Kim Kardashian, l’art de donar l’esquena

No es va titular mai The champagne incident (L'incident del xampany). Fins avui constava en qualsevol llistat artístic simplement com Carolina, fotografia pintada a mà d'una starlette aspirant a actriu (Carolina Beaumont), feta a Nova York el 1976. Era un altre dels trucs visuals de Jean-Paul Goude, el fotògraf francès llavors associat al cercle warholià i destinat a canviar el llenguatge publicitari una dècada més tard: el cos de la dona sotmès al seu retalla i enganxa de negatius referencial ektachrome (pel·lícula transparent, també utilitzada en cinema) per mostrar una fantasia morfològica, en aquest cas, unes natges capaces de servir de safata per a una copa de xampany, que l'espumós omplia fent un arc sensacional per sobre del cap de la jove. L'autor ha tornat a recrear aquella imatge 38 anys després per a la portada de l'edició hivernal de la revista nord-americana Paper (a partir d'aquest dijous als quioscos d'allà i del 19 als d'aquesta banda de l'Atlàntic). I la fotografia ha fet honor al desig de viralitat expressat en el titular que l'acompanya: "Break the Internet" (Peta l'Internet). Però només perquè el darrere enfora en qüestió és el de Kim Kardashian.

“No podíem pensar en cap persona millor a la qual encarregar la tasca [petar Internet] que Kim Kardashian West. Una fascinació de la cultura pop capaç de crear titulars amb només sortir de casa. La Kim és la que fa que la xarxa entusiasmi”, exposa la publicació novaiorquesa a la seva pàgina web com a reclam d'aquest número. Avançades aquesta matinada a través de tots els mitjans digitals possibles, les imatges han fet diverses voltes per l'autopista de la informació en, amb prou feines, 12 hores i han creat la controvèrsia esperada. La seva protagonista tampoc no ha trigat a pronunciar-se: “I després diuen que no tinc cap talent… Intenteu mantenir en equilibri una copa de xampany amb el cul”, tuitejava amb humor l'estrella mediàtica aquest matí.

Kardashian, de 34 anys i de professió les tasques de famosa, ja havia anunciat les fotografies amb un tuit anterior, en què afirmava sentir-se molt honrada de col·laborar amb Goude. De moment, només han transcendit dues versions de la portada: aquesta, en què imita la posició de Carolina, però vestida de nit, i una altra en què li llisca el vestit i mostrant els arrodonits glutis en tota la seva esplendor. La sessió va tenir lloc el setembre passat a l'estudi parisenc del llegendari fotògraf, dissenyador gràfic, il·lustrador i realitzador (París, 1940), que segueix molt actiu creant espectacles visuals per a Harper’s Bazaar, Vanity Fair, Love, V Magazine i L’Officiel, entre altres bíblies de la moda (a ell se li deu un dels cartells i imatges promocionals de l'última pel·lícula de Pedro Almodóvar, Los amantes pasajeros). Paper, publicació independent llançada el 1984 per retre compte de l'escena social, artística i fashionista de Nova York, ja havia fet el mateix en ocasions anteriors amb Mariah Carey i Katy Perry. Segons els comentaris suscitats, no obstant això, aquesta no sembla sinó una altra maniobra publicitària/provocació de la senyora de Kanye West, protagonista del seu propi reality show familiar (ara només amb la seva germana Khloé) i descoberta al món via Internet gràcies al vídeo d'alt voltatge sexual que la seva exparella Ray J va filtrar el 2007. De fet, és la segona vegada que Kim Kardashian compareix despullada en una revista en poc menys d'un mes –sortia al número de l'octubre del GQ britànic, amb l'excusa de la seva proclamació com a Dona de l'Any–, després d'assegurar a començament de l'any que no es mostraria públicament despullada mai més, “ni tan sols si Vogue” l'hi demanava.

Propietària del darrere més celebrat de l'orbe, que explota en els incomptables belfies (selfies de darrere) que acostuma a pujar al seu compte d'Instagram, la segona filla del clan Kardashian funciona com una marca –negoci– perfectament greixada per esprémer fins a l'últim cèntim que pugui produir. Una autoexposició tan calculada és el que provoca que cadascuna de les seves aparicions provoquin onades incontrolades de disgust cap a la seva persona, que es considera massa vulgar per ocupar un lloc d'honor en el santuari de la celebritat. Com no podia ser de cap altra manera, la mala voluntat dels comentaris que suscita, com quan va aparèixer la seva portada matrimonial de la Vogue nord-americana l'abril d'aquest any (1.200.000 còpies venudes, comptant subscripcions, un rècord que va batre les de Beyoncé i la mateixa Michelle Obama), ha tornat a esclatar ara, especialment il·lustrada en els incomptables mems que ja circulen per la xarxa. Twitter també crema amb els comentaris referents al retoc digital de les fotografies, que evidencien una cintura impossible d'acord amb les natges. Ningú no sembla que recordi que aquest és, precisament, el senyal d'identitat del treball de Goude, una cosa ell anomena The french correction: un cànon de bellesa particular basat en la disformia i la transformació anatòmica, o “l'art de la transformació de la inadequació física en una cosa poderosa”. Una especialitat provada fa molt temps en cantants, models i muses com Radiah Frye, Grace Jones, Iman i Farida Khelfa i que ja és part de la història de la fotografia i de la publicitat de l'últim mig segle.

“Sempre he admirat les esquenes de les dones que em recorden les potes posteriors dels cavalls””, explica Goude en el seu volum de memòries, So Far So Goude (Thames & Hudson, 2005). “Algunes s'han sentit insultades pel que m'inspiren les seves morfologies. Passa, simplement, que les meves fantasies no es corresponen amb les d'elles”. És clar que el fotògraf ha trobat en Kim Kardashian la mida exacta de la seva sabata, encara que hagin hagut de passar gairebé 40 anys.