Banalitzar el present i el futur

A la Barcelona de 2024 el món de l'educació haurà canviat enormement. Ja no tindrem un ministre que vol espanyolitzar els nens, sinó un ministre nostre, català. Les tradicions no estaran en perill perquè Catalunya no haurà deixat de ser cristiana. Tampoc no hi haurà corrupció, perquè, sense saber ben bé com, la independència arrasarà amb tot. Els africans amb carretons de ferralla ja no recorreran els carrers de la ciutat gràcies a la gestió d'un Estat propi que treballarà per al benestar social. Tampoc no es pagaran tipus marginals del 56% de l'IRPF, perquè gràcies al fet que la Generalitat ha fet polítiques adequades per al teixit empresarial tot anirà sobre rodes. El 2024 fins i tot el MIT de Boston envejarà l'embranzida de la investigació barcelonina.

Totes aquestes afirmacions es van sentir al Saló de Cent dimecres passat, durant la presentació del llibre blanc Barcelona, capital d'un nou Estat. Un total de 148 persones han participat en aquest exercici de pensar com seria la capital d'una Catalunya independent. El resultat és desigual, com passa en tots els grups humans de més d'una persona. Els articles de reflexió, anàlisi i concreció acompanyen uns altres de xerinola pura. Els textos constitueixen un bon reflex de la pluralitat intel·lectual de Catalunya, però sobretot, com la presentació de l'obra va posar en relleu, són una bona instantània d'un país que tracta de sublimar amb la independència les seves frustracions presents.

L'actitud del Govern central adoba de forma extraordinària aquesta tendència. Tancar-se en banda al diàleg, utilitzar la judicialització com a arma política i la Constitució com a frontó ha generat més independentistes que la tasca proselitista de l'Assemblea Nacional Catalana. Aquesta atmosfera viciada, amanida amb el bombardeig de la premsa cavernària nacionalista espanyola, ha contribuït a la banalització de la independència, a fer creure en el seu cost zero, a pensar que en un tancar i obrir d'ulls tot haurà canviat i viurem en règim igualitari de falansteris (tan cristians com catalans —que Fourier ens perdoni—) i, segur, que amb impost de societats model illes Caiman.

Des del mateix camp sobiranista hi ha els qui adverteixen d'aquesta banalització, d'aquest canvi sense dolor. El diputat David Fernàndez, de la Candidatura d'Unitat Popular, ha reiterat que el procés d'independència és un camí no exempt de dificultats i problemes. L'historiador Josep Fontana advertia, en una entrevista de Carles Geli, dijous passat a les pàgines del Quadern: “Amb aquesta idea que la independència és qüestió de mesos, preveig que hi haurà desencantament; no hi veig condicions objectives perquè es pugui concedir en mesos. En això hem fallat”.

En el fons, la banalització del futur suposa fer el mateix amb el present. Per això són d'agrair reflexions com les que va apuntar en la presentació al Saló de Cent del llibre blanc municipal Barcelona, capital d'un nou Estat, la llibretera Isabel Sucunza. Ella, des de la seva experiència quotidiana al Raval, ha après que el turisme tronat desplaça els habitants del barri i que aquest model de ciutat actual ajuda a “no somiar barris, perquè després te'ls desfan”. El futur es prepara barrejant a les prestatgeries de la seva Llibreria Calders els llibres en català, castellà, anglès o francès, encara que amb això es desafiï algun client d'ideologia monolingüe.

No és una mala lliçó en una setmana en què l'Ajuntament de Barcelona va concloure amb una nota de 58 línies els 16 desnonaments programats per dilluns passat a Nou Barris, una “marató macabra”, en paraules utilitzades per Clara Blanchar en aquestes mateixes pàgines. Però per desgràcia és una realitat habitual en aquests barris de la perifèria nord, que s'han acostumat a conviure amb prop de 15 o 20 ordres de desallotjament a la setmana. Cada cas és una mostra d'aquesta ciutat que no apareix en guies turístiques ni campanyes publicitàries. Com el de Jorge Eduardo Revilla, equatorià, i la seva parella. Viuen en un habitacle de 20 metres en un soterrani del carrer de Casals i Cuberó. O el desnonament del fill d'Antonia Cabrera, al carrer de Formentera, per un deute de 950 euros. L'endemà d'aquest dilluns negre es col·locava la primera pedra de la Barcelona que obre les portes al luxe de la nova Marina Vela, al peu de l'hotel W. L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) ha investigat l'origen dels diners previstos per a la instal·lació. I ha conclòs que procedeix d'una xarxa "opaca", en la qual participen oligarques russos.

La Barcelona i la Catalunya del futur, segons qui les administri, no cal que siguin diferents de les actuals. Això dependrà de models econòmics i socials concrets sobre els quals els ciutadans també tenen tot el dret a decidir.