Alerta de catàstrofe

Després de l'informe de l'ONU sobre els catastròfics efectes de les emissions de gasos contaminants ja no queden coartades ni raons per endarrerir un acord coordinat entre països per reduir les emissions de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós que generen els combustibles fòssils. El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) acaba d'advertir, sustentat per totes les evidències científiques que es es poden oferir avui, que, si es volen evitar danys catastròfics evidents al planeta, cal reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle entre el 40% i el 70% el 2050 i eliminar-les del tot el 2100. L'ONU no deixa espai per negar evidències ni per ajornar sine die.

És possible que entre els governs dels països desenvolupats estigui creixent la consciència que el consum massiu de combustibles fòssils per al transport, la indústria o la climatització està perjudicant les condicions de producció d'aliments, de subministrament d'aigua i fins i tot de supervivència. La UE, per exemple, està complint amb els seus compromisos de reducció d'emissions. Però no prou. En aquesta tasca s'han d'implicar a fons els Estats Units, la Xina i Rússia. Totes les àrees econòmiques mundials han de coordinar polítiques intensives de substitució progressiva d'energies derivades del petroli per energies més netes.

No és un projecte senzill; de fet, és bastant complicat fins i tot a escala nacional. Exigeix calcular quant costa substituir el petroli i els seus derivats per altres energies menys contaminants i més cares en un termini aproximat de 80 anys, i definir com es finança aquesta substitució. A més a més, requereix dotar d'autoritat les institucions que han d'organitzar la negociació del consens perquè aquest canvi sigui possible i establir sistemes per comprovar el compliment. L'ONU té raó; la qüestió és si hi ha instruments polítics per corregir la situació.