Al barri sense estelades també es vota

“S’ha de votar, el que sigui, però votar!”, cridava aquest migdia un voluntari de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a les portes de l’IES Campclar de Tarragona. El centre està situat al mig del barri que té el mateix nom. És una zona obrera, amb una majoria de veïns procedents d'altres comunitats autònomes d’Espanya, en especial Andalusia, als anys seixanta. Campclar ha estat històricament un fortí electoral del PSC, i també de l’unionisme. Banderes espanyoles pengen dels balcons i no s’hi veu cap estelada pels carrers que envolten l'institut. Per aquestes característiques molts es pensaven que al barri la consulta sobre el futur de Catalunya seria residual, tal com explicava a primera hora una dirigent de Convergència i Unió de la ciutat. La realitat, però, està llançant avui per terra aquests tòpics. “450 persones ja han passat per aquí. Moltes més de les que ens pensàvem!”, exclamava a les 13:30 Jordi Sendra, senador de CiU i voluntari de la jornada a l'IES Campclar. Veïns com Ivan Sánchez, de 32 anys, ho tenen clar: “Jo no sóc independentista, però és bo que la gent decideixi. Votaré “sí-no a la consulta”, ha dit mentre s’acostava a una urna. A pocs metres somreia entusiasmat Abbas Zafar, originari del Pakistan. “Vull la independència de Catalunya, crec que seria millor, hi hauria més feina”, explicava intentant fent-se entendre en català. En Zafar viu al barri de Torreforta, també a Tarragona, i va arribar a la Península fa una dècada. Quan ha acabat de votar ha sortit de l'institut i ha tornat a entrar al recinte al cap d'uns minuts amb dos companys més, també pakistanesos. “En porto dos més!”, ha exclamat divertit. “Sorprèn veure tanta gent aquí, oi?”, es preguntava una voluntària de l'ANC. Segons han explicat de matinada, algú ha intentat clausurar un dels accessos de l'institut impregnant el pany amb silicona, però no ho ha aconseguit perquè en previsió de possibles bretolades ahir membres de l'ANC hi van posar vaselina. “Es va fer perquè la silicona no quallés. Ens vam avançar a l'enemic!”, ha comentat divertida.

A Tarragona, des de primera hora del matí s'han format gran cues als centres de votació. Ni la pluja intermitent ha evitat que la gent sortís al carrer. Un del més matiners ha estat l'exvicepresident de la Generalitat i exsecretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira. De retruc, ha aprofitat per autopromocionar-se anant a votar a l'IES Pons d'Icart amb el llibre del 2014 sota el braç. El va publicar l’any 2008, on exposava un full de ruta per a la independència de Catalunya. “Avui és un dia de satisfacció, vinc amb el meu llibre a la mà perquè quan ho vaig proposar fa set anys em vaig sentir dir de tot”, ha afirmat Carod-Rovira. Sembla que ha calculat la posada en escena fins a l’últim detall. Fins i tot duia una bufanda blava, com a la fotografia que li van fer per a la portada del llibre. “Espanya està fent el ridícul internacionalment. Les coses més rígides són aquelles que al final s’acaben trencant amb més facilitat. Que surtin polítics espanyols dient que anar a votar va en contra de la democràcia vol dir que l'única democràcia que coneixen i en què se senten còmodes és l'orgànica que hi havia durant el franquisme”, ha rematat Carod-Rovira des de la cua.

A dins de l'IES Pons d'Icart les taules se situen al costat de la cafeteria. L'olor de cafè i croissants es barreja amb l'ambient festiu. Una nena donava voltes per la sala aquest matí mentre feia tombarelles disfressada de Batman i esperava la seva mare. Leidiana Zorrilla, de 29 anys, feia cua fregant-se la panxa amb la mà. Està embarassada. “Vaig arribar de la República Dominicana quan tenia quatre anys. Em van acollir molt bé. Sóc catalana, m'he casat amb un català i he votat sí-sí per mi i pel meu futur fill”, ha declarat Zorrilla emocionada.

A l'IES Antoni Martí i Franquès, a les 8:30, una senyora esperava llegint un llibre asseguda en una cadira que havia portat de casa. Darrere seu, una altra dona arrossegava una maleta. “Voto i marxo corrents a l'aeroport”, ha eztibat. En aquest col·legi, on també s’ha posat silicona al pany, a les 9:00 s'han obert les portes entre aplaudiments dels voluntaris de l'ANC i crits que exclamaven: “Que comenci la festa!”. Dues observadores internacionals d'Escòcia convidades pels organitzadors contemplaven l'escena. “És sorprenent, a Escòcia no hi havia aquestes cues per votar”, ha dit Helen Walker. “L'important és que la gent tingui l'oportunitat de decidir”, ha conclòs Shona McAlpine.