UPyD es querella contra Mas davant l’alt tribunal de Catalunya pel 9-N

Unió, Progrés i Democràcia (UPyD) ha presentat aquest dijous una segona querella contra Artur Mas i vuit autoritats més de la Generalitat i el Parlament per la celebració del 9-N. El portaveu del partit a Catalunya, Ramón de Veciana, ha registrat l'escrit davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que —segons el Tribunal Suprem— és el que té la competència. La formació els acusa de prevaricació, desobediència, usurpació d'atribucions, malversació de fons públics, omissió del deure de perseguir delictes i altres delictes electorals.

El passat 13 de novembre, el Tribunal Suprem havia desestimat, per falta de competència, la primera querella plantejada per UPyD contra Mas i diversos membres de la Mesa del Parlament de Catalunya. El partit de Rosa Díez els va acusar de desobediència i prevaricació per haver impulsat i organitzat la consulta alternativa. L'alt tribunal va assenyalar llavors que les conductes que eren objecte d'aquella querella s'havien desenvolupat en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de Catalunya i que el fet que repercutissin en la resta de Espanya no alterava aquesta realitat.

En la querella presentada ara al TSJC figuren com a acusats la vicepresidenta de la Generalitat, Joana Ortega, i els consellers Irene Rigau (Educació) i Ramon Espadaler (Interior). També, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, els vicepresidents Anna Simó i Lluís María Corominas, i els secretaris Josep Rull i David Companyon.

La Fiscalia General de l'Estat ja havia acordat que es querellaria contra Mas, Ortega i Rigau per organitzar la consulta del 9-N, que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional. Díez va afirmar sobre la querella de la Fiscalia que la defensa de la legalitat és una obligació i no pot estar supeditada al consens. De fet, era partidària que Eduardo Torres-Dulce actués sense els fiscals catalans. "Aplicar la llei no és una qüestió de consens", va dir.

UPyD recorda en el document presentat al TSJC que, malgrat la sentència del Constitucional, des que el Parlament va aprovar la declaració de sobirania, el 23 de gener del 2013, el mateix Parlament i els partits proconsulta, "impulsats de forma determinant pel president de la Generalitat", van fixar una data per fer un referèndum, "anomenat posteriorment consulta popular no vinculant i finalment procés participatiu".