La majoria de les 60 titulacions amb més ocupació són de ciències

Digues on estudies i et diré quines opcions tens de trobar feina. El Ministeri d'Educació ultima un mapa que combina les titulacions universitàries espanyoles amb les sortides laborals dels seus graduats. L'informe rastreja els últims quatre anys de vida laboral de més de 190.000 universitaris de centres públics i privats de 146 titulacions que van acabar les carreres el curs 2009-2010. Les primeres conclusions fetes públiques situen els metges com els més ben situats per trobar feina i deixen en evidència les dificultats per trobar una ocupació relacionada amb la carrera: gairebé la meitat dels titulats (45%) té una feina per sota de la seva qualificació quatre anys després d'acabar la universitat.

El primer mapa d’ocupació per campus inclou més de 190.000 alumnes

EL PAÍS ha tingut accés, a més, al llistat amb les 60 titulacions de les universitats públiques amb més altes a la Seguretat Social. La majoria són científiques i tècniques. En primer lloc hi ha Enginyeria Industrial de la Universitat de Cadis, seguida de llicenciatures de Medicina de diferents campus públics. Les titulacions d'Humanitats encaixen més malament al mercat laboral, si s'ha de jutjar pels primers resultats de l'estudi, el contingut complet del qual oferirà Educació les properes setmanes. El gruix dels treballadors analitzats en l'informe es van matricular en el pla antic previ a l'Espai Europeu d'Educació Superior (llicenciatures, diplomatures i enginyeries).

Globalment, els titulats d'Òptica i Optometria i Ciències Actuarials i Financeres segueixen els metges en percentatge d'altes a la Seguretat Social. Els que menys afiliats tenen són els llicenciats en Radioelectrònica Naval (16,7% d'afiliats), Filologia Portuguesa (18,2%) i Filologia Àrab (23,2%), segons les primeres conclusions de l'informe Inserció laboral dels estudiants universitaris, l'avanç del qual va presentar ahir la secretària d'Estat d'Universitats, Montserrat Gomendio.

El Ministeri d’Educació publicarà al web els resultats perquè es puguin consultar

Els primers resultats avalen altres estudis previs que situen Espanya entre els països amb més sobrequalificació, és a dir, més treballadors amb una ocupació inferior al seu nivell d'estudis. L'últim informe de la fundació Coneixement i Desenvolupament (CyD), del juliol passat, indicava que un de cada tres titulats universitaris espanyols està contractat per sota de la seva qualificació. Aquest primer treball de camp d'Educació –la intenció del qual és repetir-lo anualment– va més enllà i reflecteix que gairebé la meitat dels universitaris analitzats estan en llocs inferiors al seu nivell d'estudis. Són un 51,5% tot just acabar la carrera i baixen fins al 44,5% al cap de quatre anys de sortir de la universitat. Diversos experts relacionen estretament aquesta realitat, que situa Espanya a la cua d'Europa, amb la situació laboral pròpia del país. És a dir, no es tracta tant d'excés de qualificació com que Espanya és un mercat que ofereix infraocupació.

Les carreres més tècniques tenen més sortides laborals que les humanístiques, segons l'informe, però els alumnes es matriculen més en aquestes últimes. El 88,2% dels titulats en Ciències de la Salut treballen d'acord amb la seva qualificació quatre anys després d'acabar els estudis. Els segueixen els de Ciències (62,9%); Enginyeria i Arquitectura (61,4%); Arts i Humanitats (50,6%) i Ciències Socials i Jurídiques (44,7%). Davant d'això, més de la meitat dels matriculats (54,3%) van estudiar carreres de Ciències Socials i Jurídiques, seguides d'Enginyeries i Arquitectura (21%), Ciències de la Salut (12%), Arts i Humanitats (6,9%) i Ciències (5,9%).

L'informe inclou dades d'Educació, la Seguretat Social, l'Institut Nacional d'Estadística i la Conferència dels Consells Socials de les Universitats Espanyoles. Els resultats finals, segons Educació, es penjaran al web perquè els pugui consultar qualsevol estudiant. Més enllà de la informació pública, els consells socials esperen que serveixi per “adequar el mapa de titulacions a les necessitats reals de la societat”, segons Miguel Ángel Acosta, secretari general de la Conferència que els aglutina. Gomendio va assegurar ahir que Educació “no prendrà cap decisió sobre la base d'aquestes dades en aquest moment”, encara que espera que els “gestors universitaris” –campus i comunitats autònomes, principalment– “tinguin en compte aquests resultats a l'hora de prendre decisions”.

Educació espera que es considerin aquestes dades en la presa de decisions