Quatre debats urgents

Les grans empreses espanyoles acaben d'irrompre amb força en el debat polític a través de l'informe Espanya 2018, elaborat pel Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC). L'informe es proposa com a objectiu principal corregir el que les 18 empreses més grans consideren que és el problema més greu que pateix la societat: la desocupació i les escasses expectatives de reduir-la de manera substancial. Espanya 2018 proposa diverses actuacions encaminades a crear 2,3 milions de llocs de treball fins al 2018, reduir la taxa d'atur per sota de l'11% en aquesta data i abaixar el deute públic, un altre dels greus llastos per a la recuperació econòmica, per sota del 90%.

Per valorar en justos termes la proposta del CEC convé aclarir d'entrada que no es tracta d'un pla econòmic. Per poder denominar-lo així seria necessari almenys que, a més dels objectius assenyalats –el text subratlla que per a Espanya l'atur és un problema més greu que la corrupció–, el text detallés com a mínim els instruments polítics i tècnics a través dels quals es pretén reduir l'economia submergida, disminuir el frau fiscal o concretar un ajust addicional de 30.000 milions més, que, ja pot avançar-se, probablement produiria un col·lapse en el sistema econòmic després dels ajustos aplicats des del 2011 fins avui.

Tampoc es tracta d'un catàleg de mesures de xoc per impulsar una millora ràpida del creixement i l'ocupació; estaríem més aviat davant d'estratègies econòmiques a mitjà termini per augmentar la rendibilitat i estimular l'ocupació. El valor d'Espanya 2018 no es troba en el detall de les recomanacions que fa, sinó en dues consideracions valuoses en un moment en què l'economia perd impuls i es veu atordida per l'estancament europeu. La primera és que obre la porta a un debat necessari i urgent sobre el futur de les institucions econòmiques i sobre les polítiques que han d'aplicar-se per superar la crisi d'una vegada. Els empresaris, amb presses sens dubte pel risc d'una tercera recessió i un ambient polític desvertebrat, recorden que és possible elaborar una estratègia diferent i distant de la restricció pressupostària pura i simple que no ha aconseguit il·luminar una sortida ràpida de la recessió.

Perquè aquesta etapa de creixement lent i de disminució de l'atur pas a pas va per a llarg. La Comissió Europea va rebaixar ahir de manera significativa les previsions per a Europa el 2015; i, en conseqüència, també les de l'economia espanyola, les exportacions de la qual comencen a patir les conseqüències de l'aturada europea. Les previsions per a França, Alemanya i Itàlia empitjoren sensiblement; les d'Espanya passen de l'optimista 2,1% apuntat en la previsió anterior a l'1,7%. Europa està assetjada a més a més pel risc de deflació sense que, lamentablement, hi hagi una resposta política conjunta a una situació potencialment catastròfica.

El segon estímul positiu que ofereix Espanya 2018 és l'oportunitat oberta per debatre sobre greus disfuncions que s'han oblidat. Efectivament, és necessari reduir l'economia submergida i urgent decidir com s'aconsegueix; és obligat disminuir el frau fiscal, perquè així es minimitzaria l'ajust públic; cal augmentar la mida de les empreses i invertir en educació, és a dir, en capital humà. Només que s'articulessin de debò aquests quatre debats millorarien les expectatives i es reforçaria la fe dels ciutadans en l'acció pública. Però fins ara la resposta de Govern, partits i agents socials ha oscil·lat entre el silenci fragorós, l'escepticisme i el socorregut mètode de tirar pilotes fora. I no anem tan sobrats d'idees per silenciar qualsevol iniciativa que les proposi.