Credibilitat

Instats pel descontentament monumental de la ciutadania, els partits polítics amb més nombre d'implicats en casos de corrupció reiteren les promeses de neteja en el futur. Però la primera condició perquè les reaccions siguin versemblants és la credibilitat. Complir aquesta circumstància exigeix depurar les estructures executives o representatives en les quals s'hagin colat els corruptes, no hagin cuidat amb rigor el comportament ètic o hagin permès el creixement d'enriquiments abusius al seu voltant.

L'actitud de la justícia i l'activitat de la Fiscalia Anticorrupció i de les forces de seguretat proven que s'equivoquen els que prediquen la debilitat de l'Estat o donen per liquidat "el règim del 78”, en expressió dels populistes. Aquestes institucions estan duent a terme investigacions vigoroses, com s'està comprovant. És cert que no ho sembla tant perquè a Espanya es triga molt de temps a arribar a establir la veritat judicial, a causa d'una barreja entre complexitat de les investigacions i aplicació rigorosa de les garanties de l'Estat de dret, les quals retarden les decisions.

Malgrat això, no s'ha d'acceptar la lògica d'aquells responsables polítics que durant anys han sostingut que els seus companys són víctimes de foscos atacs quan es furga en la raó de decisions discrecionals o en els seus patrimonis, o que pretenen ajornar-ho tot fins que hi hagi sentències judicials.

María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, va insistir ahir en la línia que els dirigents polítics no poden enviar la gent a la presó. Cert, però sí que poden conduir indagacions internes o acceptar comissions d'investigació parlamentària per a casos importants. Qualificar de “covards” els que plantegen anònimament la renovació de la direcció del PP o un congrés per donar pas a una nova generació, implica que la cúpula del partit governant situa el problema en termes de manteniment del poder, i no de regeneració.

Els partits poden excloure de les seves files els sospitosos d'abusos o actuacions il·legals –només molt recentment ho han començat a fer– i, per descomptat, deixar-los fora de les candidatures electorals. Ha passat masses vegades que persones implicades en investigacions penals són reconduïdes al fortí de les llistes electorals tancades i bloquejades, per buscar “el blanqueig” de conductes presumptament oprobioses. És hora de posar fi a aquestes pràctiques.

És veritat que la política està sotmesa a un escrutini molt intens, però això es deu a l'enorme presència que té en la vida pública. Partits dels quals depenen estretament les institucions són avui el centre de les preocupacions de molts ciutadans. Ahir mateix, els membres de l'Institut de l'Empresa Familiar van expressar la seva inquietud sobre aquesta qüestió. Té raó Joaquín Almunia, vicepresident sortint de la Comissió Europea, quan indica que el problema està menys estès del que sembla, però la salut de la democràcia exigeix enfrontar-se a una crisi política que no para de créixer.

Està bé que el PSOE prepari una declaració contundent perquè se'l percebi com un partit intransigent amb la corrupció, i que el PP insisteixi en algunes reformes legals, anunciades nombroses vegades i ajornades a la recerca d'un pacte amb els socialistes que no s'ha materialitzat. No és sobrer; però s'han de prendre mesures exemplars, que facin creïble la voluntat d'adoptar una actitud molt més ferma contra qualsevol desviació dels principis ètics exigibles als polítics. No s'hauria d'oblidar que els partits canalitzen la representació dels ciutadans i que viuen essencialment dels contribuents.