El Partit Republicà busca una victòria electoral que anul·li Obama
Els comicis amenacen d'agreujar el bloqueig polític a Washington
L'últim capítol de la presidència de Barack Obama comença la nit de dimarts, quan es comptin les paperetes de les eleccions legislatives als Estats Units. La possibilitat que el Partit Republicà aconsegueixi la majoria al Senat aboca el president demòcrata a un final de mandat sense marge per governar la primera potència mundial.
La victòria republicana, que preveuen diversos sondejos, agreujarà la polarització que ha dividit Washington en els últims quatre anys, des que el 2010 l'oposició va aconseguir la majoria a la Cambra de Representants.
Els EUA acudeixen aquest dimarts a les urnes per triar els 435 membres de la Cambra de Representants i un terç dels senadors, a més de 36 governadors. En un país fundat sobre la divisió de poders, les eleccions al Congrés —format pel Senat i la Cambra de Representants— poden ser tan decisives com unes presidencials. La prova: la segona victòria d'Obama el 2012 no va servir per desencallar el bloqueig al Congrés.
La victòria del Partit Republicà a la Cambra de Representants es dóna per feta. I, si el Partit Demòcrata manté la majoria al Senat, tot continuarà igual: un Congrés dividit i amb poca capacitat de legislar. Però una victòria republicana al Senat concediria a aquest partit el control absolut del Congrés. Podria aprovar lleis o revocar lleis demòcrates, que Obama podria vetar, però amb el risc d'aparèixer com un líder obstruccionista. I s'iniciarien amb més facilitat investigacions per corrupció.
“Si els republicans s'apoderen del Senat, simplement entrem en una posició encara més rígida de paràlisi”, respon en un correu electrònic el professor George Edwards III, politòleg a la Universitat A&M de Texas. “Gairebé amb tota certesa no hi haurà avanços ni en immigració, ni en canvi climàtic ni en sanitat. Dubto que els republicans vulguin que Obama pugui atribuir-se cap èxit”.
Obama arriba a les eleccions cansat i aïllat, amb una quota de popularitat a la baixa i sense aliats en la seva formació. La majoria de candidats del seu partit han rebutjat la seva ajuda en els mítings.
Queda lluny l'obamamania, l'onada d'il·lusió col·lectiva amb què Obama va guanyar les seves primeres eleccions presidencials el 2008. El mandatari ha resultat irrellevant durant la campanya de les midterms —els comicis de mig mandat— i corre el risc de ser-ho en els propers dos anys i tres mesos que li queden al poder.
Obama pot convertir-se en el que en l'argot polític dels EUA es denomina un “ànec coix”, un president que prepara el seu comiat, sense capacitat de maniobra ni influència. “Més que el fet que no pugui tornar-se a presentar al càrrec, el problema és la seva falta de suport públic i la grandària del contingent demòcrata al Congrés”, indica Edwards. “Si els demòcrates controlessin el Congrés i el president fos popular, tindria una alta probabilitat d'èxit a l'hora que les seves iniciatives prosperessin”.
Si els republicans s'apoderen del Senat, simplement entrem en una posició encara més rígida de paràlisi” George Edwards III, politòleg de la Universitat A&M de Texas
L'esperança d'Obama és que, si el Partit Republicà és majoritari en ambdues cambres del Congrés gràcies a una victòria al Senat, assumeixi més responsabilitats. Des que va arribar al poder el 2009 els republicans han actuat com el partit del no, dedicat a posar traves a iniciatives del president més que a plantejar les seves propostes. Que el Senat fos demòcrata diluïa les culpes del bloqueig. En el futur ja no hi haurà excuses.
A diferència d'altres eleccions legislatives, aquesta vegada el Partit Republicà no ha fet campanya amb un programa de reformes econòmiques. Què passarà a partir de gener, quan els nous congressistes ocupin els seus escons? Una hipòtesi és que la nova relació de forces obligui els republicans a assumir que són ja una formació de govern i a forjar compromisos amb els demòcrates en qüestions com la immigració o el pressupost. L'altra és que, envalentits per una victòria devastadora en les midterms, redoblin el furor obstruccionista.
A l'horitzó, les presidencials del 2016. En aquesta campanya han tingut més visibilitat Hillary Clinton, Rand Paul o Jeb Bush —possibles successors d'Obama— que el president. La nit de dimarts comença l'epíleg d'Obama i comença el pròleg que portarà a escollir el seu successor.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.