Cinc dones moren al dia a Mèxic víctimes de la violència

“Els seus canells i les cames estaven lligats, els ulls els tenia embenats… Estava nua, tota plena de cops… Dos trets al cap van posar fi a la seva vida”. Lenin Vázquez intenta recordar només el somriure de Xóchitl, assassinada amb 17 anys, però no pot. La imatge de les últimes hores de la seva germana és estremidora. “Ningú no sap qui la va matar… Una veïna la va trobar morta”. La noia vivia amb la seva parella uns carrers més enllà del Palau Municipal de Chalco —un dels 125 ajuntaments de l’Estat de Mèxic (al centre del país)—, amb 350.00 habitants. “El chavo diu que no sap res. Va sortir a les sis del matí a treballar i just després van entrar a matar-la”. El cas de Xóchitl ha quedat en terra de ningú. “Fins ara ningú no ha estat citat a declarar, el cas es va reportar com un robatori i aquí es va acabar. Però a la seva habitació hi havia joies, un anell de diamants, un rellotge molt car i diners. Ningú no es va endur res”.

La tragèdia de Xóchitl no és única. Mèxic s'ha convertit en un lloc hostil per a les dones. N’hi ha 3.892 que han estat brutalment assassinades durant el 2012 i el 2013 —més de cinc al dia—, d'acord amb l'últim informe de l’Observatori Ciutadà Nacional contra el Feminicidio, una associació integrada per 49 organitzacions de drets humans. El país ha estat incapaç de garantir el dret a la vida de les dones, com estableix la Cort Interamericana de Drets Humans del 2009, i el reconeixement del feminicidi s'ha convertit en una sèrie de lluites sense cap victòria per als familiars de les víctimes.

L’Estat de Mèxic, bressol del president Enrique Peña Nieto, ha estat un clar exemple d'aquesta desbandada d'agressions en contra de les dones: Lucero, assassinada després de denunciar els seus violadors; Diana, morta i llançada en un canal; Alejandra, violada per tres policies… “Han estat milers les que han mort. Els seus cossos són esquarterats; a d’altres les segresten i mai més se’n sap res”, afirma María de la Luz Estrada, coordinadora executiva de l’Observatori Ciutadà Nacional contra el Feminicidi. La taxa de feminicidis al país —fins a tres per cada 100.000 dones— està a l'altura de nacions com Panamà, Nicaragua i Costa Rica, d'acord amb l'organització Small Arms Survey, un grup no governamental amb seu a Suïssa. A Espanya, Portugal, França i el Regne Unit, segons l'últim informe d'aquest organisme, es presenta fins a un crim de gènere per cada 100.000 dones.

A l’Estat de Mèxic, on el PRI governa des de fa més de 84 anys, viuen més de 15 milions de persones, un 51,2% són dones. En els últims nou anys, l’Observatori ha comptabilitzat 1.596 assassinats de dones —dues per dia— en aquesta estat, la majoria dels quals, violents. En aquesta regió, el delicte de feminicidi ha estat tipificat, igual que en 30 estats del país. El territori cobreix pel nord, est i oest el Districte Federal. “Sempre ha estat la ciutat dormitori de la capital”, afirma Ivonne Acuña, experta en sociologia política de la Universitat Iberoamericana. Ecatepec, un dels municipis de la zona, ho confirma. Als matins els habitants busquen la manera d'apropar-se a Ciutat de Mèxic. Milers d'actuacions inunden les avingudes; una estampida de gent omple les plataformes d’intercanvi de transport, mentre els barris, tots populars, es buiden a poc a poc.

Els carrers d'aquest municipi, de més de tres milions d'habitants, tenen bonys, hi ha escombraries en cada cantonada, a les nits l'enllumenat és deficient i a les notícies locals només es parla de robatoris, morts, segrestos, desaparicions. “Les dones són la baula més feble d'aquesta societat”, argumenta Manuel Amador Velázquez, coautor de l'antologia Diálogos interdisciplinarios sobre violencia sexual. Una baixa escolaritat (de cada 100 dones, 5,7 no saben llegir ni escriure a l’Estat de Mèxic), la falta d'accés a la justícia i la pobresa (de 15 milions d'habitants, el 43% de viu en aquesta condició) són els factors que han impulsat la violència, argumenta el sociòleg.

Guadalupe Reyes no perd l'esperança de trobar a la seva filla amb vida. Cada matí surt a recórrer els carrers de Tecámac, un altre municipi de l’Estat de Mèxic, a la recerca d'una pista que l’ajudi a trobar Mariana, de 17 anys. L'última vegada que la van veure va ser el 17 de setembre. Anava a fer fotocòpies a la papereria que hi ha a menys de 100 metres de casa seva. Des de llavors ningú no en sap res. “Fa dies que vaig deixar de dormir”, diu Guadalupe mentre s'asseca les llàgrimes del rostre. Bernardo González, el pare de Mariana, està derrotat: “Quan vam sortir a buscar-la eren les 11 de la nit, se n'havia anat a les nou. Vam demanar ajuda a la policia i la seva resposta va ser: ‘Segurament està amb el nòvio’”. Mariana s'ha sumat als més d'1.554 desapareguts que hi ha a l'estat, on el 70% són dones, segons dades del Registre Nacional de Persones Perdudes o Desaparegudes, i el 60% de les quals té entre 10 i 17 anys.

Han mort centenars de dones. Els seus cossos són esquarterats; a d'altres les segresten i mai més se'n sap res”

“A l’Estat de Mèxic hi ha un patró sistemàtic semblant al de Ciudad Juárez” —el nord de Mèxic, on en el seu pitjor any (2010) va morir una dona cada 20 hores—“, comenta Guadalupe Ramos, representant del Comitè d’Amèrica Llatina i el Carib per a la Defensa de los Drets de les Dones (Cladem). Els punts vermells d'aquesta violència discriminada, explica, són els municipis d’Ecatepec, Netzahualcóyotl, Chalco i set més, la majoria situats al nord-oest de l'estat.

“Hi ha omissió”, afirma Estrada. Des del 2010, quan encara governava a l’Estat Enrique Peña Nieto, aquesta organització ha insistit que s'ha d'activar l’alerta de gènere, un mecanisme d'emergència que posa a caminar la maquinària governamental per atacar la violència contra les dones. “El Govern anterior i l'actual —tots dos del PRI, el partit del president— s'han negat a reconèixer que hi hagi un problema de feminicidis”, destaca. “Destapar aquest tap implicaria un cop polític a tots dos Governs, l'estatal i el federal”, comenta Ivonne Acuña de la Universitat Iberoamericana.

Les morts són només una baula d'aquesta cadena de crim que no es vol evidenciar — la Fiscalia estatal s'ha negat a oferir qualsevol classe d'informació a aquest diari. En els últims nou anys, més de cinc dones són violades al dia a l’Estat de Mèxic, segons les xifres del Secretariat Executiu del Sistema Nacional de Seguretat Pública. És a dir, 17 dones per cada 100.000 habitants de sexe femení, 55 a Quintana Roo, l'estat amb la taxa més alta. “Les autoritats no només han omès els assassinats, els segrestos i tots els abusos, a més han reduït la qüestió a un problema de violència domèstica i basen les anàlisis en apreciacions subjectives: prostitució, venda de drogues o fins i tot lliguen els assassinats a la situació sentimental de la víctima i a la falta de valors”, argumenta Estrada.

En els últims nou anys, més de cinc dones són violades al dia a l'Estat de Mèxic

Ramón (nom fals) ha comprovat com la sang corre per l’Estat de Mèxic. La seva tasca com a bomber li ha permès veure de tot. “Un dia vam rebre una trucada d'una persona que va trobar una bossa negra en un parc. A dins hi havia el cos esquarterat d'una noia: li havien tallat els braços, les cames i el cap”, afirma. En el seu mòbil carrega fotografies i vídeos d'alguns casos. Les últimes imatges són de 13 cossos que van trobar al Río de los Remedios, un canal d'aigües residuals que travessa els municipis de Ecatepec i Netzahualcóyotl.

Just un dia abans (el 13 d'octubre), la Fiscalia de l’Estat havia negat que aquest lloc fos un abocador de cadàvers. L'autoritat estatal va reconèixer que aquí s'hi havien trobat més de 7.000 restes: 6.962 d'animals, 60 pertanyents a una mateixa persona i les 19 restants en procés d'estudi. La polèmica va aparèixer arran que l'associació Solidaritat per les Famílies —una organització que lluita contra la violència de gènere—, denunciés que durant la neteja del canal van trobar 46 cossos. “Bombers i personal d'ambulància ens han ofert informació discrecional i d'aquí hem obtingut aquesta dada”, diu David Mancera, membre de Solidaritat per les Famílies.

Guadalupe, la mare de Mariana, no vol saber res de xifres de dones mortes ni desaparegudes. Durant el viacrucis que ha viscut en aquestes setmanes s'ha adonat de centenars de casos com el de la seva filla. A la taula del menjador de casa seva hi té una zona de vetlla, fotografies de la noia i molts sants als quals resa perquè la seva “petita” torni a casa. Guadalupe, amb l'associació, ha exigit a les autoritats que s'esclareixin les desaparicions de dones. L'esperança d'aquesta dona és l'única cosa que no perd vitalitat: “Tant de bo un dia algú ens doni una resposta”.