El Consell d’Estat avala la impugnació del 9-N per unanimitat

La Comissió Permanent del Consell d'Estat ha aprovat aquest dijous per unanimitat un dictamen favorable a la impugnació de la consulta alternativa del 9 de novembre a Catalunya. Fonts d'aquesta institució han confirmat a Efe l'aprovació del dictamen, que va ser sol·licitat pel Govern espanyol per impugnar la consulta al Consell de Ministres de demà divendres. Després de fer-se pública la decisió de la institució, el president, Mariano Rajoy, ha reiterat que la iniciativa “no compleix amb les condicions democràtiques” i ha confirmat que el Consell de Ministres debatrà la impugnació amb l’“únic criteri” de garantir el compliment de la llei, per la qual cosa prendrà la decisió que “convingui a l’interès general”.

Els mateixos arguments que el Govern d'Espanya va utilitzar per demanar l'aval al Consell d'Estat per considerar inconstitucional el decret de convocatòria d'una consulta a Catalunya el proper 9 de novembre, els ha tornat a demanar per al "procés participatiu" d'aquest dia. Aquest òrgan consultiu, a través de la seva Comissió Permanent, ha analitzat les característiques de la nova consulta i, en considerar que són les mateixes, avala de nou la petició del Govern central. El seu dictamen serà incorporat demà a tota la documentació que estudiarà el Consell de Ministres i que culminarà amb la petició al Tribunal Constitucional que paralitzi aquesta consulta, o "succedani" de referèndum, com l'anomenen les forces polítiques contràries al 9-N. Només l'Estat té capacitat per convocar referèndums i no les comunitats autònomes, que només tenen competències per fer consultes sobre qüestions locals i no que afectin tot Espanya. Aquest és el principal argument que esgrimeix el Govern espanyol.

L’Executiu ha fet partícip el Consell d’Estat de la seva tesi, segons la qual es donen les condicions per impugnar "la convocatòria als catalans i catalanes i les persones residents a Catalunya perquè manifestin la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya el dia 9 de novembre mitjançant un anomenat procés de participació ciutadana". El conflicte de competències entre administracions és el principal argument que s'utilitza, tot i que el Govern central també al·ludeix a l'incompliment soterrat de la Generalitat sobre la decisió del Tribunal Constitucional de paralitzar la consulta fins que estudiï el fons del decret aprovat pel Govern català i la llei de consultes que emana del Parlament de Catalunya.

Després de dies d’incertesa sobre si el Govern espanyol provaria de paralitzar o no la consulta dilluns passat va fer el pas, i va ser la vicepresidenta de l’Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, qui ho va anunciar al·legant que aquesta consulta "és contrària a la Constitució, perjudica els drets dels catalans i no té garanties".

Després de la decisió del Consell d’Estat, que s'espera favorable a la decisió del Govern central, queda la redacció del recurs davant el Tribunal Constitucional, tasca que està duent a terme l’Advocacia de l’Estat. No obstant això, en fonts jurídiques es dóna per segur que el Tribunal no es reunirà fins dimarts vinent, cinc dies abans de la data en què els catalans estan convocats a pronunciar-se sobre si volen que Catalunya sigui un Estat independent d’Espanya. Els arguments en contra poden ser els mateixos, encara que aquesta vegada el Govern espanyol no pot incloure la inconstitucionalitat que participin funcionaris de la Generalitat.

Ara queda la redacció del recurs davant el Constitucional, tasca que ja està fent l’Advocacia de l’Estat

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ha destacat una vegada més que “per sobre de la llei no hi ha res” i que el Govern farà que es compleixi. En una roda de premsa amb la presidenta de Xile, Michelle Bachelet, de viatge oficial a Espanya, Rajoy ha recordat que va qualificar de “notícia extraordinària” que la Generalitat admetés que no podia celebrar el 9-N com estava previst. “Però des de llavors hem vist una cosa diferent, que no sé com anomenar-la”, ha continuat Rajoy sobre el procés participatiu que preveu ara la Generalitat catalana.

El cap de l'Executiu central ha assenyalat que aquesta “pseudoconsulta” no s’ha convocat formalment, “no compleix les condicions democràtiques” perquè no té un cens oficial ni una junta electoral que supervisi el procés, i es basarà en el voluntarisme. A més, planteja una pregunta, la de la sobirania, que concerneix tots els espanyols. “Això no es fa, no és normal”, ha subratllat Rajoy.