Boscos que maten

Edwin Chota va morir a la selva que lluitava per protegir. Aquest activista ambiental peruà havia sol·licitat ajuda al seu Govern després de rebre amenaces de mort per part dels taladors il·legals que pul·lulen per la zona veïna al seu poblet, situat a la profunditat de la selva amazònica. Malgrat la seva sol·licitud, al setembre, ell i tres prominents membres més de la comunitat asháninka del Perú van ser emboscats i disparats a mort en un sender de la jungla quan es dirigien a una trobada amb activistes del Brasil, el seu país veí. La vídua de Chota va viatjar durant sis dies per via fluvial per arribar a la capital regional i informar dels assassinats.

La mort de Chota és un recordatori del preu que els activistes locals en algunes de les zones més remotes del món estan pagant per defensar les seves comunitats de l'explotació i la industrialització. La demanda mundial de recursos naturals va en augment, i les comunitats indígenes no tenen protecció davant dels que voldrien destruir els seus territoris, selves i rius. De fet, se'ls està assassinant impunement a un ritme alarmant, de vegades amb la complicitat de les mateixes autoritats governamentals.

El Perú n'és un dels exemples principals. Segons revela un informe que ha fet públic recentment el grup activista Global Witness, el Perú ocupa el quart lloc del món pel que fa a assassinats d'activistes ambientals (després del Brasil, Hondures i les Filipines), amb 58 assassinats entre el 2002 i el 2013. Més de la meitat del país està cobert per selves, però se'ls està destruint de manera cada vegada més ràpida per satisfer la voraç fam internacional de fusta i productes afins.

Malgrat que el Banc Mundial estima que el 80% del comerç de la fusta al Perú és il·legal, les seves autoritats han aprovat lleis que faciliten la inversió i l'emprenedoria en projectes agrícoles, miners i d'explotació de fusta. S'ha fet cas omís de les crides al Govern per reconèixer la propietat de les terres que reclamen els pobles originaris.

Desgraciadament, aquest fenomen no es limita exclusivament al Perú. Segons Global Witness, entre el 2002 i el 2013, més de 900 persones en 35 països van morir defensant l'ambient o lluitant pel dret al seu territori. El nombre de víctimes ha augmentat notablement durant els últims anys. A tot el món, els activistes són assassinats a un ritme de dos a la setmana. I, com que no se sol informar sobre aquestes morts, el seu nombre real podria ser encara més alt. Només en deu casos s'ha portat a la justícia els autors dels fets.

Les morts d'activistes ambientals com Chota no són el resultat de fosques disputes en llocs remots i salvatges, sinó que són conseqüència directa tant de la incessant demanda de productes com fusta, oli de palma, cautxú, gas natural i carn de bou per part del món desenvolupat, així com de l'escassa regulació dels mercats que supleixen aquests productes. La fusta d'un sol cedre tropical pot costar fins a 9.000 dòlars als Estats Units, i un arbre de caoba pot arribar als 11.000. Aquests són preus pels quals alguns matarien en zones rurals i pobres.

El Perú s'ha compromès a protegir els seus boscos, que cobreixen al voltant del 60% del país i es troben entre els més grans i més ben mantinguts del món. Les activitats relacionades amb l'ús de la terra i l'explotació dels boscos produeixen prop de la meitat de les emissions de gas hivernacle del país, i algunes setmanes després de l'assassinat de Chota, el Govern peruà va celebrar un acord amb Noruega segons el qual el país europeu es compromet a pagar fins a 300 milions de dòlars durant els propers sis anys si el Perú frena la desforestació.

No obstant això, les lleis tributàries, la poca feina policial, la corrupció endèmica i la debilitat dels drets a la propietat de la terra que pateixen els 300.000 indígenes del Perú, amenacen d'eclipsar les bones intencions. Una de les formes més efectives de frenar la desforestació és assegurar el dret dels nadius als seus territoris, però el Govern peruà no ha donat curs a reclamacions que afecten 20 milions d'hectàrees. Les comunitats indígenes necessiten més suport i protecció per continuar mantenint intactes els boscos.

El mes que ve, es durà a terme al Perú un important congrés sobre el canvi climàtic patrocinat per les Nacions Unides, en el qual s'espera que els esforços per protegir els boscos del món siguin el tema de més relleu –tot i que s'estigui assassinant els que físicament s'interposen en el camí a la desforestació–. El Govern hauria de reconèixer la creixent vulnerabilitat dels defensors del medi ambient i garantir els seus drets sobre el territori que estan protegint.

Això significa aprofundir en la lluita contra la tala il·legal i la corrupció generalitzada, millorar la governança dels boscos (com ho estipula el Tractat de Lliure Comerç Perú-Estats Units) i derogar les lleis que recentment han afeblit la protecció ambiental. L'alternativa és clara: més morts a les fronteres ambientals del Perú.

Alex Soros és el fundador de l'Alexander Foros Foundation, la que reconeix els defensors de l'ambient amb un premi anual. El 2014, aquest premi va ser atorgat pòstumament a Edwin Chota i als altres tres activistes de l'ètnia asháninka que van ser assassinats.

Copyright: Project Syndicate, 2014

Traducció de l'anglès d'Ana María Velasco.