“Els nostres fills estan vius fins que no es demostri el contrari”

El dia s'ha aixecat clar a l'Escola Normal Rural d'Ayotzinapa. Al pati, voluntaris universitaris vinguts de tot Mèxic preparen l'esmorzar comunal, reparteixen queviures i alguns metges joves, com Jaime Gómez, de l'Institut Politècnic Nacional, atenen des d'una taula plena de medicines els familiars dels estudiants. Minerva, vestit blau, ulls plorosos, és una de les pacients. Ha anat a prendre's la tensió. El doctor Gómez conclou que la té massa alta. “És clar, és que després que la fiscalia digués que els estudiants van ser assassinats no he pogut dormir”, diu Minerva. Per a ella, com per a la resta de pares, l'esperança, encara que molt afeblida, no ha desaparegut: “Hem de creure que estan vius fins que no es demostri el contrari”.

Aquesta prova, aquesta confirmació oficial que les restes trobades a l'abocador de Cocula són dels seus fills, s'ha convertit en la pedra angular de la protesta. Les mostres que s'han recuperat estan, segons la fiscalia, en pèssimes condicions a causa del foc. Per analitzar-les, el Govern mexicà va consultar els centres de referència mundial, finalment només un va acceptar el cas: l'Institut de Medicina Forense de la Universitat d'Innsbruck. Allà les estudiarà l'equip dirigit pel professor Parson Walther, que ha dut a terme investigacions conegudes, com la identificació dels fills perduts del tsar o la del mite del muntanyisme Reinhold Messner. La possibilitat que aquestes proves aclareixin els últims serrells resulta, segons fonts de la fiscalia, molt remotes. Tot i que la Procuradoria mexicana ha decidit, per ordre presidencial, no escatimar en mitjans per resoldre tots els detalls del cas, considera que les confessions i les pericials que s'han obtingut ofereixen un relat clar i fiable del que ha passat. Quan falten algunes detencions clau, com la del cap de sicaris o el director de la Policia Municipal d'Iguala, ho donen per aclarit.

Els familiars no pensen així. Per a ells el dolor continua obert. “Estan vius, fins que no es demostri el contrari. I no podem fiar-nos de l'Estat perquè aquí és el mateix que el narco”, diu Horacio Valencia Méndez, de 72 anys. Acaba d'arribar a l'escola d'Ayotzinapa, on es va llicenciar el 1964, gairebé al mateix temps que el llegendari guerriller Lucio Cabañas. “Tant de bo hi hagués guerrillers aquí, ens tractarien amb més respecte”, sentencia.

L'escola està més concorreguda que mai. Els estudiants universitaris que van arribar del DF per unir-se a les protestes han desplegat les tendes de campanya a les pistes de futbol. Voluntaris, treballadors d'ONG internacionals i simpatitzants de la lluita camperola assisteixen els pares de família i programen activitats. Hilda, la mare de Jorge Antonio Tizapa, un dels nois desapareguts, no està especialment desanimada malgrat la versió sobre l'assassinat dels 43 normalistes que va oferir divendres el procurador general, Jesús Murillo Karam. “Primer ens van dir que els van ficar en fosses, i resulta que no eren aquests. Ara que estan en bosses d'escombraries i que només són cendra. Com vostè comprendrà, no me'n fio gens”, assenyala Hilda. Com altres pares de desapareguts, ha perdut la fe en el Govern i esperarà el dictamen dels forenses austríacs i també dels argentins que donen suport a la investigació. L'equip austral ha intervingut en altres investigacions de gran relleu a Mèxic, com el cas Heaven, 13 joves que van ser segrestats en ple cor de la Ciutat de Mèxic i posteriorment assassinats a trets. Els especialistes argentins possiblement emetran un veredicte d'aquí a una setmana. Serà un moment clau d'aquesta tragèdia.