicionat, és allò que quedarà i crearà un teixit per a les noves generacions, que després s'exportarà. I aquí es fa al revés. És un desastre, una pena tremenda.

Creus que això fa que espavilem?

A veure… Jo sóc poc de la queixa, eh? Aquest senyor és un desastre, tothom ho veu. Doncs no en parlem més, esperem que passin coses polítiques potents per reaccionar i adoptar actituds més proactives d'ajudar-nos els uns als altres, perquè com més bé vagi als altres més bé ens anirà també a nosaltres. És una actitud molt sana: no tenir por, repartir i compartir el pastís, que n'hi ha per a tothom!

Creus que la situació política et pot tancar portes fora de Catalunya?

És cert que he treballat més a França que a Madrid, per exemple. Però no crec que sigui perquè pensin que sóc més o menys catalanista. Puc dir obertament amb la boca ben plena i sense cap mena de por que estic a favor de la consulta i de la democràcia i molta gent ho entén així també fora de Catalunya. Crec que m'arribarà l'oportunitat de tornar a treballar a Madrid, i ho faré encantada.