Memòria i contactes del gran “dinamitzador”

Jordi Pujol Ferrusola és un home fet a si mateix. Tan fet a si mateix que es va “inventar” –el verb és seu– una qualificació per descriure la seva feina: “dinamitzador econòmic”. A l'empara d'aquest nou concepte, un híbrid entre intermediari i relacions públiques, el primogènit de l'expresident català va aconseguir que les seves societats, i les de la seva exdona, Mercè Gironès, ingressessin 8,5 milions d'euros de 17 empreses contractistes de la Generalitat entre el 2004 i el 2012. El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha obert una causa penal al matrimoni per blanqueig de capitals i delicte fiscal. La Policia sosté que les societats de la parella –separada des del 2011, però que manté en suspens la seva decisió de divorciar-se per l'“enrenou” de la investigació– van facturar quantitats milionàries per serveis que realment no van prestar. És a dir, que els fons que acumulen Pujol Ferrusola i Gironès són, en opinió dels agents, comissions de les empreses, la majoria de les quals són constructores adjudicatàries de grans obres a Catalunya.

El passat 15 de setembre, el primogènit dels set fills de Jordi Pujol va comparèixer com a imputat davant el magistrat. Al contrari que la majoria dels investigats per delictes de corrupció, l'hereu va accedir a respondre totes les preguntes del jutge Ruz, de la Fiscalia Anticorrupció i dels advocats presents, entre els quals el seu, Cristóbal Martell. En la seva declaració, Pujol Ferrusola, de 56 anys i llicenciat en Econòmiques, va explicar una per una les operacions mercantils per les quals va facturar, i que abasten des de la venda de terrenys als hotels fins als camps solars.

El fill de l'expresident va començar l'interrogatori tirant per terra la denúncia de la seva examant, María Victoria Álvarez, que va relatar suposats viatges a Andorra amb motxilles plenes de bitllets de 500 euros. Pujol Ferrusola va descriure la seva relació com a “íntima sexual, mai íntima personal ni de convivència”. També va repassar el seu currículum: després d'acabar la carrera, als anys 80 el primogènit de l'expresident va treballar en l'exportació de pells adobades, en una empresa d'interruptors elèctrics i –la que va descriure amb més afecte– a Figueres International Seating, companyia que va descriure com “el millor fabricant del món de butaques de cinema i de sales de conferències”. D'aquí, va passar a muntar un despatx que assessorava empreses japoneses amb interès al mercat espanyol, i el 1994 va fundar Natural Stone Marketing Center, una empresa de venda de pedres nobles que suposadament és el germen de l'entramat societari amb el qual va operar després en la seva vaporosa feina de “dinamitzador econòmic”.

Pujol Ferrusola va fer ostentació de memòria, tenint en compte que es referia a operacions que en alguns casos són de fa deu anys i de les quals no queda més rastre que les factures finals, ja que sempre el contractaven “verbalment” i les seves gestions no van deixar cap rastre en forma de correus, memoràndums, plànols o documents. La seva feina, va explicar, consistia exclusivament a oferir-se a les empreses per “passar informació” sobre oportunitats de negoci.

A la declaració, a la qual ha tingut accés aquest diari, Ruz va dedicar un bloc especial als tractes de Pujol Ferrusola amb Copisa (Constructora Pirenaica). Aquesta empresa, adjudicatària, entre altres obres públiques, de l'ampliació de la línia 9 del metro de Barcelona, és la principal pagadora del primogènit de Pujol: 3,59 milions entre el 2008 i el 2009. Segons la seva declaració, va ajudar a diversificar l'activitat de Copisa en cinc àrees de negoci: turisme interior, energies alternatives, oficina a Madrid, indústria i expansió internacional.

Una de les “intermediacions” de Pujol Ferrusola amb Copisa, sempre a través del seu amic Xavier Tauler, alt directiu de l'empresa, va tenir a veure amb la compra del projecte de Los Merinos, una urbanització de luxe frustrada a Ronda (Màlaga). Preguntat pel seu paper en l'operació, l'imputat va donar aquesta resposta: “És el mateix que faig en altres coses amb Tauler, jo simplement li passo informació”. Segons Pujol Ferrusola, va preguntar a un amic seu, Christian Millorini, alt executiu del Banco Spirito Santo, si tenia algun “projecte per poder comprar”, i entre els quals li va indicar que hi havia Los Merinos. Per aquesta gestió d'intermediació, no plasmada en cap contracte escrit, Pujol Ferrusola va guanyar 1,1 milions d'euros.

Per la compra d'unes oficines per Copisa a Madrid, Pujol va rebre 175.000 euros, malgrat que l'immoble s'havia anunciat a diversos diaris i portals immobiliaris. “Li vaig dir a Tauler: l'oficina ha de ser amb gent de Madrid, has de posar les arrels a Madrid, perquè si no, et serà molt difícil entrar en l'economia de Madrid i de la Comunitat”. El jutge Ruz l'interromp i li pregunta: “i per passar aquesta informació, vostè cobra 175.000 euros?”. La resposta va arribar amb naturalitat: “Bé, si la factura és així, sí”.

Els empresaris que suposadament van contractar Pujol Ferrusola, tant per aquestes operacions com per d'altres, com les gestions per a una estesa elèctrica d'Isolux a Gabon o unes obres de Copisa per a Repsol a la refineria de Cartagena, van declarar el passat 12 de novembre com a imputats davant Ruz. Tots ells van assegurar que el fill de l'expresident va fer tasques de manera efectiva, encara que sempre hi van tractar verbalment. No obstant això, l'endemà, en declaracions com a testimonis, una desena d'empresaris amb els quals suposadament va intervenir el fill del fundador de CiU en aquests negocis, van negar que el coneixien. No van ser declaracions torrencials, d'aquestes que per si mateixes marquen una investigació. Una per una, no obstant això, van anar posant en dubte la versió de Pujol Ferrusola. De vegades la pluja fina és la que més cala.