Que li clavin el cap!

Un dels rituals més misteriosos, impressionants i esgarrifosos de l'antiguitat és l'enclavament de cranis practicat pels antics ibers del nord-est de la península Ibèrica, acreditat especialment al jaciment d'Ullastret, antiga ciutat de la tribu dels indigets o indicets. El xocant costum consistia a travessar el crani d'un individu amb un llarg clau de ferro des del front fins al forat occipital o foramen magnum, per penjar-lo, es creu, d'un mur amb finalitats d'exhibició. Diversos troballes, com la recent del 2012 de 15 restes cranials que corresponien a cinc individus, han convertit Ullastret en un lloc excepcional per investigar aquesta antiga tradició a la qual s'acredita una influència del veí món cèltic. Per als celtes, el cap representava (el tot per la part) el guerrer vençut: emportar-se'l –òbviament més fàcil de transportar que el cos sencer- era una prova de triomf i un símbol del poder del vencedor. Lligats a les crineres dels cavalls els caps eren conduïts al poblat i clavats a l'entrada de la residència d'un guerrer o d'un edifici públic. Segons els estudiosos, l'escenificació de la violència a través de l'exhibició pública dels caps tallats cohesionava la societat, reforçava la imatge dels líders i els legitimava.

Una exposició inaugurada avui al mateix jaciment, una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya, explica els últims descobriments i teories sobre aquesta contundent pràctica i ofereix una excepcional i espectacular reconstrucció facial –realitzada amb mitjans similars als de la policia forense– d'un dels cranis enclavats que s'han trobat. Es tracta del crani número 4942, que correspon a un jove d'entre 16 i 18 anys que tenia un desequilibri nutricional. El retrat en 3D resultant és el d'un noi ben semblant a un d'actual, amb fina barba juvenil i mirada contemplativa que contrasta vivament amb el brutal forat que li van obrir al front. La pregunta morbosa que tots ens fem de si el subjecte estava viu quan el van enclavar té una resposta piadosa per part dels arqueòlegs: no, primer el van decapitar (possiblement després de matar-lo en combat) i el crani va ser minuciosament preparat abans de travessar-lo amb el clau. La bona notícia és que va deixar de tenir definitivament el trastorn alimentari.

El jaciment iber d'Ullastret es compon de dos nuclis, el Puig de Sant Andreu i l'Illa d’en Reixac, situats en la plana empordanesa i separats per només 400 metres. Entre els segles VI i II abans de Crist, segons consideren els estudiosos, constituïen una ciutat que exercia de capital política, militar, econòmica i religiosa dels indigets. El poblat iber va tenir al llarg del temps contactes amb els etruscs, fenicis, grecs i cartaginesos i, en el que ens afecta, va rebre una forta influència dels celtes de l'altra banda dels Pirineus, que també van aportar detalls a la panòplia d'armament i a altres costums guerrers dels indigets, com la dedicació ritual o “sacrifici” d'armes inutilitzades prèviament.

L'exposició del museu d'Ullastret ("Els caps tallats d’Ullastret, violència i ritual al món iber", fins al 31 de maig del 2015) s'estructura en set àmbits a través dels quals s'explica el procés d'investigació de les noves restes cranials, des de la troballa el 2012 fins als resultats obtinguts en els dos anys d'estudi posteriors. Per primera vegada, a més, es poden veure junts tots els cranis enclavats sencers d'època ibera trobats a Catalunya: el primer, descobert el 1904 al poblat laietà de Puig Castellar (Santa Colom de Gramenet), travessat verticalment per un formidable clau de més de 20 centímetres de llarg, i els quatre restants trobats a Ullastret el 1969 (dos) i 2012 (dos més). També s'exhibeixen la resta de fragments cranials localitzats a la campanya del 2012 i que pertanyen a tres individus més. Aquests fragments, que tenen marques de cops d'espasa, han estat clau per extreure conclusions sobre el ritual.

Els cranis estan acreditats de manera reiterada a Ullastret des del 1947, quan es va començar a excavar el jaciment

Els cranis i restes trobades el 2012 van aparèixer durant unes excavacions al nord-est del Puig de Sant Andreu, on va sorgir un tram de carrer on a sobre de la calçada hi havia els ossos escampats en un excepcional estat de conservació. El crani 4942 era un d'aquests ossos. Eren a prop de l'entrada d'un gran edifici on se suposa que havien estat exposats durant cert temps. A principi del segle II a. de C., quan es va abandonar l'assentament, els cranis es van desprendre i van caure al carrer, i alguns es van trencar. Les restes s'han sotmès a un llarg procés de reconstrucció i estudi antropològic.

Els cranis estan acreditats de manera reiterada a Ullastret des del 1947, quan es va començar a excavar el jaciment. Fins ara s'han identificat com a mínim una trentena d'individus adults amb marques de decapitació i altres lesions. L'exposició presenta de manera sumària els resultats de les investigacions sobre el conjunt d'aquestes restes. Cranis enclavats, s'informa a la mostra, han aparegut en diferents jaciments del sud-est francès com Pech Maho, el famós de Roquepertuse, La Cloche, Entremont o Buffe-Arnaud.

Sotmesos a diagnòstic per la imatge (Tomografia Axial Computada 3D) i altres proves a l'hospital de Palamós, els cranis ibers han revelat alguns secrets: dels cinc individus als quals pertanyien les restes òssies del 2012, quatre tenien marques de cops d'espasa al cap, ferides de guerra. Tres d'aquests individus van sobreviure a les ferides i van morir després per una altra causa o ferida a la resta del cos. Encara que només s'han conservat dos cranis amb claus, un altre presentava taques d'òxid a la part frontal compatibles amb un clau. No s'han trobat proves de la pràctica gal·la (celta) acreditada per Estrabó d'ús d'olis (com el de cedre) per embalsamar els caps dels enemics més prestigiosos. L'exposició detalla el procés de manipulació dels caps-trofeu: primer s'eliminaven les parts toves internes i externes (la part superior, frontal i lateral dels cranis mostra incisions generades per ganivets per desprendre el cuir cabellut), el clau, de grans dimensions, s'inseria llavors des de dalt de la volta del crani fins a la base, un cop s'havia rebaixat una petita àrea de l'os mentre encara estava “fresc”, i després es fixava el crani al suport de fusta. La decapitació es feia sobre el terreny, al camp de batalla, i la resta del tractament al poblat.