El funàmbul Nick Wallenda creua el cel de Chicago per un filferro

El funàmbul Nick Wallenda, de 35 anys, suma dos nous rècords mundials a la llista de gestes, després de ser la primera persona a travessar les cascades del Niàgara i el Gran Canyó de Colorado sobre un filferro sense cap més ajuda que una perxa a les mans. En plena nit, entre dos gratacels de la ciutat de Chicago (Illinois, EUA) amb llums de fanals i cotxes a baix, a més de 200 metres de distància, i moltes finestres dels edificis gegants encara enceses per l'expectació, Wallenda, sense xarxa, ni arnés, ha fet dues caminades emeses per Discovery.

Abans de començar a caminar, amb un peu ja damunt la corda fluixa, aixeca una mà –amb l'altra subjecta la vara que li donarà equilibri– i saluda els milers de persones que es van reunir per veure la proesa. Comença un dels seus particulars passejos. El primer va consistir a caminar cap amunt entre dos edificis amb un angle d'uns 15 graus entre els edificis Marina West, de 180 metres d'altura, i Leo Burnett, de 204 metres, i amb els vents característics de la ciutat. La caminada, amb un pendent que equivalia a una mica més de vuit pisos d'altura, va durar una mica menys de set minuts.

Per moments vaig tremolar com una fulla” Nick Wallenda

Minuts més tard, encara no prou satisfet, va fer una segona caminada. Aquesta vegada amb els ulls embenats. Wallenda va tornar al terrat del Marina West i va caminar 28 metres a cegues fins a l'altra torre del mateix complex en 1 minut i 17 segons. Les dues gestes van batre rècords mundials per l'angle d'inclinació i per l'altura del passeig amb els ulls embenats.

Unes hores abans d'enfrontar-se al cel de Chicago, el jove va publicar al seu compte de Twitter: "Després d'un any de planificació, d'incomptables hores de pràctica, el dia ha arribat. A les 19.00, en directe a Discovery". El 1978, el seu avi Karl Wallenda, fundador del grup The flying Wallendas, va morir en caure des de 10 pisos d'altura en un espectacle a la ciutat de San Juan, a Puerto Rico.

Malgrat l'eufòria pel que va aconseguir, Wallenda va reconèixer que, durant els 138 metres que va estar per la corda fluixa, va tremolar "per moments com una fulla" i l'única cosa que volia era arribar a l'altre costat. Va assegurar, en una entrevista posterior, que des de dalt va poder sentir el rugit i els aplaudiments de la multitud, xifrada en unes 50.000 persones, i va bromejar en afirmar que va estar temptat d'aturar-se i treure la càmera per fer-se una fotografia a 192 metres d'altura sobre el riu Chicago.